El poble medieval que busca nous veïns: paisatges increïbles, més de 200 llacs, ofertes de feina i lloguer barat

De tant en tant passa. Algun poble de Catalunya, especialment de muntanya i de l'interior, comença a despoblar-se i sonen les alarmes.

Els darrers mesos, en canvi, la situació afecta més que a un poble a tot un conjunt de pobles que, a vegades, es consideren un de sol: la Vall de Boí.

Aquest racó del Pirineu català, amb poc més de 1.100 habitants, vol més gent. I no en un poble, sinó en tots els que el conformen: des de Boí i Taüll fins a Barruera, Durro o Erill la Vall.

Qui coneix el lloc sap d'ells o, almenys, li sona algun. Aquest vall és molt conegut tant per als amants de l'arquitectura i l'art romànic com per als del senderisme.

Un lloc amb possibilitats

Allà es troba el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l'únic parc nacional de tota Catalunya i que reuneix més de 200 llacs, la majoria d'ells glacials.

El problema és que la gent ve i se'n va. A l'hivern les temperatures són fredes i no tothom vol renunciar a la platja a l'estiu i, des d'aquí, la costa queda lluny.

A la recerca de veïns

És per això que una petita empresa, amb l'ajuda de l'Ajuntament, ha ideat una estratègia per frenar la pèrdua de població i donar continuïtat a la vida al vall: serveis i negocis locals inclosos.

I és que l'activitat del vall es recolza en gran part en el turisme de natura i en el Patrimoni Mundial de la Humanitat de la Unesco, però cal qui l'habiti i el desenvolupi. Ells prometen feina i lloguers barats.

Per atractius no serà. La Vall de Boí reuneix nou esglésies romàniques del segle XII inscrites per la Unesco com a part dels “Conjunts romànics catalans de la Vall de Boí”.

Les construccions, aixecades en un radi reduït, responen al model llombard i conserven planta basilical, absis semicirculars i campanars de diferents tipologies.

Conjunt arquitectònic

Sant Climent de Taüll, Sant Feliu de Barruera, Santa Maria de Taüll o la Nativitat de la Mare de Déu de Durro formen part d'aquest conjunt distribuït entre pobles de pedra i pissarra.

Aquest conjunt romànic ha estat un dels principals motors de l'activitat cultural i econòmica del vall. La restauració de les esglésies es va intensificar a partir de l'any 2000 i va donar lloc a un sistema de visites i centres d'interpretació que organitza part del turisme actual.

Racons menys coneguts

A Erill la Vall, sense anar més lluny, es troba el Centre d’Interpretació del Romànic, que actua com a punt de referència per explicar el patrimoni de la zona.

El flux de visitants supera en alguns anys les 100.000 persones, amb una forta concentració a l'estiu. Propostes de negoci al voltant d'aquest patrimoni poden desenvolupar-se.

A això s'hi suma la proximitat al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L'espai protegit ocupa unes 40.500 hectàrees i concentra llacs d'origen glacial, circs muntanyosos i cims que superen els 3.000 metres.

Des de la Vall de Boí parteixen senders cap a indrets com l'Estany de Sant Maurici, el mirador de la Muntanyeta o la ruta d'Els Encantats, cosa que situa el vall dins d'una xarxa d'excursions de muntanya molt freqüentada durant la temporada estival.

Propostes per al vall

Tot això ajuda a tenir una economia basada en el turisme, però el municipi busca ara ampliar la seva base productiva. Al vall s'han detectat tancaments recents de negocis i manca de continuïtat en activitats com restauració, alimentació o alguns oficis tècnics.

No són els únics. També existeixen necessitats en serveis professionals com fontaneria, paleteria, electricitat, fisioteràpia o podologia.

Plans de futur

Per això, no només volen veïns, sinó persones implicades en el desenvolupament del territori, amb visió de futur i capacitat d'emprenedoria per sortir del que ja tenen i consolidar nous serveis.

Per atraure aquests emprenedors, l'Ajuntament recorda que, tot i estar en un vall, disposen d'infraestructures que faciliten els negocis.

Entre elles figuren fibra òptica, cobertura 5G, serveis sanitaris propers, opcions educatives, espais de coworking i una borsa de lloguer considerada assequible en comparació amb altres destinacions turístiques de muntanya.

De la mateixa manera, recorden que la vida econòmica del vall no depèn només del turisme. La ramaderia ovina i caprina continua present a la comarca i forma part de la identitat productiva de l'Alta Ribagorça.

Vida rural

Encara subsisteixen aquí ramats transhumants, i la seva activitat es vincula a l'elaboració de formatges artesanals i a la gestió de pastures de muntanya.

Aquest component agro-ramader no el fa menys avançat. Aquesta activitat tradicional conviu amb els allotjaments familiars, cases rurals i serveis associats a l'arribada de visitants.

Com arribar-hi

L'accés al vall es realitza principalment per carretera. Des de Lleida, el trajecte sol durar al voltant de dues hores i passa per la C-13 fins a Tremp, amb enllaç posterior a la N-260 en direcció al Pont de Suert i continuació per la L-500 cap als nuclis de Barruera, Boí o Taüll.

Des de Barcelona, el viatge ronda les tres hores i sol fer-se per la C-16 o l'A-2 fins a enllaçar amb la C-13, abans de continuar per la N-260 i la L-500 fins al vall.