Espanya se situa entre els països més longeus del món. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'esperança de vida en néixer ja supera els 84 anys.
La dada consolida un avanç demogràfic històric, però també obre un nou debat sanitari: com prevenir que aquests anys addicionals es visquin sense malaltia o dependència.
La conversa científica ha evolucionat. El focus ja no està únicament en el tractament, sinó en la prevenció. En el seu informe World report on ageing and health (2015), l'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l'envelliment saludable com el procés de desenvolupar i mantenir la capacitat funcional que permet el benestar en la vellesa, i subratlla que aquesta capacitat depèn en gran mesura dels entorns físics i socials, a més de les característiques individuals.
Factors que influeixen
És a dir, no només importa quant vivim, sinó en quines condicions ambientals i funcionals ho fem.
Segons estudis preclínics, l'envelliment no és només una qüestió genètica, sinó el resultat de la interacció contínua entre els gens i l'entorn.
Factors com la qualitat de l'aire, el descans, el nivell d'estrès, l'alimentació o l'exposició a contaminants influeixen de manera directa en com envelleixen les cèl·lules.
Exposoma
Aquest conjunt de factors s'anomena exposoma, i avui es considera clau per entendre per què persones amb perfils genètics similars envelleixen de manera molt diferent. Dormir malament de manera crònica, respirar aire amb alta càrrega de partícules o viure en un estat constant d'estrès accelera processos com la inflamació cel·lular i l'estrès oxidatiu, estretament relacionats amb l'envelliment prematur.
En aquest context, certes línies d'investigació estan centrades a analitzar com millorar la regeneració cel·lular de manera passiva durant el descans nocturn, un moment clau en què l'organisme repara teixits i equilibra funcions metabòliques.
Tecnologies pioneres treballen en aquest camp. Per exemple, Biow treballa desenvolupant solucions orientades a optimitzar l'entorn del descans com a part d'una estratègia preventiva més àmplia. Se centra en enriquir la càrrega energètica de l'aire de manera controlada, emetent energia biodisponible, modulant l'exposoma.
L'augment de l'esperança de vida és un assoliment indiscutible. El repte ara és reduir el temps viscut amb limitacions funcionals. La prevenció, entesa com la capacitat d'intervenir abans que aparegui la malaltia, es perfila com l'eina clau per aconseguir-ho.