Publicada

Hi ha unes figures del folklore català que viuen en rius, fonts, coves humides i salts d'aigua. Se les descriu com a éssers femenins de gran bellesa, vinculats a la natura i a l'aigua dolça.

No són exactament “fades” en el sentit clàssic, però funcionen de manera semblant dins de la tradició popular. El seu nom: Dones d'aigua (en castellà dones d'aigua).

Segons la llegenda, aquestes dones apareixen al vespre o de matinada en llocs solitaris on hi ha aigua. De vegades se les veu pentinant-se al costat de les fonts o rentant roba en silenci.

No són dolentes. En moltes versions poden ajudar els humans: els curen, els porten fortuna o fertilitat… Això sí, cal tractar-les amb respecte; si no, poden desaparèixer i fins i tot castigar a qui interromp el seu descans o entra en el seu espai, trencant l'equilibri de l'entorn natural.

On són aquestes dones

Un dels elements més recurrents en aquestes històries és la idea de la temptació: hi ha relats en què un pastor o un viatger s'enamora d'una dona d'aigua, però ella només pot pertànyer al món humà sota certes condicions.

Es diu que no ha de ser vista en determinats moments o que no s'ha de trencar un pacte. Quan aquestes regles es trenquen, la dona desapareix i torna a l'aigua. Algú les ha vist? Mai se sap.

On trobar-les

Hi ha llocs, en canvi, que conviden a imaginar-les. Al Parc Natural del Montnegre i el Corredor hi ha una petita cascada el nom de la qual sembla evocar-les: el salt de les Dones d’Aigua.

Es troba a prop de Sant Iscle de Vallalta, on parteix una ruta que condueix directament a aquest racó. És una de les excursions més populars del lloc, especialment a la primavera i després d'episodis de pluja, quan la riera baixa amb més força.

El recorregut comença en un aparcament del municipi, situat davant del Pavelló Municipal d’Esports. Des d'allà surt un camí senzill i bastant ben senyalitzat que segueix part del curs de la riera de Vallalta.

L'excursió completa ronda els cinc quilòmetres entre anada i tornada i sol fer-se en unes dues hores, depenent de les parades.

Com és la ruta

La principal gràcia de la ruta està en l'entorn i en la possibilitat de trobar una d'aquestes figures llegendàries. A més, la vegetació és diferent de la d'altres camins més secs del litoral català: el sender circula per boscos humits d'alzines, sureres i castanyers.

Té també algun moment d'aventura: es creuen petits ponts de pedra, es travessen trams ombrívols i zones on l'aigua apareix constantment.

El salt d'aigua

Al poc temps, el caminant es troba amb el salt d'aigua de les Dones d’Aigua. No és una cascada enorme, però sí molt fotogènica. L'aigua cau entre roques cobertes de vegetació i forma una petita bassa, especialment vistosa després de pluges abundants.

El nom del lloc, òbviament, està lligat a aquestes llegendes populars catalanes que li donen nom, però ningú assegura que es puguin veure.

També és important saber que no sempre és un lloc tan bucòlic. A l'estiu, el salt pot portar poca aigua. La tardor i la primavera són les millors èpoques per veure'l en el seu esplendor.

La ruta no té una dificultat tècnica elevada, encara que hi ha alguns trams amb arrels, fang o pedres humides que poden relliscar, sobretot a l'hivern o després de pluges. A més, està bastant a prop de Barcelona.

Com arribar-hi

La capital catalana queda a una escassa hora del lloc. Es pren l'autopista C-32 en direcció Girona fins a la sortida d'Arenys de Mar o Sant Pol de Mar i, des d'allà, s'enllaça amb la carretera BV-5128 en direcció a Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle.

Un cop a Sant Iscle de Vallalta, s'ha d'anar al Pavelló Municipal d’Esports, on hi ha l'aparcament des d'on parteix la ruta.

Notícies relacionades