Personas sentadas en un banco / Pixabay
Vida

La dita catalana que no entenen a Espanya: és la més utilitzada a Barcelona i és impossible de traduir

Tanmateix, aquesta expressió s'empra per indicar la facilitat amb què una persona fa una determinada cosa

Kike Román, jubilat als 61 anys: “Em vaig haver de jubilar anticipadament i amb un 26% menys de pensió”

Leer en Castellano
Publicada

Espanya és un país que compta amb diverses llengües com són l'eusquera i el català. Per això, hi ha expressions que són molt conegudes, fins i tot molt utilitzades i no tothom les entén.

És el que passa a Catalunya, que té diferents refranys o dites populars que són part integral del patrimoni cultural català. Aquestes frases fetes encapsulen la saviesa i experiències de generacions, transmetent lliçons de vida.

Aquesta riquesa, sovint requereix una comprensió profunda del context cultural i la llengua per ser ben apreciada, ja que en ocasions si tradueixes del català al castellà, l'expressió perd tot el seu encant i pot veure's modificat el significat de la mateixa.

És el que transcendeix en la dita “bufar i fer ampolles”, que literalment traduït al castellà seria “Bufar y hacer botellas”. Tanmateix, aquesta expressió s'empra per indicar la facilitat amb què una persona fa una determinada cosa. Per això, es pot traduir com: “Això és cosir i cantar”, que al seu torn implica un sentit de senzillesa en l'acció que es duu a terme.

Segons recull Magrada Catalunya, aquesta dita tan catalana, ve de l'ofici de bufador de vidre. Dins l'ofici de vidrier, la feina més fàcil és la de bufador d'ampolles, es tracta de bufar amb la boca per un tub d'un metre o metre i mig de llarg perquè al final d'aquest es vagi formant una bola que serà l'ampolla. És com si féssim bombolles de sabó.

La feina del vidrier ha marcat profundament la cultura popular i la seva empremta encara perdura. La tècnica del bufat, nascuda a Síria i difosa a Itàlia durant el segle I, va transformar la producció del vidre i avui dia segueix sent fonamental en l'elaboració artesanal.

Al mateix temps, l'expressió segueix cridant l'atenció més enllà de Catalunya, la qual cosa evidencia com un ofici antic no només va influir en les pràctiques artesanes, sinó també en el llenguatge i fins i tot en la denominació d'un vi amb tradició.

Altres refranys catalans

- Al maig, cada dia un raig: Al maig, cada dia un raig.

- De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar: De novembre en endavant, agafa la manta i no la deixis.

- Les coses clares i la xocolata espessa: Les coses clares i la xocolata espessa.

- Qui vulgui peix, que es mulli el cul: Qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa

- Val més sol que mal acompanyat: Val més sol que mal acompanyat.

- S'ha acabat el bròquil: S'ha acabat el que es donava.

- Tenir pebrots: Ser valent.

- Arribar a misses dites: Arribar tard.