El 23,4% dels assalariats amb baix nivell formatiu, gairebé un de cada quatre, accedeix a la feina amb un contracte temporal, davant del 14% dels titulats que inicien la seva carrera professional amb aquest tipus de relació laboral.
Així es desprèn de l'estudi El valor de la contractació temporal a Espanya, elaborat per a Asempleo a partir dels microdades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que analitza l'evolució de la feina temporal des de 2005 fins al segon trimestre de 2026.
El nivell d'estudis també repercuteix en l'atur. El 21,8% de les persones amb estudis primaris o menys està a l'atur, una situació que només afecta el 12% dels qui tenen estudis secundaris i un 6,2% dels titulats superiors.
Tres milions de temporals a Espanya
Asempleo va defensar que el contracte temporal ofereix una via d'entrada a la feina a aquelles persones amb menys formació i que, per tant, tenen més dificultats per incorporar-se al mercat de treball.
El president d'Asempleo, Andreu Cruañas, va assenyalar que la temporalitat no és “una anomalia” del mercat laboral, sinó “una part estructural” i va recalcar que els contractes temporals “no poden veure's com un problema”.
“Aquesta modalitat ofereix possibilitats per a col·lectius que tenen més complicat el seu encaix en el mercat laboral”, va subratllar, i va recordar que gairebé tres milions de persones a Espanya tenen un contracte temporal.
L'anàlisi dels microdades de l'EPA de l'estudi d'Asempleo va evidenciar que la feina temporal ha deixat d'encaixar pitjor que la indefinida amb el nivell d'educació de qui l'ocupa. Durant gairebé 20 anys, la sobrequalificació va ser sempre més gran en la feina temporal.
El 2005 i 2006, la diferència va arribar a superar els 12 punts percentuals en contra del contracte temporal. Després va començar a tancar-se, any rere any, fins a desaparèixer el 2023. En la mitjana de l'últim any, les dues taxes estan pràcticament igualades, amb un 35,3% en la feina indefinida i un 34,9% en la temporal. Al segon trimestre de 2026, el contracte temporal va quedar per sota, amb un 33,0% davant del 35,5% de l'indefinit.
Transformació
Asempleo va explicar que aquest canvi coincideix amb una transformació profunda de la contractació temporal a Espanya. Després de la reforma laboral, la taxa de temporalitat va caure fins al 15,1%, quan en els 16 anys anteriors mai havia baixat del 22%.
“Avui un treballador temporal encaixa amb el seu lloc igual o millor que un d'indefinit. Darrere d'aquest canvi, hi ha un sector que ha professionalitzat la intermediació laboral. Les ETT i Agències d'Ocupació seleccionen, formen i col·loquen perfils cada cop més ajustats al que les empreses necessiten realment, i això es nota en la qualitat de la feina que es genera”, va comentar Cruañas.
Asempleo va advertir que el fet que la feina temporal hagi igualat la indefinida no significa que el problema estigui resolt. Les dades recopilades per la patronal van mostrar que més d'un terç dels titulats universitaris que treballen a Espanya ho fa en un lloc per al qual estan clarament sobrequalificats. Aquesta situació gairebé no s'ha mogut en 20 anys, i ha oscil·lat entre el 31,9% i el 38,3% des de 2005.
Sortir de la feina
L'estudi d'Asempleo també va incidir en què no és el mateix sortir de la feina que ser acomiadat. Quan una persona passa de la feina a l'atur, l'EPA permet distingir entre la fi del contracte en la data prevista o un acomiadament.
Entre 2021 i 2026, el 84% de les persones que van entrar a l'atur no van ser acomiadades. El 70,2% havia arribat a l'atur al final d'un contracte temporal i el 13,9% va deixar la seva feina per causes alienes a la relació laboral, com estudis, malaltia, responsabilitats familiars o jubilació. Només el 16% va assenyalar un acomiadament o la supressió del seu lloc.
Cruañas va instar a abordar el repte de fons del mercat laboral des de la capacitat del teixit productiu per generar feina qualificada i des de la qualitat per mediar entre qui busca i ofereix feina. Al seu parer, els problemes del mercat de treball espanyol, com l'atur de llarga durada, les dificultats d'accés per als joves i el col·lectiu de més grans de 50 anys “no es resolen limitant eines”, sinó “amb millors polítiques actives d'ocupació i amb un marc que permeti al sector posar tota la seva capacitat al servei de qui busca feina”.