Hi ha pobles medievals que semblen trets d'un conte de Disney. Els seus castells, els seus carrers empedrats i el seu ambient romàntic hi contribueixen.
Peratallada és un d'aquests racons del món. I també un dels pobles més bells del Baix Empordà.
Els seus carrers estrets, murs centenaris i torres que han travessat els segles configuren un conjunt urbà que remet de manera directa a l'imaginari medieval, on transcorren tants contes.
L'harmonia de les seves formes i el seu estat de conservació han contribuït al fet que, sovint, se'l compari amb escenaris de ficció, tot i que el seu origen és plenament històric i documentat.
Origen del nom
El nucli de la vila es va desenvolupar a partir del segle XI. Es va erigir entorn d'una elevació rocosa, d'aquí el seu nom i la seva estructura.
“Peratallada”, que es pot traduir com “pedra tallada”, fa referència a aquesta intervenció humana sobre la roca natural, utilitzada com a base del poble i per aixecar muralles, habitatges i elements defensius.
El castell
El castell constitueix l'eix central d'aquest conjunt. Documentat des de l'any 1065, va ser el nucli de poder de la baronia dels Peratallada, una de les famílies més influents de l'Empordà medieval.
La fortalesa presenta una estructura robusta, amb muralles que en alguns trams estan directament excavades a la roca, un fossat defensiu i una torre de l'homenatge de planta rectangular que s'eleva sobre la resta del conjunt.
Aquesta torre, coronada per merlets, continua marcant el perfil del municipi i actua com a referència visual des de diferents punts de l'entorn.
Al voltant del castell es va anar configurant l'entramat urbà que ha arribat fins a l'actualitat amb poques alteracions.
Com és el poble
Passejar per Peratallada implica recórrer carrers empedrats que mantenen el seu traçat original, travessar passadissos i descobrir petites places on la pedra domina tant en el paviment com en les façanes.
La sensació de continuïtat històrica es reforça per l'absència d'elements que trenquin l'estètica medieval, cosa que contribueix a crear una imatge homogènia i reconeixible.
Places i carrers
Entre els espais més representatius hi ha la plaça de les Voltes, articulada mitjançant porxos que aporten profunditat i ritme al conjunt. Aquest punt concentra part de l'activitat quotidiana, amb establiments que ocupen edificis històrics adaptats a nous usos.
Altres zones com el carrer Major, el carrer de la Roca o la plaça de l’Oli permeten observar diferents perspectives del nucli antic, sempre sota el mateix fil conductor: la pedra com a material predominant i l'escala humana dels espais.
Església de Peratallada
Fora del recinte emmurallat s'alça l'església de Sant Esteve, un dels principals elements patrimonials del municipi.
Construïda al segle XIII, respon a les característiques del romànic català, amb una arquitectura sòbria i volums compactes.
L'església romànica
El seu campanar, amb quatre arcs apuntats, s'eleva fins a ser referència visual de l'entorn i dialogar amb el castell.
En el seu interior es conserva el sepulcre de Gilabert de Cruïlles, figura vinculada a la història local i al context feudal en què es va desenvolupar la vila.
El paisatge de l'Empordà
La relació entre arquitectura i paisatge és un altre dels aspectes que defineixen Peratallada. El poble no s'entén de manera aïllada, sinó integrat en el paisatge de l'Empordà.
Els voltants de Peratallada estan formats per camps, petites elevacions i camins que connectaven diferents nuclis durant l'Edat Mitjana. Poc més ha canviat des d'aleshores.
Les festes
Finalment, destaquen les seves celebracions. Al llarg de l'any, el municipi incorpora activitats que reconnecten amb el seu passat.
Durant l'estiu, la festa major anima l'entramat històric, mentre que a la tardor el mercat medieval transforma els carrers en un escenari que recrea oficis, vestimentes i pràctiques d'altres èpoques.
Com arribar-hi
La manera més còmoda d'arribar-hi és amb cotxe. Des de Girona, el trajecte dura uns 40 minuts. Es fa per la carretera GI-660, que condueix directament fins a Peratallada.
Des de Barcelona, el viatge és d'aproximadament una hora i mitja. L'habitual és agafar l'autopista AP-7 i desviar-se després cap a la zona de la Costa Brava per enllaçar amb les carreteres comarcals que condueixen fins al Baix Empordà.
Notícies relacionades
- La carretera més llarga de Catalunya i una de les més boniques: 340 quilòmetres, desenes de túnels, tres províncies i vistes al Mediterrani
- L'espai protegit més bonic de Lleida: recorregut de 3 quilòmetres entre 4 gorgs esglaonats d'aigua cristal·lina i cascades idíl·liques
- La piscina natural més transparent de Catalunya: 120 metres d’aigües cristal·lines i una escala metàl·lica sobre la roca