Poc després de les onze del matí de l'11 de maig de 2020, Diego Vargas va fer una trucada perduda. Va ser un gest rutinari: avisava al seu suposat soci que havia arribat.
A l'altre costat de la porta metàl·lica d'una nau industrial a Sant Andreu de la Barca (Barcelona) l'esperava Luis B. Aquest va ser l'últim acte de vida de Diego.
A dia d'avui, ni el seu cos, ni el seu cotxe, ni el seu telèfon mòbil han tornat a aparèixer. No obstant això, aquest divendres, gairebé sis anys després, Luis B. s'asseu a la banqueta del tribunal del jurat de la Audiència de Barcelona, acusat de matar a Vargas i, després, haver fet desaparèixer qualsevol rastre físic del crim.
Un deute va tensar la relació
Acusat i víctima es coneixien des de 2017. Mantenien una relació personal i comercial vinculada al tràfic de marihuana, segons sosté Fiscalia. Des de 2019, aquesta relació estava deteriorada per un deute econòmic que Vargas li reclamava de manera insistent.
En aquest context, van arribar al matí dels fets, l'11 de maig de 2020, quan ambdues parts van concretar una trobada per saldar aquest deute.
La primera trucada entre víctima i acusat va ser a les 8:29 hores, quan Diego V. va telefonar al seu soci exigint el pagament.
El to --descriu el fiscal-- va ser especialment tens. I, després de diversos intercanvis, van acordar veure's aquell mateix matí per resoldre les seves desavinences econòmiques.
Últim acte en vida
Va ser així com Luis B. es va dirigir a una nau industrial que tenia llogada a Sant Andreu de la Barca al volant d'una furgoneta IVECO. I Diego ho va fer amb el seu Audi A4.
Després d'una confusió inicial amb el punt de trobada --la víctima arriba primer a Viladecavalls--, Diego va arribar finalment fins al local on l'acusat ja l'estava esperant.
A les 11:01 del matí Diego es va personar al lloc de la trobada i va realitzar una nova trucada per avisar al seu soci que ja havia arribat. Fiscalia fixa aquest instant com l'últim moment verificable de vida de la víctima.
"Luis va acabar amb la vida de Diego"
A partir d'aquí, l'escrit és contundent: "En hora no determinada, però a partir d'aquest moment”, Luis B. va acabar amb la vida de Diego V. en l'interior de la nau.
No hi ha testimonis directes. Ni tampoc hi ha cadàver. Però hi ha un element clau: Diego Vargas va entrar i no hi ha constància que tornés a sortir. La nau era un espai controlat, llogat per l'acusat, sense accessos aleatoris ni trànsit aliè.
Va construir una coartada artificial
Segons sosté el fiscal en el seu escrit de qualificació, després del crim, Luis B., lluny de quedar-se immòbil, va voler simular que Vargas seguia amb vida.
És així, que l'acusació pública apunta que l'acusat va utilitzar el dispositiu mòbil de la víctima per construir una coartada artificial.
Va enviar missatges de veu simulant normalitat i es va desplaçar amb el mòbil de Vargas fins a Gavà, on el va abandonar deliberadament.
I no només això. El fiscal afegeix que Luis B. va deixar el seu telèfon a la nau de Sant Andreu de la Barca per fingir que seguia allà dins.
Després va seguir amb la seva rutina
L'objectiu, segons l'acusació pública, estava clar: desplaçar l'escena del crim i fer “viure” el telèfon lluny del lloc on Diego va ser assassinat.
Després, l'acusat va tornar a la nau de Sant Andreu de la Barca --on havia deixat el seu telèfon-- i va continuar el seu recorregut fins a Terrassa.
Des d'aquell moment, silenci absolut. El telèfon de la víctima va deixar d'emetre senyal. El cotxe no va aparèixer; i el cos tampoc.
Desaparició de Diego
La reacció i preocupació de la família no va arribar per una intuïció divina, sinó per la ruptura total de la rutina. Diego Vargas va deixar de donar senyals de vida: no responia al telèfon ni se sabia res d'ell.
La seva mare, alarmada per una absència que no encaixava amb res conegut, va presentar la denúncia per desaparició davant els Mossos d'Esquadra.
El context del confinament per la pandèmia de COVID-19 va jugar un paper decisiu: menys moviment, menys testimonis, menys soroll. Un escenari que, segons la Fiscalia de Barcelona, va facilitar l'ocultació del cadàver i va retardar la detecció de Luis B.
Imatge d'un agent dels Mossos d'Esquadra en una imatge d'arxiu
Un homicidi sense cadàver
Malgrat l'absència del cos —la prova clau en qualsevol homicidi—, el Ministeri Fiscal sosté que el cas no només pot jutjar-se, sinó que està sòlidament acreditat.
Els fets estan qualificats com a delicte d'homicidi i el fiscal reclama 15 anys de presó, inhabilitació absoluta durant el temps de la condemna, cinc anys de llibertat vigilada i ordres d'allunyament respecte a la parella, fills, pares i germà de la víctima.
Luis B. roman en presó provisional des de juny de 2022, una mesura que Fiscalia ha demanat mantenir per la gravetat de la pena sol·licitada i l'elevat risc de fuga.
Quan el rastre substitueix el cos
D'aquesta manera, el judici es sostindrà sobre una arquitectura probatòria complexa i minuciosa: anàlisi de trucades, posicionaments telefònics, càmeres de seguretat, inspeccions oculars i biològiques de la nau, pericials d'ADN, comparació d'imatges, àudios, missatges de WhatsApp i seguiments policials.
Una cadena d'indicis que, per a l'acusació pública, condueix a una única conclusió possible.
A partir d'aquest divendres, doncs, el jurat haurà de respondre a una pregunta incòmoda i decisiva: ¿pot provar-se un homicidi quan el crim ha aconseguit esborrar la seva prova més evident?