Entre 120.000 i 150.000 persones migrants residents a Catalunya podrien beneficiar-se de la regularització extraordinària aprovada pel Govern espanyol. Així ho ha exposat aquest dimarts la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, durant la darrera reunió del Consell Executiu.
Martínez Bravo ha defensat la importància d'aquesta mesura i els seus efectes positius tant en l'àmbit social com econòmic, i ha traslladat la voluntat de l'Executiu català de col·laborar estretament amb el Govern d'Espanya per aprofitar al màxim aquesta oportunitat.
En aquest sentit, el Govern s'ha compromès a treballar en tres eixos clau: contribuir a una tramitació ràpida, ordenada i eficaç del procés de regularització; oferir informació, suport i orientació a les persones potencialment beneficiàries; i agilitzar la seva incorporació al mercat laboral un cop obtinguda l'autorització administrativa.
Eina d'inclusió social
Segons ha subratllat Martínez Bravo, les experiències de regularitzacions anteriors avalen aquest tipus de mesures. En concret, ha recordat que una migració regular i ordenada dinamitza l'economia, no genera un 'efecte crida' i tampoc té un impacte significatiu en la despesa pública, especialment en àmbits com la sanitat o l'educació.
La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, compareix davant el Parlament, en una jornada anterior
Des del Govern consideren, a més, que aquesta regularització extraordinària pot esdevenir una eina clau d'inclusió social i cohesió, alhora que permet donar resposta a necessitats estructurals del mercat laboral i aflorar situacions administratives irregulars que ja formen part del teixit social i econòmic català.
Aliança institucional
Després de la reunió del Consell Executiu, portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha fet valdre les consideracions de la consellera de Drets Socials, explicant també que s'ha convocat una "cimera institucional" amb agents socials per "explicar i articular" a tots els actors participants per agilitzar la regularització de fins a 150.000 persones.
Segons Paneque, aquesta aliança està composta per les conselleries d'Igualtat i Feminismes i Drets Socials, en coordinació amb la delegació del govern espanyol a Catalunya.
Per a l'executiu català, aquesta regularització extraordinària "pot tenir un impacte positiu sobre l'economia" catalana i minimitzant el fenomen de l'economia submergida.
Cua davant el consolat del Pakistan a Barcelona
En xifres
El 18% de la població catalana té nacionalitat estrangera i més d'un terç —el 35%— de les persones d'entre 25 i 44 anys és de primera o segona generació migrada.
Actualment, 663.980 persones estrangeres cotitzen a la Seguretat Social a Catalunya, una xifra que dona compte del seu pes real en el mercat laboral. De fet, Catalunya ha guanyat prop de mig milió d'habitants en els darrers sis anys gràcies als fluxos migratoris, que han compensat el creixement demogràfic negatiu.
En aquest context, la Generalitat estima que Espanya necessitarà fins a 24 milions de persones migrants d'aquí a 2053 per mantenir l'equilibri entre població activa i no activa, i subratlla que la seva aportació és clau per sostenir sectors econòmics estratègics.