La millor destinació natural d'Espanya és a Lleida, segons National Geographic: més de 200 llacs, boscos protegits i llacunes glacials

Espanya té molts racons naturals entre els quals triar, però National Geographic s'ha decantat per un. La prestigiosa revista ha distingit el Pirineu de Lleida com la millor destinació natural d'Espanya.

No només han estat els experts, sinó també els propis lectors, apassionats dels viatges, qui han apostat per l'únic parc nacional de tota Catalunya.

Els lectors i la revista destaquen les seves valls, els seus cims de més de 3.000 metres i la presència de més de 200 llacs i llacunes glacials, elements que el situen com un dels espais millor conservats d'Europa.

Amb aquestes pistes, qui el coneix ja sap que es tracta del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un enclavament fonamental de la Xarxa de Parcs Nacionals d'Espanya.

Geologia

Però més enllà de les xifres hi ha el paisatge. La seva estructura s'assenta sobre una massa de granit de 300 milions d'anys d'antiguitat, flanquejada per roques sedimentàries com calcàries i pissarres.

Aquesta composició i el pas del temps han donat lloc a cims abruptes com Els Encantats, dues agulles bessones de més de 2.700 metres que presideixen l'entorn i que fins i tot han inspirat produccions cinematogràfiques.

Els llacs

Després hi ha el blau d'aquest racó del Pirineu, que no acaba en el cel que el cobreix. En tot l'àmbit del parc hi ha més de 200 llacs d'origen glacial, dels quals uns 150 tenen caràcter permanent.

Entre ells destaca el llac que dóna nom al parc, l'Estany de Sant Maurici, situat a 1.910 metres d'altitud. Tot i així, n'hi ha d'altres encara més elevats, com el llac de Ratera, a 2.160 metres, o el conegut Estany Gran d’Amitges.

A aquests s'hi sumen petites basses de caràcter estacional que modifiquen la fisonomia del paisatge segons l'època de l'any.

Aquesta riquesa natural també ha afavorit una gran biodiversitat, fins al punt que la Unió Europea va declarar el parc Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) l'any 1988.

Biodiversitat

I és que el parc és un refugi per a fauna d'alta muntanya, on es poden observar des de cérvols fins a falcons, a més d'espècies com el trencalòs, el gall fer o la gralla de bec vermell.

Tots aquests elements es poden contemplar des dels diferents camins i rutes repartits pel parc. N'hi ha de tots els nivells i dificultats, amb desenes de senders entre els quals escollir.

Accés i sectors del parc

Per recórrer-los convé tenir en compte com s'accedeix al parc. Aigüestortes compta amb dos accessos principals.

• A la zona occidental, l'entrada principal es fa a través de la Vall de Boí i permet arribar al Planell d'Aigüestortes.
• L'accés a la zona oriental, en canvi, es troba a Espot i condueix directament cap al llac de Sant Maurici.

Patrimoni cultural

Al sector occidental, l'interès natural es complementa amb el conjunt de nou esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarades Patrimoni Mundial per la Unesco l'any 2000.

En aquesta zona, i fora del parc, es poden visitar els set municipis que conformen aquest espai patrimonial de Catalunya. Aquí es troben esglésies com Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí o Santa Eulàlia d’Erill la Vall.

Rutes

Al sector oriental, l'activitat principal gira entorn del llac de Sant Maurici. Des de l'aparcament de Prat Pierró parteix un sender senzill de poc més d'una hora, apte per a tot tipus de públic.

Per a senderistes més experimentats existeix una ruta circular de 14,5 quilòmetres que connecta el llac amb la cascada de Ratera, el llac de Ratera i un mirador panoràmic. Aquest recorregut té una durada aproximada de cinc hores i un desnivell de 600 metres. Qui prefereixi una opció més còmoda també pot utilitzar els taxis autoritzats que operen dins l'entorn del parc.

Com arribar-hi

El trajecte fins al parc és llarg. Des de Lleida es triga prop de dues hores si s'hi accedeix per la zona occidental i al voltant de tres hores des de Barcelona. La carretera N-230 és la via principal d'accés, tot i que des de la capital catalana cal agafar primer l'A-2 fins a Lleida i, posteriorment, enllaçar amb la N-230 i el desviament cap a la L-500 passat El Pont de Suert.

Per accedir al sector oriental, a Espot, des de Lleida cal seguir la N-260 fins a La Pobla de Segur i continuar per la C-13 en direcció a Sort i Llavorsí, on es troba el desviament per la LV-5004 que puja fins al municipi. Des de Barcelona, el recorregut passa per l'A-2 fins a l'enllaç amb la C-13 en direcció a Balaguer, seguint després per aquesta via fins arribar a la destinació.