El poble de conte premiat per l'ONU ideal per recórrer a peu: carrers empedrats, cascades i un castell del segle X

La preservació de l'entorn rural i la gestió responsable del patrimoni històric han adquirit una rellevància internacional sense precedents en el disseny de les agendes viatgeres contemporànies.

L'ONU, a través de l'Organització Mundial del Turisme (OMT), fa anys que distingeix diferents municipis del món amb el segell internacional Best Tourism Villages.

Ho fa cada any i assenyala aquells enclavaments que sobresurten per la salvaguarda de les seves arrels culturals, l'autenticitat dels seus costums i el desenvolupament d'un model turístic respectuós i sostenible.

I si hi ha un municipi català que encaixa en aquestes característiques és Rupit i Pruit (Barcelona), que va ser distingit amb aquest reconeixement de l'ONU.

L'entorn

Tot hi ajuda. Les formacions de Les Guilleries i l'espai natural del Collsacabra que l'envolten, les carreteres de traçat sinuós per les quals s'hi arriba i els imponents cingles rocosos anticipen que un s'acosta a un lloc especial. I ho és.

El municipi ha aconseguit mantenir la seva autenticitat i els seus carrers gairebé impecables, en part, gràcies a l'accés per a vianants al seu nucli històric. Una cosa que en bona mesura va ser una mesura de protecció i, en part, per les limitacions d'accés que suposen el pont i la seva muralla.

El pont penjant

Tothom a Catalunya sap d'aquest pont. És icònic tot i no ser medieval. És una estructura construïda originalment l'any 1945 sobre el curs de la riera de Rupit, no apte per a tothom.

El pont presenta una oscil·lació natural al pas dels vianants, però és una benvinguda que ja impressiona.

Després hi ha el poble, amb les seves cases de pedra, els voladissos de fusta decorats amb vegetació i les cobertes de teula fosca. Una estampa homogènia on s'ha evitat la introducció de cartelleria publicitària estrident o aparadors comercials disruptius. Una postal.

A l'interior d'aquest laberint empedrat sobresurt el carrer del Fossar, una de les artèries més representatives del terme. El seu ferm, compost per esglaons rústics tallats directament sobre la roca viva de la vessant muntanyosa, és part del seu encant.

Carrers i església

Els seus carrers són el més atractiu, sens dubte, però també hi ha edificis rellevants. L'església parroquial de Sant Miquel n'és un.

Aquest temple de fàbrica barroca amb influències neoclàssiques canvia la imatge de l'ermita medieval. La seva façana principal és blanca i la silueta del seu campanar crida l'atenció en un entorn on el cromatisme grisenc i ocre de la pedra és el que domina.

Les restes del castell

A poca distància de l'església es troben les restes de l'antic castell, els orígens documentals del qual es remunten a l'any 968.

Tot i que el pas del temps ha reduït la construcció a un conjunt de ruïnes, el turó rocós sobre el qual es va cimentar continua dominant l'horitzó, record d'aquella necessària defensa de la zona durant l'Alta Edat Mitjana.

Finalment, hi ha les possibilitats naturals que ofereix Rupit i Pruit. Des d'aquí parteixen diverses rutes de senderisme degudament senyalitzades que s'endinsen en zones de fagedes i cursos fluvials de muntanya dels voltants.

L'itinerari de més afluència és el sender que condueix cap al Sallent, una espectacular cascada d'uns 100 metres d'alçada, amb vistes als cingles del Collsacabra, a la qual s'arriba en mitja hora caminant.

Gastronomia

Tot això va ajudar que, el 2022, Rupit i Pruit rebés el reconeixement de l'OMT. Però hi ha un afegit més: la gastronomia, lligada als productes de muntanya i a la tradició xarcutera de la comarca.

Botigues i restaurants ofereixen embotits típics com la llonganissa, el fuet o les diferents varietats de botifarra. També destaquen les receptes de carns a la brasa, estofats de caça major i menor i els bolets silvestres recollits als boscos del voltant.

Què menjar

Finalment, els més llaminers també tenen la seva recompensa. L'elaboració artesanal de peces clàssiques de la pastisseria catalana, com el pa de pessic o les coques cobertes de pinyons, és present a totes les fleques i pastisseries.

Així mateix, els carquinyolis, una mena de galeta dura d'ametlla també molt comuna a Itàlia, es venen gairebé a qualsevol botiga del poble. Un surt amb la panxa plena i la vista saciada de bellesa.