El refugi de Rodri Hernández: un municipi de 48.000 habitants, 4 quilòmetres de platja i una casa de luxe amb piscina i gimnàs privats

Ha trigat a arribar, però ja és aquí. Rodri Hernández ja és jugador del FC Barcelona i, en un tres i no res, ha trobat on viure.

Després de viure a la freda i industrial Manchester, el migcampista ha decidit connectar-se amb el Mediterrani i amb el Barça d'una mateixa vegada.

El madrileny s'ha mudat a Gavà Mar, a una casa coneguda per alguns jugadors del seu nou equip. Ha trobat refugi, ni més ni menys, a la mateixa casa de Ferran Torres, que aquest any juga al PSG.

Ell no és l'únic futbolista que viu allà. Són molts els jugadors del FC Barcelona que s'han acostat a aquest racó de Gavà, que els ofereix tranquil·litat, grans cases i estar a prop del mar, de la capital catalana i de l'aeroport del Prat.

La casa on viu

L'habitatge, on també va viure Víctor Valdés, és una senyora casa. Compta amb dues plantes, jardí privat, piscina, gimnàs, sauna i un espai de benestar i recuperació.

L'habitatge està concebut com un xalet unifamiliar de línies modernes, amb grans finestrals, espais oberts i una façana en la qual predominen els revestiments de fusta.

Com és el refugi de Rodri

A l'interior a més de la fusta, predominen el marbre i els tons neutres. Però el més cridaner és que compta amb instal·lacions dignes d'un jugador professional com ell.

La casa compta amb un gimnàs, una sauna finlandesa i un espai de màquines per a la rehabilitació.

És en aquesta última sala on es troba una de les excentricitats més curioses: un sistema de fotobiomodulació mitjançant llums LED vermelles i infraroges que s'utilitza com a part de tractaments de recuperació.

A això se li suma l'exterior. El jardí no només compta amb piscina privada, també hi ha habilitada una zona de relax, amb hamaques, taules i altres, per gaudir bé de la casa.

Qui viu allà

Tot en un dels sectors residencials més exclusius de Gavà, amb una baixa densitat de construcció i de població.

Si la ciutat compta amb més de 48.000 habitants, a la zona de platja amb prou feines superen els 15.000 veïns, amb les comoditats i la privacitat d'una zona residencial i davant del mar.

La platja

Gavà Mar té quatre quilòmetres de costa, on hi ha un pinar d'aproximadament 400 metres d'amplada i un sistema de dunes que li donen a la platja un toc especial.

I si hi ha tanta extensió d'arena, tampoc falta un extens passeig marítim on no falten bars, restaurants i altres botigues.

L'entorn natural es completa amb la proximitat d'espais com el Delta del Llobregat, on es conserven zones humides i hàbitats de gran importància per a les aus.

Encara que Gavà és molt més que una zona de platja per a futbolistes i altres famílies d'alt poder adquisitiu. Un dels seus principals atractius és la seva història.

El passat de Gavà

La ciutat conserva un patrimoni que recorre milers d'anys. De fet, un dels seus principals atractius són les mines prehistòriques que es troben al subsòl i tenen uns 6.000 anys d'antiguitat.

Sota el municipi s'estén tot un conjunt de mines amb galeries, el més antic d'Europa. D'aquí s'extreia variscita, un mineral de color verd utilitzat durant el Neolític per fabricar objectes ornamentals.

Una Venus catalana

Això parla d'un passat prehistòric en què vivien les comunitats neolítiques que van ocupar aquest territori. Les eines, ceràmiques, restes constructius i altres materials arqueològics reafirmen aquesta teoria.

Però si alguna cosa sobresurt d'aquest passat arqueològic és la Venus de Gavà, una figura antropomorfa de ceràmica associada al món simbòlic d'aquelles comunitats.

I del subsòl a la muntanya. Si un ascendeix per les muntanyes de la serra prelitoral que s'eleva darrere de Gavà, troba el castell d'Eramprunyà.

Aquesta antiga fortificació, que domina bona part del litoral del Baix Llobregat, té els seus orígens als segles IX i X, quan formava part del sistema defensiu de frontera.

El castell

Amb el pas del temps, la fortalesa es va convertir en el centre d'un territori que va arribar a comprendre els actuals termes de Gavà, Castelldefels, Begues, Sant Climent de Llobregat i Viladecans, entre altres.

D'aquell castell amb prou feines es conserven diferents restes, encara que no es poden visitar. El recinte es troba condicionat per treballs de consolidació i restauració per estabilitzar les estructures i millorar l'accés al conjunt.

La zona de Bruguers

Juntament amb el castell es troba l'ermita de Sant Miquel i, als peus del conjunt, l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, un nucli urbà ja desaparegut.

Aquí, entre el mar, la muntanya i el passat neolític, Rodri, com abans Ferran Torres i Dani Alves, ha trobat el refugi perfecte per abans i després del partit. Es deixarà veure per la ciutat?