Clémence Guetté, diputada de l'Assemblea Nacional francesa pel partit La France Insoumise (d'extrema esquerra), ha publicat un llibre en què defensa el reconeixement legal de les amistats, com ja s'ha fet, successivament, amb el matrimoni, després amb les unions civils i amb els lligams familiars.
En el seu recent publicat Pour une politique de l'amitié (Per una política de l'amistat), proposa que les persones puguin celebrar un acord de parella en què es comprometin a cuidar-se mútuament. Els mitjans de comunicació francesos es mostren molt crítics amb el llibre.
Però ells no es mostren tan crítics amb les “ideacas” comprometedores de la senyora Guetté com em mostro jo.
Si la tingués davant li diria: “Ja sé que per vosaltres, els esquerrans —i no només per vosaltres, per desgràcia—, tot és política, i tot ha de tenir a sobre la urpa de l'Estat, el gran Leviatan. Fiqueu la mà en tota relació social, fins i tot en les “donacions” o regals que es fan entre si, els ciutadans particulars que han de cotitzar a l'Estat. La qual cosa és fastigosa.
D'acord, transigeixo, però de l'amistat, de la sagrada amistat, que és un tipus de relació humana complexa, lliure i voluntària, no normativa, traieu les vostres brutes mans d'idiotes totalitaris. No intenteu normativitzar-la, ni protegir-la, ni escrutar-la ni molt menys estatalitzar-la.
Clémence Guetté, diputada de la França Insubmisa
Tanmateix, estic segur que aquesta “ideaca” socialitzant arribarà també al nostre país. Conec els nostres progres! Recordo l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que era una dona honesta i assenyada, però per assolir el poder va haver de recolzar-se en diversos partits d'anormals d'extrema esquerra que el primer que van fer, per adquirir certa visibilitat, va ser canviar els semàfors perquè, en comptes d'un home caminant (quan la llum era verda), es veiessin dos homes agafats de la mà: defensa i “visibilització” de l'homosexualitat!
A les calçades, al peu de les voreres, van pintar versos de poetes ridículs, però de sensibilitat esquerrana. Després van donar la tabarra fins a l'avorriment a propòsit dels problemes dels transsexuals, una minoria molt respectable però insignificant. Bé, d'acord amb els semàfors i els transsexuals, però als amics, deixeu-los en pau, tarats.
L'amistat ha estat tractada assenyadament per Aristòtil a la seva Ètica a Nicòmac. També vaig llegir unes pàgines de Ciceró en què, en la mateixa línia de l'estagirita, sosté que els amics són dues persones que no tenen cap dependència material l'una de l'altra, ja que això comporta que de la seva relació afectuosa estigui absent l'interès.
Bajanades, en la meva modesta opinió, les d'Aristòtil i Ciceró, perquè no hi ha relació humana de la qual estigui absent algun tipus d'interès.
Recordo una carta de Lord Rochester en què agraïa els favors d'un amic seu que era noble i ric, dient-li una cosa així com: “No és el menor dels plaers que m'ofereix la teva amistat el fet que siguis ric. Perquè un amic pobre és un pobre amic”.
Aquí toquem os, estimat lector. Aquí hi ha tema per debatre. Aquí no estem amb sentimentalismes irenistes. I aquí, sobretot, no li estem dient a l'Estat que s'ocupi de l'amistat, o que s'hi fiqui.
Bé, vegem què diuen alguns mitjans francesos sobre la ideaca de la senyora Guetté:
La France Insoumise està desviant l'atenció d'assumptes més importants, critica l'economista Thibault Prébay a Le Figaro, el gran diari conservador del país veí:
"França arrossega un dèficit colossal de gairebé 150.000 milions d'euros a l'any... Quan un dels experts econòmics del partit pren la paraula, esperem una visió sobre la política fiscal... Malauradament, el que obtenim és una visió simplista i caricaturesca de l'amistat, dels «bons» de l'esquerra i els «dolents» (és a dir, l'extrema dreta). I més despesa... Això és tot. Aquest llibre bé podria titular-se «L'evasió». No aborda cap dels problemes als quals s'enfronta França... En canvi, es limita a intentar acaparar l'atenció dels mitjans... Això potser serveix per guanyar-se l'esquerra, però no per ajudar França".
Aquesta idea converteix l'amistat en un servei, critica Pierre-Romain Thionnet, eurodiputat del grup Patriotes per Europa (partit d'extrema dreta i euroescèptic) a Boulevard Voltaire, que és una web francesa de valors de dretes i extremes dretes:
"Amb la seva proposta de transformar l'amistat en un servei, Guetté no fa més que estendre la lògica dels contractes i la influència de la llei —fenòmens que sempre han obert el camí al mercat i han portat que allò bo i gratuït sigui substituït per allò que té valor... Guetté s'està convertint en portaveu de la ideologia dominant que ha impulsat la fragmentació d'aquelles comunitats que oferien protecció davant la cobdícia del mercat. En institucionalitzar l'amistat, Guetté ha identificat l'enemic: la família, però també l'amistat com a fenomen que, fins ara, s'havia lliurat de la invasió simultània de l'Estat i del mercat".
No puc estar-hi més d'acord. Digue'm fatxa, m'és igual.