El poble de Catalunya pioner a jutjar bruixes: forques, 800 habitants i un paradís senderista
Molt abans que els tribunals d’Europa sistematitzessin la persecució de la màgia ritual aquest poble ja jutjava les meigues
També et pot interessar: La cova secreta sota el far del Cap de Creus: una porta a l’infern d’aigües cristal·lines que s’encén a la sortida del sol
Notícies relacionades
- Ni Olot ni Castellfollit: el racó de la Garrotxa que amaga volcans de 600.000 anys, ponts medievals i cascades
- El castell més antic de Catalunya: una torre romana de 1.800 anys i un palau senyorial a la ruta del Cister
- El parc dels tobogans gegants de Begues: 10.000 m2 de natura i diversió gratis entre antics vinyes
Un té una imatge idíl·lica dels Pirineus. El murmuri de l’aigua i el silenci dels seus cims, així com una atmosfera de quietud absoluta, és el que se sol evocar.
No obstant això, aquesta zona custodia a vegades cròniques inesperades que contrasten amb la serenor de l’entorn actual.
Com gairebé tots els racons del món, aquí també hi ha llegendes de tota mena, però en aquest cas també hi ha història, història fosca.
És conegut que a les muntanyes les bruixes campen al seu aire. O això es diu des de fa segles. Des de llavors, han estat perseguides, també als Pirineus. De fet, Catalunya va ser pionera.
Poble pioner
Molt abans que els tribunals d’Europa sistematitzessin la persecució de la màgia ritual, certes comunitats de muntanya ja havien codificat el càstig penal d’aquestes pràctiques.
L’any 1424 va marcar una fita en la història jurídica occidental amb la redacció de les Ordinacions de les Valls d’Àneu (Lleida).
Què deia la llei
La norma és considerada per la historiografia contemporània com el primer text legal d’Europa que va tipificar de manera explícita el crim de bruixeria. Un document que prova que Catalunya es va avançar a les grans cacera de bruixes d’Alemanya, França o Suïssa.
A la zona s’havia assentat un clima de desconfiança col·lectiva. Les pèrdues de collites, el desenvolupament de malalties sobtades o les tempestes destructives es succeïen gairebé una rere l’altra. El poble no ho va veure normal i va tenir clar que això era cosa de bruixeria.
@elenadominguezr Avui t’ensenyo un dels pobles més bonics de Catalunya 😍 📍Es tracta d’Esterri d’Àneu, al Pirineu català #catalunya #pirineus #poble ♬ Everybody Wants To Rule The World X Electric Love - darcy stokes
Les acusacions criminals van afectar de manera desproporcionada les dones, assenyalades pels seus propis veïns sota la sospita de connivència amb forces demoníaques.
Els processos, instruïts amb rigidesa, solien culminar en sentències capitals executades mitjançant la forca.
La forca del Pirineu
Aquesta pràctica punitiva no va quedar circumscrita a un únic punt, sinó que va deixar un rastre documental profús en demarcacions veïnes com el Pallars, l’Alt Urgell, la Val d’Aran, el Solsonès o les terres de la Noguera i el Segrià.
En el present, aquell llegat d’intolerància s’ha reconvertit en un eix de divulgació històrica a través d’itineraris culturals i tallers que contextualitzen les tensions polítiques i religioses de la Baixa Edat Mitjana.
Més enllà de les bruixes
Però això no és l’únic que fa famós Esterri d’Àneu. La vila ha exercit històricament com l’autèntic cor econòmic, administratiu i logístic de les Valls d’Àneu.
El seu emplaçament en una plana d’inundació va afavorir el creuament de camins i va consolidar un mercat estratègic on ramaders, tractants i traginers intercanviaven mercaderies entre els passos transfronterers i les terres de la plana.
Esterri d'Àneu
Això es pot veure en els seus edificis. La plaça del Bon Consell n’és un clar exemple. Encara avui vertebra l’activitat quotidiana i monumental.
A poca distància, l’església de Sant Vicenç domina el perfil del nucli amb la seva planta neoclàssica del segle XVIII, erigida sobre fonaments de temples precedents que testimonien l’antiguitat de l’assentament.
Què veure
Davant del temple, el pont romànic sobre el riu Noguera Pallaresa constitueix el principal nexe físic entre les dues ribes, una estructura que, malgrat les reconstruccions obligades per les crescudes del riu, manté la fisonomia original que va unir la vall durant segles.
La comprensió de la manera de viure al Pirineu preindustrial troba el seu màxim exponent a la Casa Gassia, una residència del segle XVIII que funciona com a seu de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
Una masia especial
L’edifici conserva la compartimentació original d’una vivenda acomodada, exposant les dependències domèstiques, les cuines i els magatzems agrícoles.
A través dels estris originals, l’espai il·lustra la duresa i l’autarquia derivades de l’aïllament hivernal en una època en què els recursos depenien estrictament de l’entorn immediat.
@planes.en.familia ✨ Passeja per Esterri d’Àneu, un poble de conte al Pallars Sobirà. 🏘️ Carrers amb encant, cases tradicionals i l’església romànica de Santa Maria de Tateda, construïda al segle XII. 🧸 Parc amb un ós gegant, escultures de fusta, tobogan, gronxadors, tirolina i zona ombrejada amb arbres. 🌿 Un passeig ràpid per enamorar-te d’aquest racó pirinenc envoltat de natura. 🏕️ Descompte exclusiu en allotjament! Si escrius un missatge privat per Instagram i menciones el codi PLANES10, tindràs un 10% de descompte (excepte en Temporada Alta). @orridelpallars 🔖 Desa aquest reel per a la teva pròxima escapada. 📲 Comparteix amb qui t’agradaria visitar aquest poble. ❓ Coneixes Esterri d’Àneu? T’animes a descobrir-lo? #planesenfamilia #rutes #pallarssobirà #esterridàneu #pobledconte #pirineus #turismerural #excursionsambnens #campingorridelpallars #orridelpallars #camping ♬ so original - @planes.en.familia
I precisament és aquest entorn el que ha consolidat Esterri com una de les bases preferides per als amants del senderisme. I és que el poble és una de les principals vies d’accés al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El territori que envolta els 800 habitants de la localitat funciona com a eix d’una xarxa de senders que ascendeixen cap a masses forestals de pi negre, circs glacials situats a més de 2.500 metres d’altitud i llacs d’origen glacial.
Com arribar-hi
El problema és que arribar-hi és gairebé tan complicat com alguns camins. Lleida és la capital més propera i està a dues hores i quart de distància. Es pren la C-13 fins a Sort i es continua per la mateixa via fins arribar a les Valls d’Àneu.
Però és que des de Barcelona són tres hores i mitja. Es pren l’A-2 fins enllaçar amb la C-13, que condueix cap a Balaguer, Tremp, Sort i, finalment, Esterri d’Àneu.
