Hi ha llocs pels quals un passa sovint i no repara en l'important que són. Els ponts són un clar exemple.
És cert que alguns només són obres d'enginyeria que actuen com a meres carreteres i construccions rutinàries; altres són autèntiques obres d'art i gairebé desafiaments a la natura.
Al sud de Tarragona, a Amposta, hi ha una d'aquestes construccions. No és un pont absolutament alt, són només sis metres. Tampoc és molt llarg: 134 m. I la seva resistència original va ser de 300 tones. Això sí, va ser gairebé únic al món.
El Pont Penjant va ser el primer pont de formigó armat d'Europa i el segon del món; el pont de Brooklyn se li va avançar. Tot i així, durant dècades va ser el que tenia major llum. Una llarga història que mereix ser contada.
Per què es va fer
El pont d'Amposta va ser construït a començaments del segle XX. La seva inauguració, el 1920, va marcar un abans i un després en les comunicacions del tram inferior de l'Ebre, on fins a aquell moment creuar el riu era una tasca complicada.
Abans de la construcció del Pont Penjant, el pas del riu en aquest punt depenia exclusivament de barques o transbordadors. El sistema no només era lent i insegur, sinó que sempre estava a mercè de les crescudes de l'Ebre.
Infraestructura clau
Per això, l'obertura del pont va suposar la creació del primer pas permanent al tram final del riu, cosa que va millorar de forma significativa les connexions entre els municipis de la zona.
A més, la infraestructura formava part de la carretera que unía Barcelona amb València, una via estratègica per al transport i el comerç a la costa mediterrània.
Pont Penjant d'Amposta
Va ser una obra molt pensada i demandada. Es va començar a idear el 1906, quan l'aleshores alcalde de la ciutat, Joan Palau, buscava una solució per poder creuar el riu.
El projecte, per innovador, va despertar molts recels, especialment per part de la Marina, que temia que l'estructura pogués interferir amb la navegació fluvial. Van ser anys de negociacions.
De qui va ser la idea
El Govern va aprovar finalment la construcció mitjançant una Reial Ordre el 1909, però fins al 1914 no es van adjudicar les obres. D'elles es va encarregar l'enginyer Eugenio Ribera, un dels especialistes més prestigiosos de l'època en construcció de ponts.
Ribera va apostar per una solució tècnica que combinava el sistema penjant amb una plataforma de formigó armat, reforçada mitjançant cables.
De què està fet
Aquesta elecció va ser conscient: hi va haver diversos accidents i esfondraments de ponts en èpoques anteriors i es buscava un material robust. La idea va funcionar i, a més, va convertir el pont en un dels primers del món construït amb aquesta tecnologia.
A més, durant dècades va ser el pont penjant amb major llum de l'Estat espanyol i un dels més importants del continent.
Pont d'Amposta
Més enllà d'això, el seu disseny impressiona. L'estructura està dominada per dues pilastres de pedra en forma d'arc de triomf, situades a cada costat del riu i elevades 24 metres sobre el nivell de l'aigua. Des d'elles parteixen els cables que sostenen la plataforma del pont.
El tram total arriba a 134 metres i es divideix en tres parts. El tram central és de 86 metres i està sostingut pels cables principals, i els dos trams laterals mesuren 24 metres cadascun.
Com és el pont
El tauler original tenia una amplada de sis metres, amb una calçada central i passadissos laterals per a vianants. L'estructura estava formada per 105 bigues transversals unides als cables i per una biga rígida lateral que aportava estabilitat al conjunt.
Un altre aspecte notable va ser la profunditat dels seus fonaments. Les bases de les pilastres es van construir fins a 30 metres sota el nivell del sòl, utilitzant tècniques d'aire comprimit, quelcom excepcional en l'enginyeria de l'època.
Una construcció plena de dificultats
Tot això, que pot semblar molt tècnic i poc espectacular, va ser un gran repte a l'època. De fet, la construcció del pont va ser més que problemàtica.
Els estudis geològics previs van revelar dificultats importants en el terreny, especialment a la riba esquerra del riu, on el sòl sorrenc va obligar a aprofundir encara més els fonaments.
També es van haver d'adaptar els accessos urbans al pont. Es van expropiar desenes d'habitatges per poder encaixar el pont a la ciutat, es van eixamplar carrers i fins i tot es van enderrocar alguns edificis, com una antiga capella i l'escorxador municipal.
Així, el pressupost inicial de 816.919 pessetes es va quedar curt. El cost final va superar el milió i mig de pessetes. Part d'aquesta quantitat va ser finançada mitjançant donacions de particulars, ja que no van bastar les aportacions de l'Estat i de la Mancomunitat de Catalunya.
Proves de resistència
Abans d'inaugurar-se va arribar el moment crucial: les proves. Al juliol de 1920 es van realitzar dues assaigs principals, un estàtic i un altre dinàmic.
A la prova estàtica es van col·locar 234 tones de sorra sobre la calçada i les andanes del pont durant diverses hores. En mullar-se la sorra, el pes va augmentar fins a prop de 300 tones, però l'estructura va resistir sense problemes durant tres dies.
Inauguració
La prova dinàmica va consistir a fer creuar el pont a 44 carros carregats amb grava i pedra, amb un pes total de 66.000 quilos. Va ser tot un esdeveniment. Els veïns es van arremolinar per veure-ho i fins i tot va actuar la banda municipal.
Finalment, el 29 de desembre de 1920 el pont es va obrir al trànsit, encara que algunes obres d'accés no es van completar fins al 1921.
Pont Penjant d'Amposta
El pitjor de tot va ser que, després de tants anys de lluita i de treball, la Guerra Civil gairebé acaba amb ell. A la primavera de 1938 van començar els combats al front de l'Ebre i el Pont Penjant era un objectiu clau.
El 10 de maig de 1938, avions italians aliats del bàndol franquista van destruir diversos cables de l'estructura, deixant el pont completament inutilitzat.
Destrucció i reconstrucció
Després de la seva destrucció, l'exèrcit republicà va instal·lar un pont provisional de barques per mantenir la comunicació entre ambdues ribes. No obstant això, aquesta estructura improvisada va acabar col·lapsant a causa del pes de tropes, vehicles i animals durant la retirada.
Però l'obra d'enginyeria que va suposar el Pont Penjant no podia acabar així. Després de la guerra, el 1939, van començar els treballs de reconstrucció del pont.
La rehabilitació va respectar en gran mesura el disseny original, encara que es van introduir millores per augmentar la seva capacitat i es van afegir noves passarel·les per a vianants.
Un llegat útil en ple segle XXI
Més de cent anys després de la seva construcció, el Pont Penjant continua sent un dels elements més emblemàtics d'Amposta i de la comarca del delta de l'Ebre.
Hi ha hagut altres millores, com la substitució del sistema de cables, el reforç de les estructures metàl·liques i la restauració d'elements ornamentals, però el Pont Penjant d'Amposta manté la seva essència. Una de les obres més importants de l'enginyeria catalana no es podia deixar perdre.