La resposta sanitària a la crisi a Ceuta per part del Govern ha estat insuficient segons el parer dels espanyols, i un 93% d'ells creu que la ministra de Sanitat, Mónica García, hauria d'assumir responsabilitats polítiques i dimitir per la seva gestió.
Així ho revela una enquesta de l'Associació Nacional de Pacients (Anpass), segons la qual el 99% veu insuficients els recursos sanitaris de Ceuta per afrontar una emergència d'aquesta magnitud, i un 89% creu que el Govern d'Espanya va reaccionar “clarament tard”.
Més d'un mes després de l'arribada massiva d'immigrants a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol, la ciutat autònoma continua afrontant les conseqüències d'una crisi que ha sotmès a una forta pressió els seus serveis públics i ha transcendit ja l'àmbit local. El passat dimecres 2 de setembre, coincidint amb el Dia de Ceuta, es van convocar concentracions a centenars de municipis de tot Espanya per mostrar el seu suport.
La situació ha afegit una pressió extraordinària a un sistema sanitari que ja afrontava dificultats com la manca de professionals, problemes per cobrir determinades especialitats, llistes d'espera i la necessitat de desplaçaments a la Península per accedir a algunes prestacions sanitàries.
Suspens a la gestió del ministeri
A diferència del que passa a les comunitats autònomes, l'assistència sanitària pública a Ceuta està gestionada directament per l'Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa), organisme dependent del Ministeri de Sanitat.
En aquest context, Anpass ha volgut conèixer la percepció dels espanyols sobre la crisi, els recursos disponibles i l'actuació de les administracions responsables. El 93% considera que la ministra de Sanitat, Mónica García, hauria d'assumir responsabilitats polítiques i dimitir per la seva gestió.
Els resultats reflecteixen una valoració crítica de la resposta oferta. El 80% qualifica com a "dolenta o molt dolenta" l'actuació de l'Ingesa, amb un 60% que la considera “molt dolenta”. Al mateix temps, el 99% creu que han estat insuficients els recursos sanitaris, tant humans com materials, de què disposava Ceuta per afrontar una emergència d'aquesta magnitud, i el 87% els titlla de “clarament insuficients”.
“Els resultats traslladen un missatge molt clar: existeix una percepció pràcticament unànime que la sanitat de Ceuta no comptava amb els recursos necessaris per respondre a una situació excepcional d'aquesta magnitud. I el més preocupant és que els ciutadans no identifiquen únicament un problema puntual derivat d'aquesta crisi, sinó mancances que consideren que s'haurien d'haver abordat amb anterioritat”, va assenyalar la presidenta d'Anpass, Mercedes López.
Solucions
Un dels principals missatges que aporta l'enquesta és que la necessitat de reforçar la sanitat ceutí no es percep únicament com a conseqüència de l'emergència migratòria.
El 92% considera que el Govern d'Espanya hauria d'haver reforçat amb anterioritat els recursos sanitaris de Ceuta i, dins d'aquest percentatge, el 72% creu que hauria d'haver-ho fet amb independència que es produís o no una crisi migratòria.
Mirant cap al futur, la demanda tampoc passa per disposar únicament de reforços davant situacions excepcionals: el 93% reclama incrementar de manera important i permanent els recursos sanitaris destinats a Ceuta.
Pressió
La pressió extraordinària hauria repercutit, a més, sobre l'assistència al conjunt de la població. El 99% considera que l'arribada massiva i sobtada de persones va afectar de manera greu o considerable l'atenció sanitària habitual, i un 93% qualifica aquest impacte directament com a “greu”.
Quant a les responsabilitats sobre la dotació d'aquests recursos, el 86% assenyala el Govern d'Espanya, a través del Ministeri de Sanitat, com a principal responsable de garantir que Ceuta disposi de mitjans suficients davant una emergència d'aquestes característiques.
Aquesta percepció explica també el suport pràcticament unànime a les demandes plantejades des de la ciutat autònoma: el 98% considera plenament justificades les peticions de més mitjans i suport realitzades pel Govern de Ceuta al Govern d'Espanya i creu que s'haurien d'atendre de manera urgent.
Pèrdua de confiança
L'enquesta reflecteix igualment una valoració negativa dels temps de resposta. El 89% considera que el Govern d'Espanya va reaccionar “clarament tard” a l'hora de protegir els serveis públics essencials de Ceuta, especialment l'assistència sanitària.
Aquesta percepció es trasllada també a la capacitat del sistema per respondre en el futur: el 99% té poca o cap confiança que la sanitat ceutí estigui preparada per afrontar adequadament una altra situació similar, i un 84% assegura no tenir “cap confiança”.
Davant una futura situació de pressió extraordinària, la principal prioritat assenyalada és incrementar les infraestructures, l'equipament i la capacitat hospitalària (36%), seguida d'augmentar de manera estable el nombre de professionals sanitaris (21%), establir un pla sanitari específic de contingència (18%), millorar la coordinació i els protocols entre administracions (15%) i reforçar les mesures preventives per evitar situacions de saturació (10%).
“No podem esperar que es produeixi una nova situació excepcional per abordar les necessitats de la sanitat ceutí. Des d'Anpass creiem que aquests resultats han de servir per escoltar els ciutadans i, sobretot, per impulsar mesures estructurals que reforcin els professionals, les infraestructures i la capacitat assistencial. Els pacients de Ceuta han de tenir garantida una atenció sanitària adequada amb independència de les circumstàncies que travessi la ciutat”, va afirmar López.
Per a Anpass, els resultats posen de manifest la necessitat de garantir una assistència sanitària dotada de recursos suficients per respondre tant a les necessitats habituals dels ciutadans de Ceuta com a situacions extraordinàries, sense que aquestes repercuteixin sobre l'atenció al conjunt de la població.