La conservació d'una masia medieval protegida és incompatible amb la construcció del futur cementiri xinès de la finca de La Païssa, a Monistrol de Calders (Barcelona). Almenys aquesta és la conclusió a la qual ha arribat la tècnica en patrimoni Marta Lloret, experta en la defensa d'aquest tipus de construccions rurals tradicionals de Catalunya.
“Veig molt difícil que es pugui fer una actuació realment respectuosa amb el patrimoni i les característiques del feng shui que busca la comunitat xinesa són incompatibles amb la masia del segle XI”, assenyala en una conversa amb Crónica Global.
La seva opinió professional és un dels arguments als quals s'acull el grup de veïns “Així no al cementiri xinès”, que s'oposa als plans d'obra de la que espera ser la necròpolis de referència de la comunitat mandarina de tot Europa.
El portaveu del grup, Maties Ponsa, comença el seu argumentari pel que considera “excessiu” de tenir un cementiri de 55 hectàrees –igual de gran que el de Montjuïc– amb capacitat per a 80.000 tombes i un aparcament amb 900 places de cotxe en un poble de només 764 habitants.
Patrimoni vulnerable
La finca, de titularitat privada i catalogada al mapa de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona, no compta amb cap tipus de protecció declarada i, en paraules de Lloret, “és vulnerable”. Tanmateix, l'experta detalla que sí hauria d'estar protegida de facto, ja que el complex arquitectònic té una torre de defensa medieval, cosa que automàticament el situa com a bé cultural d'interès nacional de la Generalitat de Catalunya.
Simulació del futur cementiri xinès de Monistrol de Calders
Subratlla que està prohibit enderrocar qualsevol part de l'edificació, que compta amb afegits fins i tot de l'època modernista, i que tota actuació ha de complir amb una sèrie d'instruccions marcades per l'administració pública per garantir-ne la correcta conservació.
Tanmateix, lamenta que no són rars els casos en què aquestes normes són violades, ja que l'única conseqüència de fer-ho és una sanció administrativa: “El més probable és que a l'hora de fer obres es perdi patrimoni”.
Valor cultural
Lloret destaca també el valor de la finca en la cultura rural de la zona, ja que comprèn fins a catorze barraques de vinya de pedra seca, una tècnica típica de la conca mediterrània declarada Patrimoni de la Humanitat el 2018.
Recorda, a més, que a La Païssa s'hi ubica un petit jaciment arqueològic que correspon precisament a una necròpolis, i la protecció del qual també s'haurà de tenir en compte per evitar que pateixi danys durant les obres.
L'opinió de la tècnica és que la correcta conservació de tots els elements i fer-ho en consonància amb les exigències del sistema filosòfic feng shui serà un repte.
Una finca de la SAREB
Els últims propietaris de La Païssa van muntar un negoci equí, però l'empresa va fracassar i la propietat va ser abandonada “fa molts anys”, assegura a aquest digital Arturo Argelaguer Martinez, alcalde de Monistrol. La finca va passar llavors a mans de la SAREB fins que un grup d'inversors xinesos la va comprar el 2024.
El terreny és ara propietat de la companyia Pyrenees Development Investment SL, fundada el febrer de 2024 per a la constitució del projecte del cementiri de Monistrol de Calders. La companyia compta amb set administradors solidaris, la majoria d'ells empresaris del gegant asiàtic establerts a Catalunya, i està registrada en una nau industrial de Badalona.
La torre medieval ubicada a la finca de La Païssa
La gestió del negoci funerari anirà a càrrec d'Àltima, una de les companyies líders en el sector a Catalunya.
Un cementiri per a tot Europa
La configuració dels cementiris xinesos requereix una orientació i posició concreta per a cada element –també els preexistents–, així com grans extensions de gespa, recorreguts ben marcats i circulació d'aigua.
La comunitat xinesa ha seleccionat aquest terreny per enterrar difunts de tot Europa, ja que compleix amb una sèrie de requisits que el fan especialment atractiu des de la perspectiva del feng shui.
Més enllà que la seva orientació és la correcta respecte als elements naturals, està prou a prop de l'autopista per facilitar-ne l'accés, i prou lluny perquè la seva vibració no molesti els difunts. A més, la carretera d'accés és de corbes, cosa que facilitaria la transició a l'altre món, el viatge del qual, creuen, té una forma sinuosa.
Possibles filtracions a un brollador
A nivell ambiental, el risc d'una possible contaminació de l'aigua d'un brollador que passa per sota de la finca és una de les principals preocupacions de l'Associació per la Defensa i Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC), l'entitat que s'ha fet càrrec de l'informe sobre l'impacte ecològic de la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) aprovat per l'Ajuntament de Monistrol de Calders per a la implementació del cementiri.
“Qualsevol filtració de productes fitosanitaris o provinents de les tombes podria afectar greument aquests aqüífers i la qualitat dels productes dels quals s'alimenten les persones”, detalla l'informe esmentat, al qual ha tingut accés aquest mitjà.
El consistori delega responsabilitats a la Generalitat i Àltima i apunta que els tècnics públics no donarien el vistiplau si existís un risc real i que la funerària compta amb una destacada experiència en la gestió de cementiris.
Un cargol en perill
L'informe d'impacte ambiental ha determinat que la finca gaudeix d'una “elevada biodiversitat” i s'hi ha detectat la presència de diverses espècies en risc o perill d'extinció. Exemple d'això és el llop, que transita una zona a la qual no podrà accedir quan s'instal·li el tancat, la llúdriga, el duc o l'àguila cuabarrada, un ocell especialment sensible a l'alteració del seu hàbitat, i de la qual hi ha una parella habitant l'entorn afectat pel futur cementiri.
Un cargol 'Xerocrassa Montserratensis'
El cas més singular és el de l'amençat cargol Xerocrassa Montserratensis, endèmic dels parcs naturals de la Muntanya de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. ADENC és clar en les seves conclusions: “Desapareixerà ràpidament quan el seu hàbitat es vegi alterat i modificat [...] difícilment és compatible el projecte presentat amb el manteniment dels sòls hàbils per a la presència d'aquesta espècie”.
Dinamització econòmica
Davant totes aquestes dificultats que plantegen els veïns més reticents, l'alcalde aposta pel projecte com una oportunitat per a la dinamització econòmica i l'ocupació del poble: “Cada mes som el poble amb més atur de la comarca i faré qualsevol cosa que estigui a la meva mà per revertir-ho”.
Lamenta que el municipi s'hagi “convertit en un poble dormitori” després del tancament, el 2008, de la Fàbrica Nova, companyia tèxtil que va donar feina a Monistrol durant 80 anys. Argelaguer recorda que anys enrere hi havia una dotzena de negocis, però que la meitat d'ells han anat abaixant la persiana en l'última dècada i mitja.
En aquest sentit, està convençut que el cementiri xinès portarà la creació de “molts” llocs de treball i dinamitzarà l'economia dels pobles del seu voltant, ja que espera que arribin constantment visitants de tot Europa, que es desplaçaran fins a Monistrol de Calders per enterrar i visitar els seus difunts.
Una nova piscina
Argelaguer, detalla en declaracions a aquest mitjà, que, en negociacions amb l'empresa que construirà el cementiri, aquesta s'ha compromès a pagar “entre vint i quaranta mil euros l'any” a l'Ajuntament perquè aquest financiï les entitats culturals, socials i esportives del municipi.
També haurien arribat a l'acord que la companyia es faci càrrec de construir una nova piscina municipal o un camp de futbol, tot i que el detall d'aquest pacte es tancarà quan el cementiri estigui en marxa.
Possible acostament
L'edil sosté que està obert a que “s'aportin noves idees per part dels veïns per millorar el projecte” i assegura que “hi haurà una exposició pública” per explicar-ne els detalls, un cop s'hagi concretat.
A més, defensa que el patrimoni arquitectònic pel qual s'han preocupat els seus conciutadans “està protegit i s'ha de reconstruir amb els paràmetres marcats” per la Generalitat.
L'acostament existeix també per part de l'agrupació veïnal. Ponsa matisa que no estan directament en contra del cementiri, però sí que demanen que la seva mida sigui més reduïda, d'acord amb l'extensió del poble, que es garanteixi la preservació de tot el patrimoni i que es protegeixi el brollador de qualsevol possible filtració que contamini l'aigua.