Nou capítol —i sembla que el definitiu— en la lluita de la Noelia per exercir el seu dret a morir dignament.
El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat pel pare de la jove catalana contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va avalar la resolució de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya per la qual es va autoritzar l'eutanàsia de la seva filla Noelia.
Amb aquesta decisió, el tribunal suprem tanca de manera definitiva la via judicial i posa fi al pols legal iniciat per frenar l'aplicació de la prestació d'ajuda per morir.
L'odissea judicial
El conflicte va arribar als tribunals després que el pare impugnés la resolució administrativa de la Comissió de Garantia, que autoritzava l'eutanàsia de la Noelia. Per al pare, no concorrien els requisits exigits per la Llei Orgànica que la regula.
Entre altres arguments, sostenia que la jove havia experimentat una certa millora clínica, que patia trastorns mentals que podien afectar la seva capacitat de decisió i que no es trobava en un autèntic “context eutanàsic”.
En una primera fase, el Jutjat del Contenciós Administratiu número 12 de Barcelona va arribar fins i tot a suspendre cautelarment l'eutanàsia.
Tanmateix, la sentència posterior va inadmetre el recurs del pare després de reconèixer que no estava legitimat per accionar en defensa d'un dret personalíssim —el dret a la vida— d'una persona major d'edat i jurídicament capaç.
Façana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
Aquest criteri va ser parcialment corregit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va reconèixer la legitimació del pare per recórrer, però va desestimar el fons de l'assumpte després d'analitzar de manera exhaustiva la prova mèdica i pericial.
D'aquesta manera, el TSJC ja va concloure que la sol·licitant tenia "plena capacitat per decidir" i que es complien tots els requisits legals per accedir a la prestació d'ajuda per morir.
L'epicentre del debat
El Suprem assumeix ara aquest raonament i recorda que la primera de les qüestions plantejades en cassació —la suposada manca de capacitat de la filla per comprendre l'abast de la seva decisió— ja va ser analitzada tant per l'Administració com per les dues instàncies judicials prèvies.
Segons el tribunal suprem, ambdues instàncies van arribar a la convicció que el pare no va aconseguir desvirtuar la concurrència dels elements exigits per la llei: ni la capacitat plena de la sol·licitant, ni la persistència en la seva voluntat ni l'existència d'un context eutanàsic conforme a la normativa vigent.
Detall de la façana del Tribunal Suprem / EP
Una irregularitat “censurable”
El segon eix del recurs que ara ha estat desestimat se centrava en una suposada vulneració del procediment administratiu.
En concret, el pare qüestionava l'actuació de l'anomenada “dupla mèdico-forense”, els integrants de la qual van fingir un desacord per elevar l'expedient al Ple de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya.
El Suprem no passa per alt aquesta actuació, que qualifica —en línia amb la sentència recorreguda— d'“irregularitat procedimental”, “sorprenent alhora que censurable”. No obstant això, conclou que aquesta anomalia no va tenir cap impacte en el resultat final del procediment.
Ambdós professionals, assenyala el tribunal, coincidien que era procedent autoritzar l'eutanàsia i van simular el seu desacord únicament per “forçar” una garantia més gran en la presa de decisions.
Aquesta maniobra, encara que reprovable, no va canviar el sentit de la resolució administrativa ni va causar indefensió material, ni a la sol·licitant de l'eutanàsia ni al mateix pare recurrent.
Recurs desestimat i interlocutòria ferma
Amb aquests arguments, el Suprem inadmet el recurs de cassació i declara ferma la resolució. A més, imposa les costes processals al pare, amb un límit màxim de 2.000 euros més IVA a favor de la Generalitat de Catalunya, que es va oposar a l'admissió del recurs.
La interlocutòria, de la qual ha estat ponent el magistrat José Luis Requero Ibáñez, no admet cap recurs i posa punt final a un cas especialment sensible, que torna a situar al centre del debat jurídic i social els límits de la intervenció familiar, l'autonomia personal i l'aplicació de la llei d'eutanàsia a Espanya.