El refugi de Dani Olmo, estrella de la Selecció: una joia modernista, cinema i més de 2.000 anys d'història

És una de les estrelles de la selecció i d'aquest Mundial. Format a la famosa pedrera del FC Barcelona, Dani Olmo ha viatjat molt pel món abans de tornar al club que el va veure néixer. Però el camí cap a l'èxit va començar a la seva ciutat natal, Terrassa.

Aquest municipi, situat a 35 quilòmetres de la capital catalana, és un dels més coneguts de la seva àrea metropolitana. Té una història que es remunta a l'època romana, quan el seu nom era Egara, d'on prové el gentilici dels seus habitants: egarencs.

Olmo és, potser, un dels egarencs més famosos. Ell va créixer en aquesta ciutat on el desenvolupament industrial i l'Edat Mitjana encara s'hi respiren. Tot i això, ha sabut modernitzar-se.

D'aquí han sortit grans noms del cinema català actual com Carla Simón, Mar Coll o J.A. Bayona. I és que allà es troba una de les escoles de formació audiovisual més importants d'Espanya, l'ESCAC.

Pedrera de cineastes

Allà ja s'hi respira el passat de la ciutat, barrejat amb el present. El centre està a la zona universitària de Terrassa, sí, però també en una antiga nau.

S'aprecia per una enorme torre on apareixen les lletres de l'escola, però l'edifici conserva l'estructura de les antigues naus industrials que hi havia. Entre elles, una fàbrica de vapor utilitzada per la indústria tèxtil de la ciutat, que és on estudien ara els cineastes del futur.

El barri d'Olmo

A Olmo no li va donar per aquí, sinó pel futbol. Tot i això, tampoc estava tan lluny, a mitja hora a peu. El futbolista es va criar al barri de Sant Pere Nord, al districte 6 de la ciutat, que inclou altres barris com Les Arenes, la Grípia i Can Montllor, Ègara, Sant Llorenç, Can Tusell i la Font de l'Espardenyera.

El seu nom ja parla també del passat del lloc. Sant Pere era un poblat als afores de Terrassa que, a partir del segle XVI, va començar a créixer. Aquí hi havia masies que encara es conserven al carrer principal, a prop de les esglésies.

A partir de 1800, Sant Pere va adquirir autonomia municipal. L'1 de juliol, per decret reial, es va annexionar a Terrassa. I d'aquells pols van sorgir aquest jugador i un nou pulmó verd, el Parc de la República, un espai de 35.000 metres quadrats.

També és important l'escultura Tall, obra de Josep Lluscà, que es va col·locar a Terrassa amb motiu del 150è aniversari de la Mina Pública d'Aigües.

L'edifici més bonic del món

Un altre dels punts més importants de la ciutat és el conjunt d'esglésies de Sant Pere, que data de l'any 450. Entre elles destaca la Seu d'Ègara, el temple religiós més important de la ciutat.

Tot i això, si alguna cosa destaca a la ciutat és “l'edifici modernista més bonic del món”. Així ha descrit la Masia Freixa una famosa publicació de viatges de Prensa Ibérica, que la menciona com una joia única d'inspiració gaudiniana que mereix ser coneguda.

Què allotja

Aquesta famosa casa, reconvertida en oficina de Turisme de Terrassa, cada cop passa més desapercebuda en aquest municipi situat a 20 minuts de Barcelona.

La seva ubicació en un parc públic i el seu ús gairebé exclusiu per part de turistes han fet que caigui en l'oblit fins al punt de començar a degradar-se.

Les seves parets blanques comencen a enfosquir-se, no tant per la pluja com pel mal ús que se'n fa. És comú veure-hi pintades als seus murs, lamentablement.

Aquesta masia, que poc té a veure amb les del barri de Dani Olmo, té el seu origen en la revolució industrial catalana. En realitat, era una fàbrica tèxtil construïda el 1899, un dels motors econòmics de la Catalunya del segle XIX.

De fàbrica a residència familiar

Poc després, el seu propietari, l'industrial Josep Freixa, va encarregar a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada una reforma de la planta per convertir-la en la seva residència familiar.

Va ser llavors quan, conservant l'estructura de l'antiga nau, l'arquitecte va superposar elements modernistes.

Com és la Masia Freixa

Muncunill, a poc a poc, va transformar aquesta construcció industrial en una residència modernista, destacada per les seves formes orgàniques i el predomini de l'arc parabòlic.

La façana està recoberta d'estuc blanc, cosa que accentua la lluminositat i plasticitat del disseny. A la part sud s'obre una gran galeria porticada amb arcs parabòlics en vuit trams, cadascun d'ells cobert per una petita cúpula que harmonitza amb les del sector central.

Un gran arc al costat oest emmarca aquesta estructura, coronada per una cúpula més prominent. Un altre dels elements més característics de l'edifici és la seva torre-mirador, ubicada a l'angle nord-est, l'estètica de la qual recorda un minaret àrab.

Malgrat alguns signes de deteriorament detectats el 2005, l'edifici continua sent una de les construccions modernistes més espectaculars de Catalunya. Això sí, oblidada i desconeguda per a molts catalans.

Com arribar-hi

Per conèixer o revisitar aquest monument del modernisme no cal cotxe. La línia S1 de FGC arriba a Terrassa Rambla en aproximadament 40 minuts. També és possible viatjar amb Renfe a la línia R4, que connecta Barcelona amb Terrassa en un temps similar.

Si s'opta pel cotxe, el millor és agafar la C-58 i en mitja hora o 35 minuts, depenent del trànsit, s'hi arriba sense problema des de la capital catalana.