Publicada

Ja ha arribat la calor i no tothom pot anar a la platja. A més, fer-ho pot convertir-se en un veritable torment: retencions, aglomeracions a l'hora de dinar i fins i tot la impossibilitat d'estendre la tovallola a la sorra. Però existeixen alternatives.

La natura sempre és sàvia i sap com regular les altes temperatures. Als boscos no només hi ha ombra, sinó també rius, cascades i fins i tot piscines naturals on refrescar-se.

No cal anar gaire lluny. A la mateixa província de Barcelona, a mig camí de Lleida, hi ha una cascada de més de 30 metres amb gorgues i un color verd maragda que recorda a paisatges tropicals. És la Font i el Gorg de les Tàpies.

Espai lliure d'aglomeracions

No és un gran parc natural ni una destinació massificada, ni tan sols a l'estiu. És només un racó amagat en plena natura amb tot el necessari per fer front a la calor.

Aquest petit paratge s'articula al voltant del torrent de les Tàpies, que ha anat excavant el terreny fins a formar una cascada vertical i diverses gorgues a la seva base.

El so de l'aigua

En trobar-se en una zona de vegetació molt diversa, cada visita ofereix un paisatge diferent. A la primavera, tot és so de fauna, color i aigua desbordada a la cascada.

A l'estiu, quan el cabal baixa, les gorgues es tornen més accessibles i el lloc es presta a capbussades i estones de descans a l'ombra, sempre amb precaució i respecte per l'entorn.

La joia del lloc és el salt principal del torrent, una cascada de més de 30 metres que cau per una paret rocosa fins a un gorg d'aigües clares.

Per sobre i per sota d'aquest punt s'encadenen altres gorgues més petites, on l'aigua s'estanca formant petites “piscines” naturals en què es reflecteixen els arbres de ribera.

Més enllà de la cascada

L'entorn vegetal sorprèn per la seva densitat. Tot i que el Bages sol associar-se a un paisatge de secà, aquí la presència constant d'aigua crea un microclima molt més humit.

Al voltant del torrent creixen roures, alzines, pins i una variada vegetació de ribera, amb arbustos i plantes que colonitzen les roques i els marges. És gairebé com un oasi.

Què hi ha a la ruta

L'aigua que alimenta el torrent circula a través de capes de roca calcària i altres materials permeables, cosa que afavoreix processos típicament càrstics: dissolució de la roca, petites cavitats, filtracions i surgències.

Amb el temps, aquests processos han generat dipòsits de travertí, un tipus de roca calcària que es forma quan l'aigua rica en carbonat precipita i es solidifica. Són la petjada petrificada d'antics cursos d'aigua i de cascades que han canviat lleugerament de posició.

Vegetació a la ruta del Gorg de les Tàpies

Durant segles, la Font de les Tàpies va ser un punt d'aigua essencial per a la vida rural. Les Tàpies era el conjunt de masies agropecuàries de la zona.

El bestiar, els conreus i els propis habitants de la masia depenien d'aquest brollador en èpoques de sequera o quan els pous no eren suficients.

El sender

Per aprofitar millor el recurs, es van construir petites obres hidràuliques: canalitzacions que portaven l'aigua fins a basses d'ús agrícola, murs de contenció i, en alguns casos, sistemes tan enginyosos com l'ariet hidràulic.

Part d'aquest passat es pot contemplar en una ruta d'uns 8-9 quilòmetres, que es recorre en unes tres hores a peu.

El recorregut coincideix en alguns punts amb antics camins històrics, com els que enllaçaven Manresa amb Vic, avui integrats en variants del Camí de Sant Jaume de Catalunya.

Al llarg del recorregut és possible trobar vestigis de forns de calç, petites construccions agrícoles i elements de pedra seca que parlen d'una llarga ocupació humana i de l'explotació tradicional dels recursos locals.

Com arribar-hi

Arribar-hi en cotxe és senzill, sobretot des de Lleida. El trajecte dura uns 40 minuts: es pot agafar la C-13 o l'A-2 i enllaçar després amb la C-25 i la C-55, o seguir combinacions locals més directes segons el punt de partida.

Des de Barcelona, el viatge ja arriba a les dues hores. La ruta més habitual passa per l'A-2 o l'AP-2 i, un cop a Manresa, enllaça amb la C-55 cap a Artés.

Notícies relacionades