És curiós que quan es tracta dels problemes, dramàtics, de la política internacional, governada per éssers sinistres, que semblen sorgits d'una pel·lícula antiutòpica o una novel·la barata (Netanyahu, Trump, Putin, els repulsius aiatol·làs iranians), l'interès de la premsa sembla haver-se desplaçat de l'atroç guerra d'Ucraïna. Importa l'estret d'Ormuz, escandalitza la invasió del Líban…
Però la guerra a Ucraïna, que ja fa cinc anys que dura, sembla que resulti feixuga. Excepte per la curiositat que Ucraïna ha avançat molt en l'enginyeria de drons i els exèrcits occidentals haurien d'aprendre dels seus nous procediments de combat.
Puntualment també s'informa que ha caigut un míssil a Kíiv i ha matat uns quants civils, o que un dron ucraïnès ha fet volar els dipòsits d'una refineria a la rereguarda russa. I ja està, passem pàgina, a veure què ha dit Puigdemont o el germà de Sánchez…
Degut al meu vell i persistent interès per la història i la cultura russes, jo sí que segueixo amb atenció cada dia els esdeveniments del front. Sé quan un exèrcit conquista un llogaret miserable, i quan l'altre exèrcit la recupera, o millor dit, en recupera les ruïnes. Així, doncs, als meus petits o grans problemes particulars, que són semblants als de vostè, lector, en el meu cas s'hi afegeix, cada matí, aquella estona d'amargor, d'amargor amarga, que passo informant-me sobre els últims detalls d'aquest crim monstruós contra la humanitat comès amb llum i taquígrafs i reiterat cada dia, cada dia, a cada hora. Comparat amb el qual, els avatars de la lluita política espanyola, i catalana, o les últimes bogeries de Trump, la veritat és que em semblen jocs de guarderia.
No sé si ja vaig informar els lectors de Crónica Global del fet preocupant que, davant els últims revessos de l'Exèrcit invasor a Ucraïna, cada cop se senten més, als mitjans televisius de propaganda del Kremlin, les amenaces que, si les coses no canvien ràpidament i favorablement per a Rússia, convé recórrer a les armes atòmiques. Escenari d'apocalipsi gens improbable.
Dos soldats, al front d'Ucraïna contra Rússia
Porto ara per a vostès la versió de com va la guerra, segons l'opinió d'un intel·lectual ucraïnès, Igor Bondar, publicada ahir a The Hill, un dels més importants i veterans diaris de Washington. És clar que cal prendre-la amb certa distància i relativisme, ja que Bondar és part interessada en l'assumpte. Diu així:
“Els esdeveniments dels últims dies a Ucraïna i Rússia han transformat radicalment el panorama de la guerra, així com la percepció de l'agressor rus. Recentment es va produir un senyal clar d'aquest canvi: Rússia, per primera vegada en gairebé 20 anys, va celebrar la seva desfilada anual a la Plaça Roja sense tancs ni míssils. Putin va haver de cancel·lar el desplegament d'armament pesant per por d'un atac ucraïnès. Les últimes setmanes, la percepció de Rússia ha canviat a tot el món. L'expansió ideològica russa tampoc no es va veure reforçada pels esdeveniments en l'àmbit cultural: una recent protesta del grup de rock rus Pussy Riot va interrompre els esforços del govern per integrar Rússia en la política cultural europea a través de l'art, durant un esdeveniment a Venècia”.
Bondar es refereix a la Biennal de Venècia. Però aquest fet o escàndol és d'una importància ínfima, ignoro per què el cita en el seu article. El qual continua així:
“Putin també ha modificat sobtadament la seva retòrica respecte a Ucraïna. Ja no anomena les autoritats de Kíiv «drogaddictes» ni «neonazis» que han «pres com a ostatge tot el poble ucraïnès». En canvi, ara es dirigeix cortèsment al president d'Ucraïna com a «Sr. Zelensky». Fins i tot sembla contemplar la possibilitat d'una reunió amb ell. Les raons són evidents. El dictador rus ha sentit de primera mà el poder militar d'Ucraïna".
“Els seus atacs en territori rus estan causant greus danys a la maquinària bèl·lica russa i a la moral pública. Mentrestant, Rússia intenta utilitzar els seus míssils i drons, principalment per aterrir la població civil ucraïnesa i destruir tresors culturals com el Museu de Txernòbil, amb un impacte molt menor en l'Exèrcit ucraïnès. Les forces ucraïneses han destruït la terminal petroliera de Tuapse quatre vegades en dues setmanes. També han atacat els ports bàltics de Primorsk i Ust-Luga. Fins i tot als Urals, estan inutilitzant els sistemes de defensa aèria a un ritme vertiginós".
“Juntament amb les dramàtiques explosions a Tuapse i Ust-Luga, hi ha un altre senyal important del declivi de Rússia cap a la derrota. Gràcies als drons ucraïnesos, les tàctiques de guerra estan canviant. El control logístic establert per aquestes forces aèries ucraïneses ha propiciat nombrosos atacs contra equips enemics rere les línies enemigues prop de Mariúpol. També ha permès el control de foc sobre les carreteres al voltant de Donetsk. Així, els atacs massius a més de 1.200 quilòmetres de profunditat en territori rus, duts a terme per l'exèrcit ucraïnès amb drons, han demostrat l'eficàcia d'aquesta estratègia.
El president de Rússia, Vladímir Putin, en una imatge d'arxiu
“Ha canviat no només la retòrica presidencial de Putin —qui tem la presència de drons ucraïnesos fins i tot sobre la Plaça Roja—, sinó també el mapa del front rus-ucraïnès. Podem afirmar, així mateix, que l'Exèrcit ucraïnès està canviant les seves tàctiques de guerra mitjançant la implementació d'un model de setge tecnològic contra els territoris ocupats. En lloc del clàssic setge de ciutats amb infanteria i tancs, les Forces Armades d'Ucraïna estan avançant cap al bloqueig total de foc de la logística enemiga mitjançant l'ús massiu de drons.
“Com a resultat, tot el territori ocupat per tropes russes i fora del control ucraïnès es convertirà tard o d'hora en un perill mortal per als russos. Donetsk i Luhansk podrien acabar encerclades, no per armament pesant ucraïnès, sinó per drons ucraïnesos. Aquesta és la lògica de la guerra moderna introduïda per Ucraïna. La realitat al front és encara més dura. A l'abril, per primera vegada des del 2024, Rússia va perdre més territori del que va capturar. I per cinquè mes consecutiu, Ucraïna ha estat matant soldats russos més ràpid del que Putin pot reclutar-ne els substituts.
“En total, durant els anys de la invasió a gran escala d'Ucraïna, fins a 500.000 soldats russos han mort, i un nombre encara més gran ha resultat ferit. Tot això —inclòs el canvi en la retòrica del president rus, la capacitat de les forces ucraïneses per interrompre la logística de l'enemic dins de Rússia i la pèrdua gradual de territori per part dels russos— mostra una Rússia afeblida, possiblement encaminant-se cap a un final humiliant”.
És impossible vèncer Rússia, no ho van aconseguir ni Napoleó ni Hitler al capdavant dels seus impressionants exèrcits. És clar que en aquests precedents cal tenir en compte que Rússia combatia al costat d'Ucraïna. Ara combat en contra. Es pot dir que combat contra si mateixa.
És clar que aquesta apreciació no agradarà a cap ucraïnès.