El racó de Catalunya amb una ermita amagada a 1.500 metres d'altura: estil romànic, del segle XII, Patrimoni de la Unesco i amb vistes d'infart

Catalunya té paratges sorprenents, des de casetes amagades al bosc fins a construccions declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco.

Una d'elles es troba a la Vall de Boí i, més concretament, a Durro, un dels municipis més coneguts d'aquest vall del Pirineu, cèlebre per l'excel·lent conservació de les seves esglésies.

Aquest bon estat de conservació i la seva perfecta integració en l'entorn natural protegit formen part del seu encant i van ser els motius pels quals, l'any 2000, el conjunt va ser declarat Patrimoni Mundial de la Unesco.

En total, són nou les esglésies romàniques que hi ha a la Vall de Boí i, entre totes elles, destaca l'ermita de Sant Quirc de Durro. Situada a 1.500 metres d'altitud, a la muntanya que domina el poble, ofereix una de les panoràmiques més espectaculars de la zona.

Per què en alt

Des del seu entorn es contemplen els boscos, els cims pirinencs i bona part del vall, una ubicació privilegiada que explica per què s'ha convertit en un dels racons més fotografiats de la zona.

El seu emplaçament no és casual. L'ermita actua com a referència territorial vinculada històricament a l'espai comunal de la població.

Com és l'església

A això s'hi suma la seva unió amb el poble. Aquí se celebra la tradició ancestral de les falles, una festa d'origen precristià que encara es manté viva en diversos pobles pirinencs, on es baixen torxes de foc des de la muntanya fins al nucli urbà.

L'ermita va començar a construir-se al segle XII. Entre els segles XVII i XVIII s'hi van afegir la volta de la nau i el característic campanar d'espadanya, una estructura vertical perforada per forats on s'allotgen les campanes.

Les transformacions no van alterar l'essència de l'edifici, que va continuar conservant el seu caràcter sobri i perfectament integrat en el paisatge de muntanya. L'ermita va romandre pràcticament inalterada fins al 1996, quan va ser restaurada i va adquirir l'aspecte que presenta actualment.

Una altra de les seves característiques més interessants és la convivència de diferents moments històrics en un mateix edifici.

Ermita integrada

L'arquitectura romànica original comparteix espai amb una imatge gòtica de Sant Quirc (o Quirze) i santa Julita, així com amb un retaule barroc incorporat segles després.

Totes les esglésies del conjunt van ser construïdes entre els segles XI i XII i es distribueixen per les diferents aldees del vall.

Conjunt arquitectònic

Les seves construccions de pedra, amb murs gruixuts, finestres petites, decoració austera i esvelts campanars, responen a l'estil romànic llombard, arribat des del nord d'Itàlia.

Les pintures murals que decoraven els seus interiors també s'han conservat, encara que avui es troben principalment al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a Montjuïc.

Però el millor és visitar les esglésies al mateix vall. Els temples de la Vall de Boí es poden recórrer mitjançant diferents modalitats d'entrada.

El Centre del Romànic de la Vall de Boí ofereix paquets per visitar tres esglésies (7 euros) o cinc esglésies (10 euros), a més d'altres opcions combinades.

Visita conjunta

Els experts recomanen l'entrada conjunta, que permet conèixer diversos dels temples del vall i completar l'experiència amb una visita al MNAC, on es conserven les pintures murals originals de molts d'ells.

Tot i que és cert que arribar-hi tampoc resulta especialment fàcil. Sant Quirc de Durro és a més de tres hores i mitja en cotxe des de Barcelona.

Com arribar-hi

El més habitual és anar per l'A-2 en direcció a Lleida i enllaçar posteriorment amb la N-230 en direcció al vall, fins al desviament cap a la Vall de Boí.

Un cop a Durro, l'accés final a l'ermita es fa a peu per un sender senyalitzat que puja suaument per la muntanya. El recorregut, en aquest cas, tot just requereix uns minuts i permet gaudir d'unes vistes que justifiquen per si soles la visita.