L'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada (ICGEA) ha advertit d'unabretxa "rellevant" entre la informació contractual que formalment es publica i la que la ciutadania pot localitzar de manera efectiva als canals públics de transparència.
El seu informe especial 'Contractació Pública i Transparència' conclou que 105 dels 253 contractes fiscalitzats en polítiques de protecció i promoció social no figuraven al Portal de Transparència de l'Administració General de l'Estat, tot i estar publicats a la Plataforma de Contractació del Sector Públic. Assegura que aquests 105 contractes sumen 260,58 milions d'euros, el 58,41 % dels 446,14 milions fiscalitzats.
Capacitat per ubicar-la
Per a l'Institut, la dada revela que la transparència no es pot mesurar únicament per l'existència formal d'informació en alguna plataforma administrativa, sinó per la capacitat real de localitzar-la, accedir-hi i relacionar-la per reconstruir el recorregut d'una decisió de despesa pública.
L'estudi parteix de l'Informe de Fiscalització núm. 1.696 del Tribunal de Comptes, aprovat el 22 de setembre de 2026, i realitza un desglossament propi per ministeri i entitat a partir dels seus annexos. El perímetre comprèn253 contractes per 446,14 milions, cinc convenis per 22,14 milions i 53 encàrrecs a mitjans propis per 222,44 milions, vinculats a l'Àrea de Despesa 2 dels Pressupostos Generals de l'Estat.
L'ICGEA subratlla que el mateix Tribunal de Comptes conclou que, amb caràcter general, els òrgans fiscalitzats compleixen les obligacions de publicitat i transparència. Tanmateix, identifica incompliments i deficiències concretes que, analitzades conjuntament, mostren una traçabilitat pública opaca en diferents fases de la contractació.
Bretxa de transparència
L'alerta principal de l'anàlisi no rau en la inexistència d'informació, sinó en la sevafragmentació. El Tribunal de Comptes no va localitzar al Portal de Transparència 105 contractes que sí constaven a la Plataforma de Contractació del Sector Públic. La incidència afecta el41,50 % dels expedients analitzats, però el 58,41 % de l'import fiscalitzat, a causa del pes econòmic d'alguns dels contractes afectats.
“Una Administració no és transparent perquè publiqui un document en algun racó del seu ecosistema digital. La transparència exigeix que la informació sigui accessible, traçable, comparable i reutilitzable. Si el ciutadà necessita saber prèviament en quina plataforma buscar cada peça de l'expedient, ens trobem davant d'una opacitat deliberada, inassumible democràticament”, va assenyalar Jesús Sánchez Lámbas, vicepresident executiu de l'Institut Coordenades.
Deficiències en publicitat
L'informe identifica a més una segona bretxa d'abast institucional: cap dels 53 encàrrecs a mitjans propis analitzats, per un import conjunt de 222,44 milions d'euros, figurava al Portal de Transparència. Per a l'Institut, aquesta modalitat de contractació in house presenta algunes de les deficiències més preocupants en matèria de publicitat i transparència.
El Tribunal de Comptes considera que aquests encàrrecs han de quedar compresos en les obligacions de publicitat activa i proposa aclarir-ho expressament en una futura reforma normativa. Tanmateix, l'ICGEA sosté que aquesta obligació ja existeix i considera que el Tribunal disposa de competències suficients per exercir el control comptable sobre aquests encàrrecs.
A més, el 35,85 % dels encàrrecs tampoc tenia publicades les tarifes aplicables i nou es van publicar a la Plataforma de Contractació més d'un any després de la seva formalització.
Documentació incompleta
L'anàlisi detecta també mancances en la publicació de documents necessaris per entendre per què es contracta i com s'adopta la decisió. En 75 dels 253 contractes, el 29,64 %, no estava publicada la memòria justificativa, mentre que, en 93 dels 235 contractes de serveis, el 39,57 %, no s'incorporava públicament l'informe d'insuficiència de mitjans.
L'ICGEA precisa que l'absència de publicació no equival a la inexistència del document a l'expedient ni permet concloure per si sola que el contracte sigui il·legal. Sí impedeix, quan la norma obliga a fer-lo públic, que tercers puguin reconstruir íntegrament la motivació contractual i constitueix un incompliment de publicitat quan així ho determina el Tribunal de Comptes.
Justificació
L'informe introdueix a més una matisació rellevant sobre un dels percentatges més elevats de la fiscalització: 57 dels 58 contractes tramitats mitjançant procediments diferents de l'obert o restringit no van publicarla justificació de l'elecció del procediment.
Els 57 corresponen a procediments negociats sense publicitat de l'IMSERSO, vinculats al programa de Termalisme i a places residencials a Ceuta. L'Institut conclou, per tant, que es tracta d'una pràctica molt concentrada i no d'un comportament generalitzat en tots els organismes analitzats.
Traçabilitat
Per a l'Institut Coordenades, els resultats evidencien la insuficiència dels mecanismes de control i una persistent resistència a la supervisió ciutadana. Per això, considera necessari evolucionar des d'un model basat en la publicació documental cap a un altre centrat en la transparència efectiva de les dades i de la justificació de les decisions de despesa pública, sotmeses tant al control ciutadà com al control comptable del Tribunal de Comptes i al judicial.
L'estudi detecta documents escanejats o manuscrits, mètriques econòmiques no homogènies i discrepàncies en el nombre de licitadors de 37 contractes, circumstàncies que dificulten comparar, agregar i analitzar sistemàticament la contractació pública.
”El problema no és només quant es publica, és si el que es publica permet entendre què es contracta, per què, mitjançant quin procediment, amb quina concurrència, a qui s'adjudica i amb quin resultat. La traçabilitat ha de funcionardeprincipi a fi i no dependre que el ciutadà es converteixi en un professional altament qualificat per al rastreig de l'expedient saltant entre plataformes”, va afirmar Sánchez Lámbas.
Controls automàtics
L'ICGEA proposa, entre altres mesures, establir controls automàtics, amb estàndards rigorosos de compliment obligatori, que alertin de la documentació preceptiva pendent de publicació; realitzar una conciliació periòdica entre la Plataforma de Contractació del Sector Públic i el Portal de Transparència; publicar els encàrrecs a mitjans propisjuntament amb les seves tarifes; impulsar la programació contractual abans de l'inici de cada exercici; i utilitzar formats oberts i reutilitzables.
També planteja publicar indicadors periòdics per organisme sobre expedients complets, temps de publicació i concurrència, així com reforçar les competències de control comptable.
L'Institut considera que aquestes mesures, que al seu judici suposarien un mínim esforç normatiu mitjançant modificacions d'unes poques pàgines alButlletí Oficial de l'Estat (BOE), permetrien reforçar la rendició de comptes sense confondre les deficiències de publicitat amb irregularitats materials que la fiscalització no acredita.
L'objectiu, conclou l'ICGEA, ha de ser que la transparència deixi de dependre del lloc on es trobicada document i passi a mesurar-se per la possibilitat real de seguir el rastre complet de cada decisió contractual. És a dir, "una transparència real com a fonament de la qualitat democràtica".