Rellotges amb història, models descatalogats i dissenys difícils de trobar guanyen protagonisme en el mercat del luxe
L'efecte 'vintage': del retorn de 'El diable es vesteix de Prada' a l'auge del luxe 'pre-owned'
El retorn de El diable es vesteix de Prada ha reactivat quelcom més que la nostàlgia per Miranda Priestly, els passadissos de Runway o aquest imaginari en què la moda funciona com a llenguatge de poder, aspiració i pertinença. El seu retorn coincideix amb un moment en què el luxe torna a mirar cap al vintage.
Gairebé dues dècades després de l'estrena de la primera pel·lícula, el context del luxe ha canviat de manera significativa. La novetat continua sent rellevant, però conviu cada cop més amb l'interès per dissenys icònics, referències descatalogades i objectes amb una història prèvia.
En aquest escenari, el pre-owned ha deixat d'ocupar un lloc secundari per consolidar-se com una de les vies de creixement més interessants del sector. Diversos informes sectorials apunten que el mercat mundial de revenda podria assolir els 310.000 milions d'euros el 2030.
L'auge del pre-owned coincideix amb el creixent pes dels consumidors més joves en el mercat del luxe. Segons McKinsey, la despesa de la Generació Z està creixent dues vegades més ràpid que la de generacions anteriors i s'espera que superi la dels baby boomers el 2029. Aquest creixement s'explica, en part, per una transferència de riquesa des d'aquests últims cap a la Gen Z i els millennials.
No obstant això, captar aquests nous consumidors resulta cada cop més complex. Són generacions amb més accés a informació, més opcions de compra i una major capacitat per detectar discursos de marca poc autèntics. A més, per a la Gen Z i els millennials l'exclusivitat s'ha convertit en un dels principals motors per augmentar la seva despesa en luxe, segons les dades de l'informe The State of Fashion 2026.
Aquesta recerca de diferenciació ajuda a explicar el creixement del mercat de segona mà, on els consumidors joves troben accés a peces icòniques. En moda, aquest fenomen es reflecteix en l'interès per firmes com Chanel, Dior o Loewe, les peces més reconeixibles de les quals mantenen una forta capacitat d'atracció en el mercat de luxe de segona mà.
Les dades introdueixen, a més, un matís rellevant. En el cas dels menors de 35 anys, el caràcter diferencial d'una peça pesa més com a motivació de compra en revenda que entre els compradors de més edat. En un moment en què la moda i el luxe tornen a mirar als seus icones, posseir una peça amb trajectòria es converteix també en una manera de construir estil personal. No es tracta només d'accedir a una marca, sinó de trobar dissenys amb identitat o models que ja no estan disponibles. Un comportament que també es trasllada a categories com alta rellotgeria i joieria, on l'interès per peces amb recorregut continua creixent.
Confiança
El creixement del mercat 'pre-owned' ha anat acompanyat de controls més estrictes entorn de l'autenticitat, la procedència i l'estat de conservació de les peces, que han contribuït a generar més confiança en aquest tipus d'adquisicions.
Aquesta exigència resulta especialment rellevant en rellotgeria. Un rellotge amb vida prèvia permet accedir a models icònics, referències descatalogades o peces de col·lecció que mantenen el seu valor precisament per la seva trajectòria. Però, al mateix temps, exigeix garanties: revisió tècnica, traçabilitat, certificació i coneixement expert.
Propostes com RABAT Certified Pre-Owned responen a aquest nou context del luxe, combinant certificació, autenticació i revisió tècnica per oferir rellotges pre-owned i vintage amb garanties. A través d'un acompanyament expert, la firma permet accedir a rellotges amb història traslladant al mercat de segona vida els mateixos codis que defineixen l'alta rellotgeria: precisió, transparència i respecte pel valor real de cada peça.
Aquest auge del 'pre-owned' confirma una nova manera d'entendre el luxe, menys lligada a la idea d'estrena i més propera al criteri, l'autenticitat i la permanència. En moda, joieria o rellotgeria, el valor d'una peça ja no depèn només de la seva novetat, sinó de la seva capacitat per conservar significat, despertar desig i continuar dialogant amb el present.
