Catalunya és terra de llúdrigues. No és que n'hi hagi moltes, però de tant en tant es deixen veure en certes zones.
Això va fer que, quan fa unes setmanes el Diari de Tarragona parlés del "llar de les llúdrigues" a les muntanyes de Prades, la notícia cridés l'atenció.
Es tracta d'un espai natural on l'aigua, l'ombra i la pedra marquen el ritme d'una excursió curta que ofereix la possibilitat de veure aquests animals.
El camí es troba a Capafonts, un petit municipi de Tarragona, i condueix fins a un brollador envoltat de vegetació, amb petites cascades i basses al curs del riu, conegut com la Font de la Llúdriga.
Origen del nom
El seu nom en català és clar: és la font de la llúdriga i està considerada el naixement del riu Brugent, així com un dels paratges més coneguts d'aquest sector de la muntanya tarragonina.
El seu nom és també la porta d'entrada a una història local protagonitzada per un animal difícil de veure: la llúdriga.
Un passeig de 4,2 quilòmetres
La ruta habitual des de Capafonts té uns 4,2 quilòmetres entre l'anada i la tornada, un desnivell positiu de 96 metres i una durada aproximada d'una hora i mitja.
Està considerada molt fàcil des del punt de vista físic, tot i que alguns trams al costat del curs requereixen atenció, especialment després de la pluja.
El recorregut comença al poble. Des de la zona d'aparcament propera a l'Oficina de Turisme, cal travessar el nucli urbà fins a l'accés al camí, al costat de la carretera T-7041.
La ruta continua per una pista forestal i després s'endinsa en un sender que s'acosta al riu.
La ruta a la font
Un dels primers punts d'interès són les Tosques de Capafonts, on l'aigua ha format gorgs i petits salts.
Des d'allà, el camí remunta el llit fins a arribar a la font, amagada al fons del barranc.
Un brollador entre gorgs
La Font de la Llúdriga sorprèn pel seu entorn humit i ombrívol. Una espessa vegetació, amb boixos de gran mida, cobreix bona part del paratge i gairebé no deixa passar la llum.
L'aigua brolla entre les pedres i alimenta el curs que dóna origen al riu Brugent. Aigües avall, el llit travessa un paisatge de bosc i roca en què apareixen petites cascades i basses naturals.
La quantitat d'aigua visible pot variar segons les condicions meteorològiques. Per això, la tardor pot ser una bona època per veure els salts i els gorgs a ple cabal.
I què passa amb les llúdrigues? Aquest mamífer, lligat als cursos d'aigua i d'hàbits discrets, resulta difícil d'observar en llibertat, però no aquí.
La llegenda de la llúdriga
Per això, segons una història recollida en la tradició local, a mitjan segle XX un veí de Capafonts, Delfí Pocurull, va capturar una llúdriga amb un cep al toll de les Tosques, un gorg situat a prop de la font.
L'exemplar es va exposar al porxo de la plaça del poble i va causar tanta expectació que es van suspendre les classes perquè els nens la poguessin veure.
Què passa en realitat
Tanmateix, la història no vol dir que avui sigui habitual trobar llúdrigues durant el passeig: el més probable és recórrer el barranc sense veure'n cap.
Per tant, això del "llar de les llúdrigues" va cridar l'atenció, però és que, si es creu la història popular, en el seu dia sí que ho va ser. Almenys, d'una.
Notícies relacionades
- La ruta circular ideal per trobar bolets gegants: 3 quilòmetres i un bosc centenari dins del Paratge Natural d'Interès Nacional
- El castell medieval millor conservat d'Espanya: esmorzars de forquilla, passadís secret i una torre de conte perfecte per a una escapada
- El poble favorit de Marc Ribas, presentador de 'Joc de cartes': 7 torres medievals, 370 metres de platja i cales de pel·lícula