Publicada

Zona blava i més anys de vida pot resultar contradictori. Molts lectors poden pensar ara que relacionar zones on es paga per aparcar i longevitat no té cap relació. Tenen raó.

Les anomenades zones blaves, en ciència, són territoris que destaquen per la longevitat dels seus habitants i que desperten l'interès dels científics.

A Catalunya, un investigador ha posat el focus en una àrea de l'interior del territori que reuneix dos casos extraordinaris que veu dignes d'estudi. Es tracta del territori situat entre Olot i Vic.

El director del grup d'Epigenètica del Càncer de l'Institut de Recerca Sant Pau, Manel Esteller, ha plantejat la possibilitat que aquesta àrea pugui ser una zona blava.

Quina zona és

“Potser entre Olot i Vic hi ha una zona blava”, apunta en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

L'investigador subratlla que la hipòtesi necessita un estudi epidemiològic i estadístic que permeti comprovar-la, però els indicadors semblen ser-hi.

Dues dones centenàries

Un dels casos més destacats és el de Maria Branyas, que va morir als 117 anys i va ser considerada la persona més longeva del món.

La dona, que va néixer a San Francisco el 1907, va tornar a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial i va passar les últimes dècades de la seva vida a Olot.

Maria Branyas EP

El seu bon estat de salut, passat el segle d'edat, no va deixar de sorprendre els mitjans, la família, la ciència i fins i tot a ella mateixa. Però no va ser l'única.

A pocs quilòmetres, a la comarca d'Osona, viu Carme Noguera, que té 112 anys i és actualment la dona més longeva de Catalunya.

Què passa aquí?

La seva residència a Taradell, un poble a prop de Vic, és una altra de les dades que han portat Esteller a plantejar la possibilitat que el territori mereixi una investigació específica.

El professional és conscient que aquests dos exemples no són suficients per confirmar que la zona concentri més persones centenàries que altres llocs, però sí que han despertat l'interès per estudiar-ne les característiques demogràfiques.

Benestar, alimentació i activitat física

Esteller i Eloy Santos, investigador del Barcelona βeta Brain Research Center i coautor del llibre Història d'una supercentenària (RBA), han analitzat els factors que podrien haver contribuït a la longevitat de Branyas.

Entre ells hi figuren una alimentació equilibrada, l'activitat física, el contacte amb la natura i una vida intel·lectualment activa.

Branyas tocava el piano, llegia, escrivia, feia ganxet i caminava. Segons els investigadors, les activitats que requereixen concentració afavoreixen les connexions entre les neurones.

També destaquen la importància de mantenir relacions socials estables i comptar amb persones properes que puguin prestar suport i cures.

Un paisatge volcànic sota la lupa

La regularitat del son, la gestió de l'estrès i la capacitat d'adaptació davant les dificultats són altres factors que poden contribuir a envellir amb bona salut.

Per als habitants de la zona, l'entorn també hi té molt a veure. Cal tenir en compte que Olot es troba a la comarca de la Garrotxa, coneguda pel seu paisatge volcànic i els seus espais naturals.

Més genètica que territori

Tanmateix, la possible relació entre aquest entorn i la longevitat dels seus habitants encara no està demostrada.

Esteller calcula que la genètica explica aproximadament la meitat de la longevitat, mentre que els hàbits i l'entorn influeixen en l'altra meitat.

La dieta, l'exercici, el descans i les relacions socials formen part dels factors que poden marcar diferències al llarg de la vida.

Possible investigació?

La possible zona blava entre Olot i Vic continua sent una hipòtesi científica, però ja ha despertat la curiositat dels científics.

Per determinar si aquest territori destaca realment per la longevitat de la seva població, encara s'han d'analitzar les dades demogràfiques i epidemiològiques. La hipòtesi, en qualsevol cas, ja està llançada.

Notícies relacionades