Alto el foc, però vindran més "setmanes complicades", diu la BBC

Al final, no sé per què els dijous m’ocupo de detectar i traduir per a vostè, estimat lector, el que diu la gran premsa europea.

Sobre la gran notícia d’ahir, l’alto el foc a Iran, alguns diuen que als Estats Units els mateixos republicans, havent constatat que Trump està tocat de l’ala i és imprevisible, ja estan conspirant per deposar-lo, com ahir explicava a portada El Mundo.

D’altres, per contra, sostenen que l’alto el foc en els bombardejos contra Iran i d’Iran contra els països limítrofs, al qual s’ha arribat mitjançant la intercessió del Pakistan (!), és un èxit dels Estats Units.

Segons la meva experiència, el més fiable i assenyat sol ser la BBC, que a més es pot llegir en obert. Sobre l’alt el foc, que naturalment l’emperador ataronjat i la seva cort de sonats han venut com un gran èxit, ahir publicava un article molt assenyat i fred Anthony Zurcher, sota el títol L’acord d’alt el foc amb Iran dona a Trump una sortida de la guerra, però a un alt preu. Resumit, diu així:

“Al final, han prevalgut els caps més freds, almenys per ara.

“A les 18:32 hora de Washington, el president Donald Trump va publicar a la seva xarxa social que els Estats Units i Iran estaven ‘molt avançats’ en un acord de pau ‘definitiu’, i que havia acceptat un alt el foc de dues setmanes per permetre que continuïn les negociacions.

“No va ser exactament a l’últim minut, però amb la data límit de Trump per arribar a un acord o, si no, els EUA llançarien atacs massius contra la infraestructura energètica i de transport d’Iran, ha estat força a prop.

“Tot això depèn que Iran també suspengui les hostilitats i obri completament l’estret d’Ormuz al trànsit marítim comercial, una cosa que el règim diu que farà, tot i que insisteix que continua exercint ‘domini’ sobre la via marítima.

“L’acord ha permès a Trump sortir del que es perfilava com una decisió perillosa: o escalar el conflicte complint la seva promesa que ‘tota una civilització morirà aquesta nit’ o fer marxa enrere, i soscavar la seva credibilitat. Però és possible que el president nord-americà només hagi guanyat un respir temporal.

“Ara els Estats Units i Iran entaularan negociacions durant les pròximes dues setmanes, guanyant temps per intentar arribar a un acord permanent. És probable que el procés sigui accidentat, però en les operacions borsàries posteriors al tancament, el preu del barril de petroli ha caigut per sota dels 100 dòlars per primera vegada en dies, i els futurs borsaris nord-americans s’han disparat. Sembla haver-hi cert optimisme que el pitjor ja ha passat.

“Fins i tot aquest tipus de progrés estava lluny de ser segur fins al mateix matí de dimarts, quan Trump va amenaçar amb la destrucció de la civilització iraniana, ‘per no tornar mai més’.

“No està clar si una amenaça tan impactant per part d’un president nord-americà ha pressionat Iran per acceptar un alt el foc que prèviament havia rebutjat. El que sí que està clar és que la sorprenent i incendiària declaració de Trump —només dos dies després d’una altra exigència similar a Truth Social carregada d’obscenitats— no té precedents en un president nord-americà modern.

“I encara que l’alt el foc de dues setmanes desemboqui en una pau permanent, la guerra amb Iran —i les recents paraules de Trump— poden haver canviat substancialment la manera com la resta del món percep els Estats Units.

“Una nació que es presentava com una força d’estabilitat global ara està sacsejant els fonaments de l’ordre internacional. Un president que aparentment gaudia trencant normes i tradicions en la política interna, ara està fent el mateix a l’escenari mundial.

“Els demòcrates es van afanyar a condemnar les paraules de Trump dimarts, i alguns fins i tot van demanar la seva destitució.

“’Està clar que el president no para de deteriorar-se i no és apte per liderar’, va escriure el congressista Joaquín Castro a X.

“Chuck Schumer, el principal demòcrata al Senat dels Estats Units, va dir que qualsevol republicà que no s’unís a votar per posar fi a la guerra amb Iran ‘serà responsable de totes les conseqüències del que dimonis hagi de passar’.

“Tot i que molts dins el mateix partit de Trump van donar suport al seu president, ha estat lluny del suport gairebé unànime que sol gaudir".

[Aquí, diversos exemples de figures republicanes, més o menys significatives, que s’han manifestat contra les aventures del seu líder. Els estalvio al lector perquè no representen la majoria del Partit.]

“És probable que la Casa Blanca respongui que les amenaces han funcionat. I per a un president que ha vist que els seus índexs d’aprovació queien, i emergir un nombre creixent de crítics dins del seu propi partit, i una economia castigada pels alts preus de l’energia, qualsevol sortida del conflicte probablement sigui un alleujament.

“En el comunicat a Truth Social en què ha anunciat l’alt el foc, Trump ha afirmat que els Estats Units han ‘complert i superat’ tots els seus objectius militars.

“L’Exèrcit iranià ha estat significativament debilitat. Tot i que el seu règim fonamentalista islàmic continua al poder, molts dels seus principals líders han mort en bombardejos.

“Però de moment, molts dels objectius declarats pels Estats Units continuen sent incerts. Es desconeix el parador de l’urani enriquit d’Iran —la base del seu programa d’armes nuclears—. El país encara manté influència sobre els seus aliats a la regió, com els rebels hutis al Iemen.

“I encara que Iran obri completament l’estret d’Ormuz —sense condicionar el pas a peatges o altres pagaments—, la seva capacitat per controlar aquest lloc geopolític clau és ara més evident que mai.

“En un comunicat posterior al missatge d’alt el foc de Trump, el ministre d’Afers Exteriors iranià, Seyed Abbas Araghchi, ha dit que Iran aturarà les seves ‘operacions defensives’ i permetrà el pas segur per Ormuz ‘en coordinació amb les forces armades d’Iran’. I ha afegit que els Estats Units han acceptat el ‘marc general’ del pla iranià de 10 punts.

“Aquest pla inclou la retirada de les forces militars nord-americanes de la regió, l’aixecament de sancions econòmiques contra Iran, el pagament de compensacions per danys de guerra i permetre que Iran mantingui el control d’Ormuz. Resulta difícil imaginar que Trump accepti realment qualsevol d’aquestes condicions, cosa que indica que les pròximes dues setmanes de negociacions podrien ser complicades.

“Per ara, però, això representa una victòria política parcial per a Trump. Va fer una amenaça dramàtica i ha obtingut el resultat desitjat. Però l’alt el foc és només un respir, no una solució permanent.

“El cost a llarg termini de les paraules i accions del president, així com de la guerra en general, encara està per avaluar-se completament”.

De moment, t’alegrarà saber, estimat lector, que els bons ciutadans iranians, que porten dècades sotmesos a un règim cruel i repulsiu, i que a més han hagut de viure unes setmanes horroroses gràcies als atacs dels EUA i d’Israel, podran dormir en pau, almenys durant 15 dies. I last but not least, ara et costarà una mica menys omplir el dipòsit del cotxe.