Descobreixen al costat d'elBulli un monestir mil·lenari desaparegut fa segles l'existència del qual es posava en dubte
El conjunt visigòtic de Magrigul, que inclou restes monumentals dels segles VII al XIX, ha passat de llegenda a realitat per una casualitat
Un monestir desaparegut fa segles i del qual no hi havia prova de la seva existència ha estat descobert a pocs metres del que va ser el restaurant elBulli, a Roses (Girona).
El monestir visigòtic de Magrigul ha passat de llegenda a realitat després de ser trobades les seves restes de manera casual durant les obres de remodelació d'una masia.
Aquell conjunt històric estava format per tres esglésies i les restes de dues d'elles han sortit a la llum, acompanyades d'altres vestigis com tombes, entre les quals destaca la d'algú enterrat al costat de l'absis, un senyal de la importància del personatge que fa pensar que potser es tractava de l'abat.
La reforma d'una masia en ruïnes
La història del descobriment comença fa quatre anys amb l'interès d'un descendent de la saga Pi-Sunyer, Larry Williams, establert als Estats Units, per adquirir una propietat a Roses, la localitat d'origen del seu llinatge, que compta amb figures tan rellevants com Carles Pi i Sunyer, que va ser alcalde de Barcelona, però també amb laureats metges o destacats empresaris.
Williams és fill de l'exili, però el seu desig de reprendre el vincle amb Roses el va portar, a través de la mediació d'una cosina que hi resideix, Joana Burguès Pi-Sunyer, a adquirir una masia en ruïnes, Montjoi de Baix, per reformar-la.
Una propietat al costat d'elBulli
La propietat, que abraça la cala Montjoi que va acollir durant anys elBulli i, ara, el museu que li ret homenatge, venia de la mà de bona part de les terres que conformen aquest parc natural.
La directora de tot el projecte de restauració d'aquell espai és Joana Burguès Pi-Sunyer, que, davant l'obligació de presentar en el pla d'obra un informe arqueològic, va recórrer al doctor en història medieval Marcel Pujol.
Restes del monestir visigòtic de Magrigul trobat al costat del restaurant el elBulli, a Roses (Girona)
Sorpresa durant l'excavació
Burguès Pi-sunyer explica que el 2022 es va iniciar la compra, que com que la finca era un Bé Cultural d'Interès Local calia la intervenció d'algú com Pujol "per si apareixien restes", que es va excavar la masia sense cap troballa, però que no va passar el mateix quan es va intervenir en una font molt propera.
"Allà va sortir una estructura que vam creure que era un bancal, però l'arqueòleg va dir que no ho semblava i que sempre s'havia sentit a parlar del monestir de Magrigul, que era a Montjoi però que ningú havia trobat", recorda.
Quatre dies per trobar Magrigul
La resposta de la cosina de Larry Williams va ser clara, ja que aquella actuació depenia d'una ajuda pública: "Li vaig dir a Marcel Pujol que quedaven quatre dies de subvenció i, que si apareixia alguna cosa estava bé, però que si no ens n'oblidàvem".
"Van estar nit i dia fins que un arqueòleg de l'equip de Marcel, Xavier Aguelo, va trobar el perfil de l'absis de la primera església, que confirmava que Magrigul era real, que havíem trobat una de les seves tres esglésies", relata.
Encara hi va haver més, perquè van continuar més tard amb les obres, necessitaven un dipòsit d'aigua i, en excavar, "va aparèixer per pura sort un altre absis".
Era el de la segona església que concreta els seus coneixements sobre la llegenda de Magrigul "en dos documents que parlaven d'un monestir visigòtic en aquesta àrea".
Pujol explica que la continuïtat poblacional a la zona de la cala Montjoi es remunta a gairebé dos mil anys, que hi va haver "aquell complex visigòtic que es va destruir amb l'arribada dels musulmans i una de les seves tres esglésies va ser reconstruïda en el període en què Carlomagne va conquerir aquest territori".
Conjunt monumental dels segles VII al IX
Les dues restes trobades compten amb tombes al seu voltant, infantils i d'adults, per la qual cosa s'han fet anàlisis de carboni 14 per obtenir un marc cronològic que oscil·la entre els segles VII i IX.
"Aquestes dates coincideixen amb les fonts que hi havia, perquè les restes del segle VII tindrien a veure amb el monestir visigòtic i les posteriors amb l'església que es va refer al VIII", concreta l'arqueòleg de Montjoi de Baix.
Algunes de les tombes són molt simples, amb fossa i una coberta de lloses de pissarra, però d'altres presenten una estructura més acurada fins arribar a aquella que es recolza a l'absis de la denominada per ara Església 2 i que es va fer amb morter de calç i pedres.
"És d'algun personatge important en aquella comunitat, podria ser l'abat, però no ho sabem", admet Marcel Pujol, mentre Joana Burguès Pi-Sunyer destaca que el seu cosí està ple d'orgull "que hagi aparegut tota aquesta història que aporta tant".
