La possible recaiguda, primera preocupació per al 84% de pacients amb càncer de mama
Aquest tipus de tumor afecta cada any més de 38.000 dones a tot Espanya
La por a una possible recaiguda és la principal preocupació sobre el futur per al 84% de les dones amb càncer de mama precoç HR+/HER2-, segons revela l'estudi 'ImpOrta. Experiència assistencial i impacte del càncer de mama precoç des de la perspectiva de les pacients'.
El treball, promogut per la Federació Espanyola de Càncer de Mama (Fecma), la Fundació Actitud Davant el Càncer, SOLTI, GEICAM, la Societat Espanyola d'Infermeria Oncològica (SEEO) i Novartis, recull la veu de dones amb càncer de mama precoç HR+/HER2- sotmeses a cirurgia i tractament adjuvant, que s'administra després de la cirurgia per eliminar possibles cèl·lules tumorals i reduir el risc de recaiguda.
Tractaments prolongats
El càncer de mama afecta cada any més de 38.000 dones a Espanya i, segons les darreres dades de la SEOM, el 2026 es diagnosticaran més de 8.000 càncers en adults joves, dels quals un de cada cinc serà de mama. Malgrat els avenços en el tractament, dues de cada tres pacients diagnosticades amb càncer de mama precoç HR+/HER2- en estadis II i III continuen tenint el risc que el seu càncer reaparegui a llarg termini.
"En molts casos, aquesta recaiguda es manifesta com a malaltia metastàtica, amb un marcat deteriorament de la qualitat de vida i la necessitat de tractaments prolongats", afirma la doctora Natalia Chavarría Piudo, associada del Grup espanyol d'investigació en càncer de mama, GEICAM, oncòloga mèdica del Servei d'Oncologia de l'Hospital Universitari de Jerez de la Frontera.
Tractaments adjuvants
L'abordatge del càncer de mama precoç no sempre acaba amb la cirurgia, ja que moltes pacients reben durant anys tractaments adjuvants, que són fonamentals, però que poden tenir efectes secundaris, la qual cosa pot afectar l'adherència i la qualitat de vida. En els darrers anys, nous enfocaments en medicina de precisió han demostrat una major reducció del risc que la malaltia reaparegui, essent necessari incorporar aquestes innovacions en el sistema de salut per millorar la protecció i el benestar de les pacients.
"Els avenços en medicina personalitzada i biomarcadors ajuden a adaptar els tractaments a cada cas, evitant teràpies innecessàries i els seus efectes secundaris, sense comprometre l'eficàcia", va assenyalar la doctora Elena Galve, membre de la junta directiva de SOLTI i oncòloga mèdica del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari de Basurto. "El retard o la manca d'accés a la innovació terapèutica en l'entorn de càncer de mama precoç implica que es perdi l'oportunitat de rebre tractaments que eviten la recaiguda en pacients d'alt risc, la qual cosa suposa un increment a llarg termini de malalties avançades, metastàtiques i incurables".
Suport emocional
L'estudi 'ImpOrta' posa de manifest importants necessitats no cobertes, especialment en relació amb el suport emocional, la informació sobre el risc de recaiguda i l'adherència als tractaments adjuvants. La salut emocional i la qualitat de vida general destaquen com les dimensions amb més impacte percebut, seguides de les relacions de parella, la imatge corporal i les finances.
"La caiguda del cabell i les cicatrius em van fer sentir incòmoda amb el meu cos. Em miro al mirall i no em reconec, cosa que afecta com em sento amb mi mateixa", explica una de les participants a l'estudi. Conchi Biurrun, representant de la Federació Espanyola de Càncer de Mama Fecma i pacient de càncer de mama, afirma que "el càncer de mama afecta en molts sentits les pacients: significa un aturament per un temps indeterminat amb la seguretat que res tornarà a ser igual".
Aportar informació
El 95% de les pacients experimenta preocupació, angoixa o por, el 93% inseguretat o incertesa i el 90% tristesa. Encara que aquestes emocions evolucionen al llarg del procés, la por que el càncer reaparegui persisteix fins i tot després de la cirurgia i el tractament adjuvant. Així mateix, més de la meitat de les pacients enquestades considera que no rep informació suficient sobre el seu risc de recaiguda, cosa que podria estar relacionada amb la complexitat de la informació, la manera en què es transmet o les dificultats de comprensió en un moment d'elevada càrrega emocional.
"El principal repte que se li planteja a una pacient amb càncer de mama en estadi precoç, un cop superada la primera fase del tractament adjuvant, és evitar la recaiguda de la malaltia", va subratllar la doctora Ana Casas, oncòloga mèdica del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Virgen del Rocío, pacient de càncer de mama, fundadora i presidenta de la Fundació Actitud davant el Càncer (AFC). "El que és important és transmetre a les pacients aquesta informació sense crear por. Es tracta de facilitar una informació valuosíssima que els permeti ser conscients del seu risc per afavorir l'adherència terapèutica", va afegir.
