L'espai natural perfecte per visitar al setembre: 320 quilòmetres quadrats, 343 espècies d'ocells i 21.000 hectàrees d'arrossars

El Parc Natural del Delta de l’Ebre és, potser, un dels espais naturals més preciosos i curiosos de tota Catalunya.

Les 343 espècies d'ocells que hi habiten i les 21.000 hectàrees d'arrossars que reflecteixen el cel a la terra que aprofiten els 320 quilòmetres quadrats del Delta de l’Ebre són, literalment, de pel·lícula.

No és d'estranyar que, davant la bellesa d'aquest paisatge, Marcel Barrena, director de El 47, hagi decidit anar a rodar-hi el seu proper film, Lo vent.

La cinta, protagonitzada per Eduard Fernández, és, en paraules del director, “un homenatge a la terra i a les nostres arrels i una reivindicació del seu valor únic com a paisatge, com a font de vida i com a essència del que som”.

El Delta en xifres

I així és. Només cal anar-hi al setembre, quan els arrossars comencen a entrar en època de collita, per comprovar-ho. Encara que qualsevol data és bona. Amb les seves 7.805 hectàrees, el Parc Natural del Delta de l’Ebre constitueix un dels principals espais humits de Catalunya.

Els seus diferents ambients reuneixen prop de 500 espècies de vertebrats, entre elles 343 espècies d'ocells, a més de 101 espècies de peixos, 21 de mamífers, 16 de rèptils i cinc d'amfibis.

Zones especials

En aquest espai es troben, entre d'altres, la bassa de l’Encanyissada, la Tancada, el Canal Vell, el Garxal, l'illa de Buda, la bassa de l’Alfacada, la bassa de la Platjola, la península i el Port del Fangar o els Ullals de Baltasar.

Però si hi ha un protagonista absolut és l'arròs. Hi ha al voltant de 21.000 hectàrees de cultiu que dominen bona part de la fisonomia d'aquest territori.

Els arrossars romanen inundats durant bona part del cicle productiu i funcionen també com un aiguamoll temporal.

Quan estan inundats, i especialment al capvespre, el reflex del cel a l'aigua crea una imatge espectacular.

La vida al delta de l'Ebre

Al setembre, la visita té un afegit. Comença la collita, els ocells estivals comencen a marxar i arriben les primeres espècies hivernants.

Totes elles venen atretes per l'ecosistema del Delta. L'aigua dolça que roman als arrossars afavoreix la presència d'algues, crustacis i insectes que serveixen d'aliment a una part important d'aquestes aus.

Les aus

Fins a 343 espècies d'aus es van arribar a registrar fins al 2015, dins d'un conjunt que arriba a prop de 500 espècies de vertebrats.

És fàcil veure-les. Les llacunes concentren bona part dels punts d'observació. Alguns dels més destacats són l’Encanyissada i la Tancada, als quals s'arriba a través de diferents rutes i senders.

No tot és natura. La Casa de Fusta és un dels edificis més reconeixibles del Delta. Està situada al costat de la llacuna de l’Encanyissada i actualment funciona com a centre d'informació i museu del parc.

La seva història comença el 1926, quan tres propietaris de Barcelona, atrets per l'abundància d'aus aquàtiques de la llacuna, van crear una societat de caça i van decidir construir-hi un refugi. L'estructura de fusta va ser portada expressament des del Canadà.

El Trabucador i el Fangar

Un altre dels llocs més reconeixibles del Delta és la platja del Trabucador, una llengua de sorra situada entre el mar Mediterrani i la badia dels Alfacs.

La península del Fangar ofereix un altre dels paisatges característics de la zona. Allà es troba el conegut faro homònim, al qual només s'arriba després d'una llarga passejada a peu per la sorra.

La desembocadura de l'Ebre

Finalment, hi ha el responsable de tot això, l'Ebre. El riu és l'element que articula tot aquest territori.

El Delta s'estén en el seu tram final, abans d'arribar al Mediterrani, i combina els ambients fluvials amb llacunes, aiguamolls, platges, dunes i terrenys agrícoles.

Entre els espais inclosos al parc hi ha el Garxal i les illes de Sant Antoni i Buda, a més de diferents llacunes i zones litorals.

El resultat és un paisatge que canvia segons l'època de l'any. Un escenari de pel·lícula, l'escenari de Lo vent.