No tot el modernisme acaba en Gaudí, això ja és sabut. En canvi, quan es parla de fàbriques modernistes només es pensa en la Colònia Güell.
N'hi ha més i, coincidint amb la ubicació de l'obra gaudiniana, també a la perifèria. És el cas de la Masia Freixa, una antiga fàbrica tèxtil del segle XIX que ha estat qualificada fins i tot com la millor obra modernista del món.
El títol li va donar una famosa publicació de viatges de Prensa Ibérica, que en parlava com una joia única d'inspiració gaudiniana digna de conèixer. I, la veritat, és que val la pena.
Aquesta famosa casa, reconvertida en oficina de Turisme de Terrassa, cada cop passa més desapercebuda en aquest municipi situat a 20 minuts de Barcelona.
On és
La seva ubicació en un parc públic i el seu ús gairebé exclusiu per part d'estrangers han fet que caigui en l'oblit fins al punt de començar a degradar-se.
Les seves parets blanques comencen a enfosquir-se, no tant per la pluja com pel mal ús que se'n fa.
Arquitectura apreciada
Tot i que els seus veïns coneixen el seu alt valor arquitectònic, sempre hi ha qui no respecta el patrimoni.
Així, aquesta joia modernista, considerada la més bonica del món, requereix l'atenció que no sempre rep. Sobretot, tenint en compte que la seva construcció i estil parlen de la història de Catalunya.
Per començar, el seu origen parteix d'un símbol de la revolució industrial catalana. La Masia Freixa era en realitat una fàbrica tèxtil de 1899, vinculada al motor econòmic català de l'època, encara que no estava inspirada per l'avantguarda arquitectònica.
Poc després, el seu propietari, l'industrial Josep Freixa, va encarregar a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada una reforma de la planta per convertir-la en la seva residència familiar.
Canvi de mans
Va ser llavors quan, conservant l'estructura de l'antiga nau, l'artista hi va superposar elements arquitectònics modernistes.
Muncunill, a poc a poc, va fer d'aquesta construcció industrial una residència modernista, destacada per les seves formes orgàniques i el predomini de l'arc parabòlic.
Com és
La façana està recoberta d'estuc blanc, cosa que accentua la lluminositat i la plasticitat del disseny.
A la part sud s'obre una gran galeria porxada amb arcs parabòlics en vuit trams, cadascun d'ells cobert per una petita cúpula que harmonitza amb les del sector central.
Edifici Modernista Masia Freixa, a Terrassa
Un gran arc al costat oest emmarca aquesta estructura, coronada per una cúpula més prominent.
Un dels elements més característics de l'edifici és la seva torre-mirador, ubicada a l'angle nord-est, l'estètica de la qual recorda un minaret àrab.
Els detalls
La maçoneria rústica es combina amb maó vist als buits, mentre que un sòcol de ceràmica vidriada segueix les sinuoses línies de l'edifici.
A més, l'estructura està rematada per una volta de maó pla amb cúpules parabòliques arrebossades amb morter i fragments de vidre.
La Masia per dins
L'interior de la Masia Freixa manté la coherència estètica de l'exterior. Els seus sostres presenten ondulacions concèntriques en guix, amb un elegant treball de relleus i canals a la sala de menjador.
La fusteria, elaborada en pollancre envernissat, presenta dissenys arrodonits i detalls florals poc habituals en l'obra de Muncunill.
La distribució de l'espai s'inspira en l'arquitectura rural catalana. En lloc d'un vestíbul clàssic, l'accés es realitza a través d'una gran sala distribuïdora, que també estructura els espais al pis superior.
Per separar la sala principal del menjador, l'arquitecte va dissenyar tres estructures de fusteria envidriada, on la central actua com a entrada i les laterals com a punts d'il·luminació.
El jardí
Tampoc es pot deixar de parlar dels jardins que envolten la Casa Freixa. Van ser dissenyats amb un marcat estil italià i compten amb reproduccions d'escultures clàssiques.
A finals del segle XIX, la família Freixa va importar escultures italianes i un templet renaixentista. Entre elles destaca una còpia del Sant Jordi de Donatello, que va inspirar el nom actual del parc.
Context actual
Des de la seva conversió en espai públic el 1959, el Parc de Sant Jordi ha estat un punt de referència a Terrassa, donant a la Casa Freixa el protagonisme que mereix.
D'una banda, ha servit al llarg del temps com a conservatori; també ha fet les funcions de col·legi electoral i ara s'ha convertit en casa-museu i oficina de turisme.
Masia Freixa
Malgrat alguns signes de deteriorament detectats el 2005, l'edifici continua sent una de les construccions modernistes més espectaculars de Catalunya. Això sí, oblidada i desconeguda per a molts catalans.
Per conèixer o revisitar aquest monument del modernisme no cal cotxe. La línia S1 de FGC arriba a Terrassa Rambla en aproximadament 40 minuts. Des d'aquesta estació, la Masia Freixa es troba a uns 10 minuts a peu.
Com arribar-hi
També és possible viatjar amb Renfe a la línia R4, que connecta Barcelona amb Terrassa en un temps similar, amb parada a Terrassa Estació del Nord, des d'on es pot arribar caminant en uns 15 minuts.
Si s'opta pel cotxe, el millor és agafar la C-58 en direcció a Sabadell/Terrassa. Aquesta autovia connecta directament amb la ciutat en aproximadament 30-35 minuts, depenent del trànsit.