És fàcil d'entendre que vagis al supermercat, o que vagis a veure la teva xicota, i fins i tot que vagis a un concert de música heavy, si és que encara se'n fa i t'agrada. Però anar a la Lluna? Per què?
El viatge de la nau Artemis, que la premsa ha venut com “un gran pas de la Humanitat”, i un gran èxit (anar tan lluny i tornar!) em semblava una despesa i una cosa sense gaire sentit. Recordo aquells versos de Leonard Cohen sobre un romanç trist i torturat:
“It’s like our visit to the Moon or to that other star/ I guess you are going for nothing if you really want to go that far”. És a dir: “És com la nostra visita a la Lluna o a aquella altra estrella,/ suposo que hi vas per res si de debò vols anar tan lluny”.
Per què s’ha reactivat la cursa espacial, aquesta vegada entre la Xina i els Estats Units —Rússia ja ha quedat enrere, donades les seves dificultats i embolics—, i les dues grans potències s’esforcen per establir bases a la Lluna abans que passin molts anys?
Clayton Swope, director de l’Aerospace Security Project i membre emèrit del departament de Defensa i Seguretat del Center for Strategic and International Studies a Washington, respon —amb veu autoritzada i planera— des de la publicació del CSIS (Center for Strategic International Studies). Resumeixo per als lectors el seu text, publicat fa uns dies, sota el títol “Per què tornar a la Lluna?”.
La missió Artemis II a la lluna
“La resposta es basa en tres raons principals, totes relacionades amb el seu valor estratègic: la seva ubicació, els seus recursos naturals i el risc de cedir la primacia generacional a l’espai a la Xina si els Estats Units no fan un altre gran pas per a la humanitat".
“Durant la Guerra Freda, els Estats Units van anar a la Lluna per vèncer els soviètics. L’honor nacional estava en joc. Els Estats Units van guanyar. Els soviètics van perdre. Missió complerta, després de l’Apol·lo 17 la NASA va tancar el seu programa lunar tripulat. Cap ésser humà ha estat a la Lluna des de 1972. Ni tan sols una sonda no tripulada va visitar la Lluna durant la dècada de 1980. Tanmateix, era impossible ignorar indefinidament el paper clau que la Lluna jugaria en el futur".
“El programa Artemis, el retorn dels Estats Units a la Lluna, és el primer pas d’una visió a llarg termini que imagina els éssers humans vivint més enllà de l’òrbita terrestre. La Lluna és l’element central d’aquest pla per la seva ubicació. Tots els camins cap al cosmos condueixen naturalment a través de la Lluna. És el millor lloc perquè la NASA provi noves tecnologies i descobreixi com sostenir la vida humana lluny de la Terra, preparant-se per a futures missions a Mart i més enllà".
“Es farà ciència des de la Lluna, però hi ha millors llocs al Sistema Solar per buscar descobriments científics; la Lluna servirà com a punt de partida per a moltes d’aquestes expedicions. Possiblement d’aquí a unes dècades, la infraestructura lunar funcionarà com una estació intermèdia clau i un centre de trànsit —com una àrea de servei en una autopista interestel·lar— per a viatges entre la Terra i més enllà".
“La Lluna també és important pels seus recursos naturals. Avui dia, transportar els materials necessaris per sostenir activitats espacials en òrbita, i encara més a l’espai profund, és car. SpaceX està anunciant un preu de 220.000 dòlars per lliura fins a la Lluna: una ganga. El gel d’aigua a la Lluna es pot descompondre i utilitzar per a diversos propòsits, com la fabricació de propel·lent. Altres recursos, com l’oxigen, l’hidrogen i els metalls, també es troben allà i podrien utilitzar-se in situ per sostenir l’activitat humana a gran escala".
“Alguns recursos a la Lluna són prou valuosos per justificar la seva extracció i retorn a la Terra. Les roques lunars del programa Apol·lo contenien elements de terres rares, que s’utilitzen en una àmplia gamma de dispositius electrònics moderns. Altres compostos, com l’heli-3, poc comú a la Terra però present en grans quantitats a la Lluna, podrien tenir un paper clau en l’avenç de les tecnologies quàntiques".
“Tot i que la Xina havia enviat recentment el seu primer astronauta a l’espai quan el president George W. Bush va anunciar el 2004 els plans dels Estats Units —predecessors del programa Artemis— per tornar a la Lluna, la Xina és ara una potència espacial impossible d’ignorar. També és el principal competidor geopolític dels Estats Units. La Xina planeja portar astronautes a la Lluna per al 2030, construir una base i establir una xarxa d’infraestructura lunar. Per a la Xina, la Lluna és la peça clau de les seves ambicions d’ampliar i enfortir la seva influència a l’espai".
“(…) però la raó principal rau en el valor estratègic intrínsec de la Lluna. Tant si és d’aquí a 10 com a 50 anys, els éssers humans viatjaran des de la Terra per poblar altres llocs a l’espai. La Lluna té un valor incalculable per a la humanitat com a part d’aquest viatge, un valor que es farà més evident amb el temps (…)"
“Com a nació, els Estats Units tenen un paper clau en com es desenvolupa la història del viatge de la humanitat al cosmos, com ho ha fet des de la dècada de 1950. Ha tingut el mateix paper en els esdeveniments mundials durant els últims 250 anys. Com va observar una vegada el president Theodore Roosevelt: ‘No tenim elecció, nosaltres, el poble dels Estats Units, sobre si farem o no un gran paper al món. Això ja ha estat determinat pel destí… Tot el que podem decidir és si el farem bé o malament’. El paper dels Estats Units en el pròxim capítol de la humanitat a l’espai comença a la Lluna i comença amb Artemis”.