Publicada

L'Hospitalet de Llobregat prepara el seu propi Parc de la Ciutadella de Barcelona. Més gran, més espectacular i sense zoo. Un projecte urbanístic i ambiental que transformarà la zona de Cal Trabal en un extens pulmó verd de 22 hectàrees.

Aquesta superfície s'integrarà en el futur pol biomèdic de la ciutat, conegut com a Biopol i està a l'espera de la seva aprovació definitiva.

Amb un pressupost de 66 milions d'euros, la iniciativa busca posicionar el municipi com a referent en sostenibilitat i atreure talent científic, en un territori marcat per una de les majors densitats poblacionals d'Europa.

El nou parc respon a un disseny naturalista a causa de la seva ubicació en una Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), la qual cosa limita la urbanització convencional.

Més de 3.000 arbres

En lloc de voreres, jocs infantils o mobiliari urbà dens, el projecte prioritza un bosc mediterrani que segueix el curs del riu, amb 600.000 metres quadrats de superfície permeable destinada a recarregar els aqüífers mitjançant la filtració d'aigua de pluja.

Es plantaran 3.000 arbres que generaran uns 150.000 metres quadrats d'ombra, equivalent a 1,5 metres quadrats addicionals de zona verda per habitant.

Un ecosistema artificial

El disseny incorpora una gran bassa d'aigua central, sèquies humides i un sistema de reg per degoteig alimentat per un pou propi, amb l'objectiu d'afavorir l'aparició d'amfibis i rèptils i servir com a zona d'alimentació per a les aus protegides de la ZEPA.

Aquesta aproximació naturalista s'inspira en entorns com el Delta del Llobregat i evita massificacions que poguessin alterar l'equilibri ecològic. El parc no només actuarà com a refugi climàtic, sinó que també contribuirà a mitigar la calor urbana en una ciutat amb alta densitat residencial i activitat econòmica.

Render de la futura Gran Via, a L'Hospitalet AJ L'HOSPITALET AJUNTAMENT DE L'HOSPITALET

La iniciativa forma part d'un Pla Director Urbanístic (PDU) més ampli, aprovat inicialment al febrer de 2026 pel Consorci per a la Reforma de la Granvia i el Samontà, un organisme conjunt entre l'Ajuntament i la Generalitat.

El desenvolupament ambiental està estretament lligat al soterrament de la Gran Via, una actuació que eliminarà la barrera viària històrica entre l'Hospital de Bellvitge, l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i la resta del nucli urbà.

Calendari i terminis d'execució

Les obres del parc estan previstes per a mitjans de 2029, amb la finalització a finals de 2031, coincidint amb la conclusió del soterrament viari.

En l'horitzó administratiu immediat, maig o juny de 2026 marcaran l'aprovació definitiva de la reparcel·lació de la zona, que redistribuirà drets d'aprofitament entre propietaris públics, que controlen el 70% del sòl, i privats. Posteriorment, s'inscriurà al Registre de la Propietat i es licitaran les obres d'urbanització.

Inversió prevista

El projecte inclou a més una inversió complementària de 20 milions d'euros en infraestructures elèctriques, amb una nova subestació valorada en vuit milions per garantir el subministrament al complex biomèdic i residencial.

Aquest pol científic aspira a generar el 2% del PIB català en una dècada, seguint models com Cambridge o Mainz, i compta amb el suport de la Generalitat com a iniciativa estratègica de país.

Render de la cobertura de la Granvia amb el futur BioClúster i el bosc urbà Cedida a Metrópoli - Consorcio para la reforma de la Granvia AJUNTAMENT DE L'HOSPITALET

Obstacles judicials

El PDU ha afrontat diversos revessos judicials. El 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar versions prèvies per qüestions de competència i distribució d'espais verds, la qual cosa va obligar a reformular el pla: es va reduir l'edificabilitat en 70.000 metres quadrats, es va preservar el 85% de l'ús agrícola a Cal Trabal i es van eliminar zones verdes en nusos viaris sense accés per a vianants.

Actualment, persisteixen recursos d'entitats com Ecologistes en Acció i grups polítics, que qüestionen la volumetria prevista i la pèrdua dels últims camps de cultiu professional, encara que el pla deixa marge per a horts urbans.

Proposta

El director del Consorci, Raúl Alvarín, subratlla que l'entorn naturalista del parc és clau per atreure talent d'alt valor al Biopol, un centre de recerca en ciències de la vida.

La zona de Cal Trabal passarà de ser agrícola a un mix d'espais verds, recerca i residencial, amb 22 hectàrees addicionals de zones verdes més enllà del parc principal.

Un pulmó verd necessari

L'Hospitalet, amb la seva alta densitat urbana, veu en aquest parc una oportunitat per millorar la qualitat de vida i reforçar la seva projecció internacional.

El disseny permeable i la plantació massiva d'arbres no només combaten l'efecte illa de calor, sinó que també integren el pol biomèdic en un context sostenible. La connexió amb el soterrament de la Granvia eliminarà una fractura urbana històrica i facilitarà la mobilitat per a vianants cap als hospitals.

Notícies relacionades