La majoria de temples religiosos són antics, sí. Molts d'ells fins i tot estan en ruïnes o en desús. Tant és així que alguns, com el Convent dels Àngels, per exemple, s'han convertit en sala d'exposicions.
A Aragó, en canvi, hi ha una capella que ha viscut un acte gairebé miraculós. Tot i estar en actiu, s'hi celebren poques litúrgies. Fins aquest 2026, en què s'ha donat la bona nova.
Aquest passat 1 de maig, en la típica romeria anual, uns pares han celebrat allí, a l'entorn d'Estopanyà, el baptisme del seu fill. El primer baptisme oficiat al poble el 2026, del segle XXI i dels últims tres segles.
El moment no podia ser més idoni. Aquell dia no només se celebrava la romeria, sinó també la reobertura oficial de l'edifici després de la seva restauració.
Un baptisme i molta festa
L'acte va ser més que una festa, un esdeveniment. Allà hi van acudir veïns, representants municipals i comarcals, a més de famílies del poble. La gent estava feliç i els pares, més.
Laia i Roger, residents a Estopanyà des de fa quatre anys, van explicar que volien batejar allí el seu fill pel seu vincle amb l'ermita i el poble. Un gest que tothom va saber agrair.
Qui va ser-hi
La litúrgia va ser una festa. La jornada va estar acompanyada per música i actes de tota mena. Fins i tot hi va participar la periodista Mari Pau Huguet i es va ballar una polca a la sortida del temple. Ho va fer el grup de gaiters Tirurirus Free, que també va amenitzar l'esmorzar posterior.
La banda no va ser l'única en musicalitzar el moment. Durant la cerimònia, el Cor d'Estopanyà va interpretar dues versions de l'havanera La Bella Lola amb lletra adaptada per a l'ocasió, acompanyat per David Gimeno i Pep Picas a la guitarra, Joaquín Riu a la bandúrria i Guiseppe a l'acordió.
Vistes d'Estopanyà
L'ermita va cobrar vida i la zona també. El temple està en un espai tranquil, en un turó situat a 1.084 metres d'altitud, envoltat de muntanya i paisatges abruptes. El fet que l'església no obri més que el dia de la romeria i en celebracions puntuals ha reforçat la seva llegenda de lloc discret. Fins aquest 2026.
Tampoc ajuda que Estopanyà, situat ja a Aragó, tingui molta població. Les últimes dades indiquen que té 147 habitants i no tots són tan joves com per tenir fills.
L'església
Un dels seus majors encants, en qualsevol cas, és l'ermita de Sant Quilis, un temple d'origen medieval, probablement aixecat entre els segles XI i XII, i reformat amb el pas del temps.
El seu aspecte respon al model d'ermita romànica de muntanya, amb una sola nau, murs de pedra local i una construcció sòbria, d'acabat auster i sense ornamentació destacada.
Com és
A l'interior predominen els elements funcionals, propis d'un temple que va néixer per al culte local i no com a gran centre religiós.
L'església està dedicada a Sant Quirze, conegut en la tradició catalana com a Sant Quirc o Sant Quilis, una advocació habitual en àmbits rurals del nord-est peninsular.
Ermita de Sant Quilis
Amb el pas del temps, Sant Quilis ha patit petites modificacions i restauracions. A més, els últims mesos, el temple havia patit danys considerables per les pluges i els forts vents, cosa que va fer necessària una intervenció de restauració que s'ha inaugurat oficialment durant la romeria d'enguany.
La reobertura ha coincidit amb un moment àlgid: la romeria i el baptisme del petit Gerard Aguilà Torruella, veí d'Estopanyà ja conegut. Ell és el primer nen batejat allà en els últims 300 anys.