Publicada

L’actor Carlos Cuevas torna aquesta temporada al teatre amb L’Herència, una obra dirigida per Josep Maria Mestres que ha rebut nombrosos premis. Mentrestant, no para d’encadenar projectes cinematogràfics.

Però quan vol aturar-se, sap on té el seu refugi: al lloc on va créixer. No és Barcelona, sinó Montcada i Reixac, una localitat de la perifèria que amb prou feines supera els 38.000 habitants.

Aquí va començar a prendre forma la seva vocació d’actor, es va formar i va créixer.

Abans de convertir-se en una de les cares més conegudes de la ficció catalana gràcies a sèries com Merlí, l’intèrpret va passar per les seves escoles, va jugar als patis del seu col·legi i va descobrir el teatre de la mà del seu avi Josep.

La passió pel teatre

Va ser ell qui el portava a veure espectacles infantils al teatre municipal, una experiència que va despertar el seu interès per la interpretació.

El vincle, doncs, és estret. El municipi segueix lligat a la seva història familiar. Més enllà de la connexió del seu avi amb el teatre, la seva mare està ben arrelada a la localitat.

El jardí secret dels Cuevas

La seva progenitora, Loreto, té una cafeteria a Montcada, amb zona de degustació i fins i tot un jardí secret i privat on prendre alguna cosa fresca.

Aquí hi anava en sortir de l’escola i per aquí passen molts veïns i curiosos a prendre alguna cosa. Un vincle més per a Cuevas.

No és l’únic. Cuevas va cursar aquí la primària, a l’escola pública Mitja Costa, i després va estudiar a La Salle Montcada, un centre pijo, concertat i de tradició religiosa que també va patir les conseqüències de la Guerra Civil.

Durant el conflicte, cinc dels set capellans de l’escola que es trobaven a Montcada van ser assassinats.

On va estudiar Carlos Cuevas

Pel que fa a l’escola, pel que fa a la ciutat, un altre episodi decisiu va arribar el 25 de setembre de 1962. Aquell dia, el riu Ripoll va inundar la localitat i va destruir la planta baixa del centre.

L’escola va haver d’afrontar els danys i reconstruir les seves instal·lacions. En els anys següents es van aixecar nous edificis i es van incorporar aules, laboratoris, biblioteca, sala d’actes i espais esportius.

Què hi ha a Montcada

Però bé, no tot són desgràcies a la ciutat que va veure créixer Carlos Cuevas; també hi ha moltes coses a destacar. Perquè, encara que sigui un racó de la perifèria, no li falten atributs.

Sense anar més lluny, un dels llocs més singulars de Montcada i Reixac és la Casa de les Aigües, un complex industrial construït al segle XIX per captar aigua subterrània i contribuir a l’abastiment de Barcelona.

El recinte conserva elements de les seves antigues instal·lacions i permet conèixer una part de la història industrial de la ciutat, lligada als recursos hídrics del Besòs.

L’edifici es troba dins del parc homònim, un espai verd que també conserva vestigis del Rec Comtal.

Art romànic a la ciutat

Així mateix, a l’entorn de la Serralada de Marina es troba l’església de Sant Pere de Reixac, un dels edificis històrics més destacats del municipi, tot i estar a les afores.

El temple conserva elements d’origen romànic i ofereix una perspectiva diferent de Montcada, allunyada de les carreteres i de les àrees més urbanitzades típiques de la perifèria.

Un castell oblidat

En el seu dia també hi havia un castell, però gairebé no en queda res d’aquella fortificació. El que es manté és el Turó de Montcada, l’elevació on s’erigia l’antiga fortalesa que va donar nom al municipi.

Les restes del castell, encara que escasses, recorden els orígens de la ciutat i el paper estratègic d’aquest turó i de la zona a l’hora de protegir Barcelona. Una cosa que Carlos Cuevas sap de sobres.

Notícies relacionades