Hi ha pobles la mida dels quals és tan petita que es poden recórrer a peu sense problemes. Això no els treu encant.
Ho sap bé la Julia Otero, que va créixer en un d'aquests municipis de Galícia, amb tot just 50 habitants, on tot està a una distància caminable: A Penela.
I és que, si bé la periodista va fer la seva vida a Catalunya, on viu des de fa sis dècades, va néixer i créixer a Galícia. Ella mateixa afirma que és galaico-catalana, com Pepe Rubianes.
Per això, la periodista manté intacte el vincle amb el lloc on va néixer i al qual tornava cada estiu des que tenia sis anys.
Una aldea a la Ribeira Sacra
A Penela és una petita aldea de la parròquia de Santa María da Penela, pertanyent al municipi de Monforte de Lemos, que a l'octubre es torna verda. Ideal per a una visita.
Es troba a uns cinc quilòmetres de la ciutat i forma part de l'entorn de la Ribeira Sacra.
El refugi de la Julia Otero
La mateixa Otero ha explicat que intenta tornar-hi almenys tres o quatre cops l'any per retrobar-se amb els veïns i amb els records de la seva infància.
La locutora de ràdio conserva la casa familiar a A Penela, l'antiga vivenda dels seus avis, que va decidir rehabilitar per mantenir el vincle amb els seus orígens.
Les obres de reconstrucció de la casa van començar fa més d'una dècada i van utilitzar elements de la construcció original.
En una entrevista publicada el 2025, recordava especialment les tardes de la seva infància i les migdiades que els veïns feien després de dinar sota un enorme cirerer a Pacios, un dels nuclis que formen part de la parròquia d'A Penela.
La casa familiar
“Tornar a Monforte és el retrobament amb la tribu”, explicava aleshores. Una tornada que té a veure amb la recuperació de terres agrícoles que feia dècades que estaven abandonades.
Juntament amb el seu marit, participa en un projecte de posada en producció d'aquestes terres i ha apostat per la plantació d'oliveres de varietats gallegues.
Lluny de Catalunya
La mateixa Otero ha explicat que pretén mantenir així una connexió amb el passat familiar i, alhora, deixar un vincle amb Galícia per a la seva filla, nascuda i criada a Catalunya.
El paisatge que envolta l'aldea respon al d'aquesta zona de l'interior de Lugo: cases i construccions tradicionals de pedra, camins rurals, terres de cultiu…
També són conegudes les vinyes que s'estenen per l'entorn de la Ribeira Sacra. Tot a tocar de la famosa Monforte de Lemos, ciutat que queda a pocs minuts amb cotxe.
Un dels principals elements patrimonials de l'aldea és l'església parroquial de Santa María da Penela, l'origen de la qual és romànic.
L'església romànica
D'aquella construcció medieval es conserven la portalada principal i la torre de les campanes, que està separada del cos del temple.
La portalada presenta un arc doblat de mig punt i la torre té planta quadrada i finestres per a les campanes als seus quatre costats.
Un missatge en llatí
Però hi ha un detall que distingeix especialment el temple: una inscripció en llatí situada en un dels costats de la torre. El text identifica el constructor i fa referència a la data de construcció.
Comença amb Ego Pelagius feci hanc turrim, que es pot traduir com “Jo, Pelagi, vaig fer aquesta torre”.
L'església forma part, a més, del Camí d'Hivern, una de les rutes jacobees que travessen la província de Lugo abans d'arribar a Santiago de Compostel·la.
El patrimoni de la parròquia no acaba a l'església. A As Pereiras, un dels nuclis d'A Penela, es troba catalogat el Castro da Penela/Torre, un jaciment arqueològic inclòs a l'inventari patrimonial de la Xunta.
Altres nuclis
La parròquia està formada per diversos nuclis, entre ells A Penela, As Pereiras, A Cabana, A Fontela, O Morade Pequeno, O Campiño, O Rosal, Pacios i A Rubina, a més del despoblat d'A Veiga.
És precisament en aquest territori dispers on es troben bona part dels records familiars de la Julia Otero.
El patrimoni de Monforte
La proximitat de Monforte permet completar la visita amb alguns dels principals elements patrimonials de la ciutat.
El conjunt monumental de San Vicente do Pino, la Torre de l'Homenatge i el Col·legi de Nuestra Señora de la Antigua, conegut com el Col·legi dels Escolapis, formen part del patrimoni més destacat de la capital de la comarca de Terra de Lemos.
La gastronomia és un altre dels atractius de l'entorn. A Monforte s'hi troben restaurants i establiments especialitzats en cuina gallega, amb productes com carns, peixos, mariscs i pop, a més dels vins de la Denominació d'Origen Ribeira Sacra.
Cuina gallega i vins
Entre les opcions de la ciutat hi ha establiments com Trespés Comidas e Petiscos o Bodegón Ribeira Sacra.
Per a la Julia Otero, però, A Penela té un significat que va més enllà del paisatge i del patrimoni. És el lloc on va créixer, el seu refugi, el lloc on habiten els seus records.
Notícies relacionades
- El poble medieval més llarg de Catalunya pel seu nom: 35 lletres, tres nuclis urbans i escenari de 'Ocho apellidos catalanes'
- El refugi de Silvia Abril: una masia de principis del segle XX, 2.500 habitants i les termes romanes més antigues d'Espanya
- La fira ramadera ideal per visitar el 15 d'octubre: concurs d'ovella ripollesa, esmorzar de pastor i 20 parades d'artesania