El castell espanyol més exclusiu de la costa: una residència d'estiu per a treballadors del Banc d'Espanya amagada entre cales d'aigües turqueses
L'adjudicació d'aquest espai residencial es remunta al període de la dictadura franquista quan Franco va nacionalitzar l'entitat bancària
També et pot interessar: El refugi perfecte d'Àngels Barceló: un poble mediterrani de 7.000 habitants, una església del segle XVIII i platges d'aigües cristal·lines
Notícies relacionades
- La secreta platja del Pirineu espanyol: sorra, sol i el cel blau a més de 1.000 metres d'altura
- La ruta de les piscines naturals a Catalunya: un recorregut entre boscos volcànics, cascades i un antic molí
- Aquest racó de Capafonts guarda una font permanent, petites cascades i una de les excursions més agradables de Tarragona
No tots els castells són d'origen medieval. Hi ha construccions del segle XX que imiten les fortaleses de l'Edat Mitjana i alberguen residències, hotels, jardins…
Un d'aquests casos és el del Castell de Berà, a la Costa Daurada (Tarragona), una de les construccions més exclusives de la costa catalana, situada a primera línia de mar i envoltada per cales d'aigües turqueses.
No està obert al públic; es tracta d'una residència a la qual només tenen accés els treballadors del Banc d'Espanya, que la utilitzen com a residència d'estiu.
L'adjudicació d'aquest espai residencial es remunta al període de la dictadura franquista. Era l'any 1962 quan un decret de Franco va nacionalitzar el Banc d'Espanya, encara que això no els va donar l'espai.
Primers canvis
Va ser a finals d'aquella mateixa dècada quan la institució financera estatal va adquirir els terrenys i va formalitzar l'edificació d'aquest espai vacacional per als seus treballadors. Allà no hi havia un castell, sinó una típica construcció catalana amb forta càrrega identitària.
Es van fer reformes, òbviament, i l'aparença és de castell, però mai no hi va haver aquí una fortalesa defensiva medieval, sinó la típica masia construïda entre els segles XVI i XVIII.
Què queda de la masia
De tot això en queda més aviat poc: murs de càrrega i antics espais vinculats a activitats agrícoles i vitivinícoles, poca cosa més.
Els responsables del Banc d'Espanya van començar a afegir elements propis de l'arquitectura senyorial, com una torre de vigilància de planta quadrada de 12 metres d'alçada, similar a la d'un castell medieval.
Castell de Berà AJUNTAMENT DE BERÀ
Tot en un recinte de més de 33.000 metres quadrats, on el protagonisme el té la masia convertida en castell, l'interior de la qual va ser adaptat completament per albergar habitacions i infraestructura residencial moderna.
De fet, poc queda ja de la distribució agrària original. Ara predominen les estances habitacionals més típiques d'un aparthotel.
Què hi ha ara
Fora del nucli central, el complex disposa a més de serveis de restauració, menjadors, un establiment hoteler ubicat davant del mar i una sèrie de bungalows independents repartits per l'extensió enjardinada de la propietat.
Al jardí també hi ha diverses piscines a l'aire lliure, pistes de tennis i pàdel, àrees de minigolf, instal·lacions de frontó i una pista de bàsquet, a més d'unes vistes espectaculars.
Un bé d'interès cultural
Destaca també una ermita adjacent a la torre principal, l'única zona d'aquest complex que encara es pot visitar. La resta està dedicada als treballadors del Banc d'Espanya.
Ells i el personal jubilat de l'entitat poden gaudir d'estades d'estiu a preus reduïts gràcies a un reglament d'ordre intern que va ser aprovat l'any 1979, marc normatiu que roman plenament vigent avui.
Castell de Berà 3CAT
Aquesta exclusivitat i els canvis realitzats a la masia medieval original no han impedit que el castell de Berà sigui catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, gràcies sobretot als vestigis subterranis d'una antiga fortificació medieval documentada.
El problema és que la coexistència d'aquest espai privat, reservat a un col·lectiu professional específic en un entorn costaner d'alta demanda turística com Berà, genera tensions entre els veïns.
Els problemes del castell
Fa poc, l'alcalde de l'Ajuntament de Roda de Berà, Pere Virgili, admetia que el consistori està en converses amb el Banc d'Espanya per aconseguir una major obertura de les instal·lacions.
Des de la perspectiva municipal, es considera lògic que la titularitat d'aquest Bé Cultural d'Interès Nacional sigui transferida al sector públic a mitjà termini per permetre l'accés lliure i el gaudi per part de la ciutadania general de la localitat.
Què diu l'Ajuntament i el Banc
L'Ajuntament és conscient que el complex genera actualment ocupació directa per a prop de 150 famílies residents al municipi i als seus voltants. Tot i així, defensa que, si passa a mans públiques, es multiplicaria l'impacte econòmic positiu en el comerç i el turisme de la zona.
Per la seva banda, el Banc d'Espanya guarda silenci. Al·lega que part del seu pressupost es destina al benestar dels seus treballadors i que la totalitat dels costos de conservació, gestió i manteniment de les estructures són sufragats amb càrrec als fons propis de l'entitat financera.
