DES atrau més de 17.000 professionals en el seu desè aniversari i referma Màlaga com a escenari de la nova generació d'IA
Els assistents també van poder descobrir més de 700 innovacions de la mà de 403 firmes que han participat activament en l'Univers DES, l'ecosistema d'esdeveniments hiperespecialitzats que s'ha dissenyat per la dècada de la fira
DES–Digital Enterprise Show 2026, esdeveniment europeu sobre intel·ligència artificial (IA), va tancar aquest dijous les portes d'una edició especial per la celebració del seu desè aniversari.
Des de dimarts han passat per la trobada 17.733 directius internacionals, que han conegut com els agents d'IA, juntament amb altres tecnologies exponencials, estan incrementant la rendibilitat, eficiència i sostenibilitat de grans empreses, pimes i administracions.
Impacte econòmic
Segons va informar aquest dijous, la celebració de DES 2026 ha generat un impacte econòmic de més de 30 milions d'euros per a Màlaga, alhora que ha situat la ciutat al centre del debat europeu sobre els agents d'IA.
Qui van explorar aquests avenços van ser els 637 experts internacionals que s'han citat al Digital Business World Congress, el major fòrum de digitalització a nivell comunitari. A més, tots ells van abordar les qüestions que estan marcant el sector com l'escalabilitat de la IA per incrementar el retorn de la inversió, el nou ordre mundial marcat per la sobirania tecnològica, la geopolítica i l'ètica; la construcció d'infraestructures digitals resilients i el paper del talent humà.
Més de 700 innovacions
Els assistents també van poder descobrir un total de 706 innovacions de la mà de 403 firmes que han participat activament en l'Univers DES, l'ecosistema d'esdeveniments hiperespecialitzats que s'ha dissenyat per la dècada de la fira.
Per primera vegada, DES ha acollit un fòrum sobre defensa arran de l'evolució que estan vivint els sistemes no tripulats i les plataformes autònomes, les quals han transformat la manera en què es conceben les operacions militars.
Canvi de paradigma
En ell es va abordar aquest canvi de paradigma amb experts com Rosalía Machín, comandant de la Guàrdia Civil a la Prefectura de Transformació Digital i Ciberseguretat, qui va exposar els nous elements que han entrat en joc incloent el domini cognitiu o el ciberespai, “el que obliga a repensar la seguretat des d'una perspectiva multidomini”.
En l'escenari també es va citar Silvia Gamo, directora general de la Fundació Cercle de Tecnologies per a la Defensa i la Seguretat, qui va recordar que les tecnologies que s'estan emprant “no són noves”, ja que van començar a usar-se a la Guerra Freda i Vietnam. No obstant això, va subratllar que el conflicte d'Ucraïna ha marcat un punt d'inflexió pel seu ús “de manera tàctica i de forma massiva”.
“A nivell tecnològic està canviant com es combat”, va afirmar, apuntant també al futur dels eixams de drons i a la capacitat d'aquests sistemes per repartir-se tasques i reorganitzar-se. En la mateixa línia, Antonio Martín, IoT Global Business Development Manager a Deutsche Telekom IoT, va destacar que “l'escenari de conflictes ha canviat totalment” i que la defensa s'ha de recolzar en innovacions civils, satèl·lits i noves capacitats de connectivitat.
D'acord amb els experts, el gran repte passa ara per reforçar la resiliència, el comandament i control, la protecció de la dada i la cooperació entre sector públic, empresa privada i acadèmia. Martín va advertir que les tecnologies no només estan canviant les operacions militars, sinó igualment els atacs a l'anomenada “zona grisa”, des de la desinformació fins a accions dirigides a desestabilitzar la seguretat pública. “És molt barat atacar i excessivament car defensar”, va apuntar, sostenint que la col·laboració públic-privada serà essencial perquè “la tecnologia va tan ràpid que, avui l'administració pública depèn de l'empresa privada”.
Satèl·lits
L'espai s'està consolidant com una nova frontera estratègica per a la defensa i la seguretat global. Per això, experts de l'Agència Espacial Europea i l'alemanya DLR GfR, juntament amb directius de centres tecnològics, van analitzar el paper dels satèl·lits en intel·ligència, vigilància, comunicacions i en la protecció d'infraestructures clau. Joan Mas, director científic de l'àrea digital d'Eurecat, va explicar que des de l'organització treballen en innovació vinculada a defensa, especialment en “explotació de dades, ciència de dades, IA agèncica, intel·ligència artificial clàssica i computació quàntica”, un àmbit que han incorporat des de 2023.
En aquest context, Nil Angli, responsable de Business Applications and Partnerships de l'Agència Espacial Europea, va assenyalar que l'organisme és conegut per l'exploració espacial, però que existeix un element cada cop més rellevant: “Utilitzar els actius espacials per crear resiliència a les nostres empreses”. Al seu parer, els satèl·lits ja formen part de totes les operacions crítiques, ja que “l'única manera de comptar amb totes les dades és recolzar-se en ells”. Per això, va subratllar que són una peça essencial per al desenvolupament de la IA i que, per garantir l'entrada segura d'informació procedent de l'espai, també serà necessari reforçar “la seguretat dels algoritmes d'intel·ligència artificial”.
Els especialistes van coincidir que la sobirania tecnològica, la regulació i la col·laboració internacional seran claus per protegir l'espai com a infraestructura estratègica. Francisco Gallardo, enginyer de Global Navigation Satellite System a l'empresa aeroespacial alemanya DLR GfR mbH, va apuntar que “el problema de l'espai és que requereix molta inversió inicial”, per la qual cosa “la cooperació entre països és bàsica”. A més, va advertir de la importància d'avançar en sostenibilitat espacial, evitar col·lisions i establir “polítiques i regles clares per als satèl·lits i l'espai satel·litari”. En la mateixa línia, Mas va defensar que “necessitem regulació, perquè si no podria produir-se un desastre”, mentre que Gallardo va recordar que la monitorització i protecció dels sistemes espacials és fonamental perquè “necessitem tenir control sobre l'espai”.
