Hi ha itineraris que resumeixen en pocs quilòmetres l'essència de Tarragona: patrimoni, aigua, paisatge i memòria. Això sense comptar amb les vinyes.
No és la zona del Penedès, sinó la de la Terra Alta, la que ofereix una excursió que parteix de la picassiana Horta de Sant Joan i s'endinsa a la muntanya per trobar senders lligats al Parc Natural dels Ports i dos espais fluvials on el bany s'integra en un entorn de roca, vegetació i silenci.
La ruta parteix (o finalitza) a Horta de Sant Joan, municipi que va inspirar Picasso amb els seus carrers empedrats, les seves cases de pedra i les seves vistes sobre cultius, muntanyes i vinyes de la zona.
La seva bellesa i riquesa són tals que està declarat Conjunt Històric-Artístic, sense deixar de banda la seva història i tradició marcades per l'activitat agrícola. Per això ofereix una primera lectura del territori abans d'endinsar-se a la ruta natural.
Un poble amb molt d'art
Això no li treu riquesa arquitectònica. L'edifici de l'Ajuntament, sense anar més lluny, és d'arrel renaixentista. I es manté, malgrat que en el seu dia va albergar una presó.
Tampoc falta l'església, dedicada a Sant Joan Baptista i iniciada al segle XIII. S'allunya del romànic típic fins al punt de ser una de les referències del gòtic català.
Picasso, enamorat
Encara que, sens dubte, qui ha marcat Horta de Sant Joan no va ser un estil, sinó un home: Picasso, qui va passar dos estius allà i va pintar els seus paisatges. Alguns d'ells es poden veure al Centre Picasso.
Poca gent ha vist aquesta ciutat així. I és que per a ell, “tot el que sé ho vaig aprendre a Horta”, assenyalen.
Carrer d'Horta de Sant Joan
La ruta continua a molt poca distància del poble amb Lo Parot, un dels oliverars més coneguts de Catalunya.
Aquest arbre monumental, declarat com a tal el 1990, presenta un tronc ample, retorçat i de port extraordinari, resultat d'un creixement lent i prolongat en condicions de sequera, vent i contrastos tèrmics.
Un arbre mil·lenari
La seva edat exacta no es pot determinar amb precisió, encara que diferents estimacions el situen en una antiguitat que podria superar amb escreix el mil·lenni.
Des d'aquest primer tram, l'itinerari segueix amb l'entrada al Parc Natural dels Ports, un espai protegit de relleu abrupte, barrancs profunds, masses forestals i formacions rocoses de gran presència visual.
Parc Natural i senders
Aquí ja els senders es multipliquen. Un d'ells porta fins al convent de Sant Salvador, situat a uns dos quilòmetres d'Horta.
El conjunt, d'origen medieval, conserva una església, un claustre renaixentista i diverses dependències monàstiques que ajuden a entendre el paper històric del lloc.
Des dels seus voltants s'obtenen àmplies vistes sobre la muntanya de Santa Bàrbara, una de les siluetes més reconeixibles de l'entorn d'Horta de Sant Joan.
Encara que el gran atractiu estival de la ruta apareix més endavant, a les Olles del Baubo. Es tracta d'una successió de piscines naturals formades per l'erosió de l'aigua sobre la roca calcària al llarg de milers d'anys.
Piscines naturals
L'acció continuada del riu ha excavat petites cubetes de diferent mida que, amb la llum de l'estiu, adquireixen tonalitats turqueses molt característiques.
Envoltades de vegetació mediterrània i parets de pedra clara, aquestes gorgs ofereixen un espai de bany en què l'aigua manté una transparència notable i l'entorn conserva un aspecte poc alterat.
Olles del Baubo
No és l'únic lloc d'interès connectat amb l'aigua: l'Assut de Lledó, sobre el riu Algars, és una altra de les zones de bany menys conegudes i més petites que val la pena visitar.
Aquí la qualitat de l'aigua i la baixa transformació de l'entorn donen un aspecte més salvatge al lloc. En qualsevol cas, les opcions de la ruta són diverses.
Com arribar
Arribar fins aquí per conèixer-les implica una hora i mitja en cotxe des de Tarragona capital. N'hi ha prou amb seguir la C-12 fins a Tortosa i continuar per la T-330 fins a arribar a Horta.
El camí és pràcticament el mateix des de Barcelona, només que fins a la vella Tarraco s'hi arriba per l'AP-7. Això ja allarga el viatge una hora més, fins a arribar a les 2,5 hores.