El poble més aïllat de Catalunya: 20 habitants a 500 metres d'alt en una preciosa vall dels Pirineus

La muntanya és un lloc molt estimat per la pau i tranquil·litat que s'hi respira. El turisme rural ha distorsionat molt aquesta idea, però encara existeixen llocs a Catalunya on aïllar-se és possible.

Els Pirineus tenen espais apartats del soroll mundanal, sense necessitat de tenir un accés difícil, com a molt, llargues hores en cotxe per arribar-hi. El trajecte, en qualsevol cas, val molt la pena.

Un d'aquests pobles aïllats de Catalunya es troba al Ripollès, una de les comarques més polèmiques dels últims anys.

Allà, a més de 500 metres d'altura, s'amaga un petit poble de només 20 habitants que, malgrat les seves reduïdes dimensions, és considerat Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Beget.

Què ofereix

Vaques pasturant tranquil·lament, ovelles gaudint del sol i boscos de roures, avets i faigs són l'escenari que un veu en acostar-se als voltants del municipi. Un paisatge bucòlic que en ple hivern combina el verd amb el blanc de la neu.

Beget està aturat en el temps. Concretament a l'edat mitjana. Això fa que entri cada any a la llista dels pobles més bonics de tota Espanya. Els seus carrers estrets, les seves cases de pedra i el seu entorn ajuden a tenir aquest reconeixement.

Patrimoni

També ajuda, que entre les parets i els carrers del poble estan impregnats de la seva història. Aquella que la va fer ser un dels punts més importants de la zona. L'any 1860 hi havia censades 1.300 persones.

Les pedres que donen forma als seus carrers s'eleven cap a les cases compostes de fusta i pedra picada. Construccions robustes per fer front als freds hiverns des d'abans del segle X van fer que el 2016 fos declarada Bé d'Interès Cultural.

L'església de Sant Cristòfol també hi ajuda. Aquesta edificació del segle X, un clar exemple del romànic prepirinenc, guarda un tresor al seu interior: la Majestat del retaule de l'altar major, una obra d'art que veu passar els anys des del segle XII.

Així mateix, la seva torre del campanar, de 22 metres d'alçada, impressiona amb els seus quatre pisos des d'on es pot contemplar gairebé tot el poble.

Un lloc (o dos) on quedar-se

Fer una volta pel poble és fàcil i ràpid. Només compta amb tres carrers, però tan plens d'encant que un desitja quedar-s'hi per gaudir de la pau i tranquil·litat aixoplugat per la natura.

Qui vulgui quedar-s'hi té fins a dos hostals que acullen el visitant que tingui ganes d'una mica de relax i connectar amb un entorn privilegiat.

L'entorn

Dos rius creuen el poble malgrat la seva reduïda extensió. Dos rius que van obligar a construir dos ponts que són directament, vestigis arquitectònics d'una gran bellesa. Des d'allà, es pot accedir a la cascada de Roca de Finestres, un impressionant salt d'aigua, que fa les delícies dels amants del senderisme.

Si un vol seguir explorant, ha de perdre's pels carrerons estrets. Per allà es trobarà amb places que s'obren a llocs clau de l'època medieval, l'església, les fonts, el forn, la torre del rellotge…

Com arribar-hi

Més enllà dels seus límits, queda tot. Per començar, l'ermita del Remei, més coneguda com la capelleta, per les seves petites dimensions. Es tracta d'una edificació reduïda dels segles XVII i XVIII que es troba a la carretera entre Oix i Beget (Girona).

Arribar-hi és menys difícil del que un pensa. Si es surt de Barcelona, es tracta de seguir la C-17 i desviar-se cap a la C-38 en arribar a Ripoll. Un cop passat Camprodon, el visitant només ha de sortir per la GI-5223 seguint els indicadors que porten a Beget.