És curiosa la relativa importància que li donem a Espanya al front bèl·lic a l'Est d'Europa, a la guerra d'Ucraïna. Sembla que ens quedi molt lluny, quan potser estem a les portes d'una catàstrofe general.
Aquests dies han succeït dos fets alarmants, que apunten a una major internacionalització i agreujament del conflicte. El primer, l'“avís” del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que l'espai aeri sobre Rússia pot ser objecte dels seus formidables drons. El segon, la irrupció —sense víctimes mortals— de drons russos a l'aeroport de Leipzig, un “avís” de Rússia a Europa. Encara que això últim ha disparat totes les alarmes, avui explicarem les conseqüències de l'advertiment o amenaça de Zelenski, segons la interpreten alguns mitjans de la premsa internacional.
Volodímir Zelenski ha advertit, en un discurs que es pot escoltar i veure a les xarxes socials, que a causa de la intensificació dels atacs amb drons ucraïnesos dins de Rússia, l'espai aeri rus s'està convertint de facto en un lloc insegur per a l'aviació civil, i ha demanat a aerolínies, asseguradores i governs que actuïn en conseqüència. És a dir, que actuïn com si aquest espai aeri estigués efectivament tancat.
Les conseqüències d'aquestes frases poden ser econòmicament quantioses per a l'economia global, com intentarem explicar. A les autoritats russes els ha sentat realment molt malament l'amenaça. Putin la qualifica de “terrorisme d'Estat”. Els seus adlàters s'han afanyat a afirmar que el seu espai aeri continua sent operatiu, i ahir el Ministeri de Transports va dir que està prenent mesures per mantenir i protegir l'aviació civil…
L'agència Reuters dona l'explicació probablement més clara d'aquest discurs de Zelenski. Recordava ahir que les aerolínies occidentals ja eviten Rússia des del 2022, però que les companyies de la Xina, Turquia i els països del Golf Pèrsic continuen travessant l'espai aeri rus. I advertia que hi ha un risc cert en la possibilitat de confusió entre aeronaus/drons, errors d'identificació, míssils de defensa aèria o caiguda de restes. Reuters recorda el precedent de l'avió d'Azerbaijan Airlines el 2024 i informa d'importants alteracions als aeroports de Moscou, amb cancel·lacions i retards, mentre algunes companyies estrangeres han modificat les seves operacions.
El president de Rússia, Vladímir Putin, en una imatge d'arxiu
Al Jazeera publicava ahir una anàlisi detallada titulada “Can Ukraine’s drones shut Russian airspace? What that means for airlines” (¿Poden els drons ucraïnesos tancar l'espai aeri rus? El que implica per a les companyies aèries). Allà, la cadena de notícies amb seu a Doha, Qatar, recorda que Ucraïna no es proposa atacar avions civils, segons Zelenski. Però que aviat hi haurà tants drons operant dins de Rússia que les aerolínies i les asseguradores haurien de considerar aquest risc a l'hora de decidir si utilitzen l'espai aeri rus.
El problema ja està passant. Els drons ucraïnesos han obligat repetidament a tancar temporalment aeroports russos, inclosos els de la zona de Moscou. Cada cop que es declara una amenaça, se suspenen enlairaments i aterratges durant hores. Segons Osprey Flight Solutions (companyia d'avaluació de riscos en aviació), des de l'inici de la guerra s'han produït de mitjana unes 30 interrupcions d'aeroports russos al dia.
Al Jazeera assenyalava en la seva anàlisi d'ahir que Ucraïna ha augmentat l'abast dels seus atacs profunds des d'uns 630 km el 2022 fins a uns 1.750 km, i afirma que drons ucraïnesos han assolit objectius situats encara molt més lluny, com Omsk. Això significa que l'amenaça ja no està limitada a les regions frontereres.
Per a les aerolínies, prescindir completament de l'espai aeri rus seria un problema enorme. Abans de la invasió del 2022, Rússia era la ruta més directa entre Europa i el nord-est d'Àsia. Moltes aerolínies occidentals ja eviten Rússia, cosa que ha afegit entre dues i quatre hores a nombrosos vols Europa-Àsia; l'exemple citat és Hèlsinki-Tòquio, que va passar d'unes 9 a 13 hores.
Algunes aerolínies, especialment companyies xineses, turques, de l'Índia i de l'Orient Mitjà, encara utilitzen Rússia. Les aerolínies xineses, per exemple, conserven un avantatge perquè poden utilitzar rutes més curtes sobre Rússia. Si Moscou tanqués completament aquest espai aeri, aquest avantatge competitiu desapareixeria o es reduiria considerablement.
El problema és que les rutes alternatives ja estan saturades. Els avions haurien de desviar-se pel Caucas, Àsia Central, Orient Mitjà o el Golf. Però aquestes rutes ja estan rebent trànsit addicional a causa d'altres conflictes, especialment a l'Orient Mitjà. Azerbaidjan n'és un exemple: el seu trànsit aeri diari va passar d'uns 278 vols abans de la invasió russa a 695 a finals del 2025, arribant a superar els 1.000 en determinats dies.
Per això, un tancament total de l'espai aeri rus tindria efectes en cadena: rutes més llargues, més despesa en combustible, més congestió, possibles augments de preus i menys capacitat disponible. L'article adverteix que el corredor estret del Caucas ja està a prop de la seva capacitat màxima.
En resum, Al Jazeera sosté que Ucraïna no necessita “tancar” formalment l'espai aeri rus: les pròpies aerolínies i asseguradores podrien començar a evitar-lo. Com és obvi, si això passa a gran escala, l'impacte no es limitaria a Rússia: afectaria les rutes aèries entre Europa i Àsia a tot el món.