Empar Moliner és una de les escriptores més estimades a Catalunya. Les seves aparicions a ràdio i televisió, els seus articles i comentaris sarcàstics sobre la vida social i política i els seus llibres en tenen bona part de culpa.
Això, però, implica molta activitat, quelcom que esgota. Com tota persona, però, ella s'ha buscat els seus refugis, lluny de la gran ciutat.
Ella va néixer precisament allà, en el que ella anomena un “entorn no urbà”, com Santa Eulàlia de Ronçana, un poblet d'uns 7.000 habitants situat al Vallès Oriental, als afores de Barcelona.
El curiós és que en un moment va voler fugir d'allà, per això es va apuntar a una companyia de teatre als 17 anys. El seu somni en aquell moment era ser de Nova York.
Un entorn que va odiar
Amb els anys, però, va canviar la seva percepció. Ara reivindica precisament aquest origen de poble.
L'escriptora guarda records lligats al camp del seu poble. Mentre estudiava, va treballar recollint avellanes, quelcom força comú entre els joves de Santa Eulàlia de Ronçana.
Un refugi amb moltes avellanes
Aquest municipi té una gran relació amb aquest fruit sec que determina el seu paisatge. Sense anar més lluny, a la masia medieval de Can Burguès encara es conserven 26 hectàrees dedicades al cultiu de l'avellaner, repartides en diferents parcel·les.
Algunes plantacions tenen més de 50 anys i d'altres són molt més recents. De fet, el 2004 aquesta explotació va fer la conversió al cultiu ecològic fins a obtenir la primera collita amb certificació ecològica el 2007.
La finca en si també té la seva importància. Tot i que l'edifici actual es va anar ampliant a partir d'una construcció medieval, encara conserva elements de diferents èpoques.
Així, la masia històrica encara conserva una finestra gòtica i pintures murals realitzades durant una reforma del segle XIX.
Més enllà dels avellaners
Allà encara es conserva la major quantitat d'hectàrees del municipi i, aproximadament, la meitat dels seus avellaners són de la varietat negret, una de les més apreciades per consumir el fruit torrat.
Però Santa Eulàlia de Ronçana no s'acaba en aquesta masia i els seus avellaners. Cal tenir en compte que la seva història es remunta a èpoques ibèriques.
Origen prehistòric
En diferents punts del municipi s'han localitzat materials i jaciments d'època ibèrica i fins i tot prehistòrics.
Al mateix Can Burguès es van documentar estructures arqueològiques relacionades amb assentaments prehistòrics, amb materials que es remunten a l'Edat dels Metalls.
Vista aèria de Santa Eulàlia de Ronçana
A l'entorn de Sant Cristòfol van aparèixer fragments d'àmfores, ceràmica i teules romanes, a més de materials d'època ibèrica.
El passat romà va deixar igualment restes a Can Rof, on es van localitzar materials que apunten a l'existència d'una antiga vil·la. Entre ells hi havia ceràmica romana, peces ibèriques, teules i altres restes constructives.
La història de Santa Eulàlia
De totes maneres, la primera vegada que Santa Eulàlia de Ronçana apareix documentada és l'any 932.
La referència es troba a l'acta de consagració de la església de Sant Genís de l'Ametlla, on ja apareix esmentat el terme de Santa Eulàlia.
Origen del nom
La parròquia es va convertir en l'eix al voltant del qual es va organitzar el territori i el barri de la Sagrera va acabar concentrant bona part del nucli històric.
El nom del municipi també té història. En documents antics apareix amb formes com Arençana, Orenciana, Aurenciana, Orensana, Oronzens o Rohensana, fins que la forma Ronçana va quedar fixada entre els segles XIV i XV.
D'aquelles èpoques i del seu passat rural es nodreix el patrimoni de Santa Eulàlia, amb fins a 230 elements catalogats dins del terme municipal.
Edificis, conjunts arquitectònics, elements d'interès, jaciments arqueològics i patrimoni immaterial apareixen al catàleg de la Diputació de Barcelona.
Ermites i antigues masies
Entre ells apareixen nombroses masies. Can Burguès n'és una, però també hi ha altres finques com Can Brustenga, Can Gafa o Can Puig de la Vall.
També hi ha diverses construccions religioses de diverses èpoques, com l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars, documentada des de 1194 i que conserva l'origen romànic de l'antiga capella.
El riu
La capella de Sant Simplici és un altre dels edificis destacats. Està documentada des del segle XIII i va ser restaurada després d'anys d'abandonament. El seu entorn també conserva restes arqueològiques d'època romana.
Tot i així, també hi ha un patrimoni natural que els seus veïns i la mateixa Empar Moliner aprecien molt: el riu Tenes.
L'Ajuntament el considera un dels principals elements patrimonials del municipi i una part bàsica de la seva identitat.
El seu curs fluvial recorre 4,8 quilòmetres al seu pas per Santa Eulàlia de Ronçana i compta amb un camí condicionat que permet seguir part del seu recorregut, en el qual es poden veure algunes llúdrigues.
Els records d'Empar Moliner
En qualsevol cas, Santa Eulàlia de Ronçana conserva així bona part dels elements que expliquen aquell entorn no urbà que Moliner recordava en parlar de la seva infància.
Els camps d'avellaners, les masies, el riu Tenes i les antigues ermites formen part d'un municipi que, evidentment, ha canviat des que l'escriptora se'n va anar, però en el qual encara hi és present una important empremta agrícola i rural.
Notícies relacionades
- El refugi de Michael League a Catalunya: més de 500 habitants, l'església barroca de Santa Maria i carrers medievals
- El mercat ambulant ideal per visitar cada diumenge: més de 40 parades, cervesa artesana i 235 metres de llocs
- La fira d'automòbils antics ideal per visitar el 26 de setembre: gran mercat de recanvis, cotxes d'època i ambient festiu vora el mar