Primeras planas
Portades

Les opcions d'Illa davant una pinça PP-Vox

El president de la Generalitat no contempla una derrota de Sánchez, però a les conselleries es preparen per a qualsevol supòsit. Carmen Cervera ven un "hopper" per més de 45 milions

En portada: Salvador Illa: "Catalunya ha deixat enrere la nostàlgia, el passat i Puigdemont"

Llegir en Català
Publicada

Ecos del cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. Els arúspices del president del Govern difonen la tesi que aquesta certa passivitat del seu candidat davant les andanades del rival respon a una meticulosa estratègia que passa per presentar una nova versió del líder socialista, més amable i empàtic.

Al racó blau cundeix l'eufòria pel paper del cap de cartell del PP, que segons els més fanàtics de la causa popular estaria pràcticament ja a les portes de la Moncloa.

Refriega d'enquestes. N'hi ha per a tots els gustos, des de les que amplien la distància entre Feijóo i Sánchez fins a les que apunten a una remuntada sanchista tot i la impressió generalitzada sobre el resultat del cos a cos.

Les conseqüències sobre un eventual canvi de guàrdia en la política espanyola amb relleu al palau presidencial també defineixen l'última hora de la campanya. Cap de setmana de vertigen per als candidats, els seus equips i els seus fidels.

A la Generalitat es treballa com si Pedro Sánchez s'hagués de mantenir a la Moncloa. Hi ha acords pendents amb ERC la manifestació palpable dels quals està directament relacionada amb el que passi el 29N. Heus aquí la condonació d'una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), la pròpia finançament o el traspàs de Rodalies.

Illa parla d'això i més a l'entrevista que aquest dissabte obre l'edició de Crónica Global, un repàs a l'actualitat la conclusió més destacada del qual és que Catalunya ha deixat enrere el passat, es desfà de la nostàlgia i contempla Puigdemont com un personatge d'un altre temps i gairebé d'un altre lloc.

Però hi ha vida més enllà de la campanya. Per exemple, és notícia que Carmen Cervera ha hagut de vendre en subhasta un famós quadre de Hopper per pagar factures i contribuir al sosteniment del seu fill Borja, que pel que sembla tindria un deute amb un banc andorrà. Coses de rics. Més la porta per on surten els jugadors del Barça després dels seus entrenaments i el tipus de personal que els demana autògrafs.

Al gra. "El Govern d'Illa després del 29N: com sobreviure a un possible canvi de cicle a Madrid", assenyala un titular d'El Periódico.

Portada d'El Periódico del 21 de novembre de 2026

Portada d'El Periódico del 21 de novembre de 2026

Al sumari s'adverteix que "El president manté públicament que no contempla cap altre escenari que no sigui el que Sánchez continuï a la Moncloa, però haurà de reorientar la seva agenda si el PSOE cau".

La peça ve signada per Sara González i comença així: "No hi ha cap enquesta, excepte la del CIS, que apunti a la possibilitat que Pedro Sánchez continuï sent president del Govern. Tanmateix, el president Salvador Illa defensa a tort i a dret que guanyarà i continuarà governant".

"Tant és així que, públicament, el Govern manté que tots els seus projectes i compromisos de legislatura es mantenen "intactes" i que, per tant, no hi ha plans b per sobreviure en cas que, després del 29 de novembre, el PSOE hagi d'abandonar la Moncloa".

"Però és responsabilitat de tot executiu preveure escenaris i hi ha conselleries que fa setmanes que, amb discreció, barallen com reconduir les seves agendes si es passa a una conjuntura de xoc amb un Govern del PP i Vox".

"La preocupació a la Generalitat existeix perquè a la corda fluixa hi ha projectes de calat com el traspàs de Rodalies, el nou finançament o la condonació del deute del FLA, totes elles promeses segellades amb ERC sobre les quals se sustenta la legislatura catalana; però Illa no vol transmetre abans de les eleccions ni un mínim símptoma de dubte o feblesa perquè manté l'esperança que els resultats de les urnes desmenteixin la majoria de les enquestes".

"D'aquí que no hagi entrat a valorar la proposta de govern de concentració llançada pel candidat d'ERC, Gabriel Rufián. Fer-ho seria admetre que la derrota de Sánchez és possible. Però això no vol dir que Illa no sigui conscient que, si s'imposen el PP i Vox, llavors sí que es veurà obligat a redefinir la seva estratègia de mandat de dalt a baix".

"La indicació que té el Govern és no contemplar cap altre escenari diferent al d'una victòria de Sánchez i la revalidació del Govern progressista", defensa el conseller de la Presidència, Albert Dalmau".

"La consigna és generalitzada i acatada amb disciplina. Prova d'això és que la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, manté que el traspàs de Rodalies està llest perquè comenci a materialitzar-se amb la línia R1, la del Maresme, i que la nova empresa presidida per la Generalitat posarà en marxa a principis de 2027. Tanmateix, falta que el consell d'administració de Renfe i el de Rodalies de Catalunya ho acabin tancant, cosa que pot quedar condicionada pel que passi a partir del 29N".

"La qüestió és què passarà si la dreta arriba al Govern i frena aquesta concessió, una pregunta davant la qual no hi ha resposta per part del Govern, que insisteix que el pla passa, únicament, per culminar el traspàs de la R1 per, tot seguit, continuar amb el de la R2 i la R3".

"Però el risc que la nova empresa per gestionar Rodalies acabi buida de contingut, és alt. Illa ha reiterat davant ERC que no es mourà ni un àpex dels seus compromisos, tot i que els republicans ja van començar abans de la campanya a interpel·lar-lo sobre què pensa fer per complir-los si després del 29N no pot comptar amb el favor de Sánchez".

"De fet, la prioritat del Govern és que la primera carpeta que es reactivi quan es posi en marxa el nou Govern sigui la quita del 20% del deute del FLA, que per a Catalunya suposen 17.000 milions d'euros".

"També l'ampliació dels Mossos a 25.000 agents i la de la plantilla judicial. Però tot això ha estat pactat amb el PSOE i no és el mateix tenir l'ascendència i el vincle amb Madrid per garantir que es fan realitat que haver de batallar-los amb un president que o no els prioritzi o els menyspreï, com passa en el cas del finançament".

"El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebutjat el model acordat amb ERC segons el qual es garantiria a Catalunya el principi d'ordinalitat alhora que es mantindria una quota de solidaritat. Així que Illa es veuria obligat a contemporitzar i a reformular la seva agenda".

I: "El president de la Generalitat ja ha donat senyals entre línies que, si l'escenari que s'obre és d'hostilitat i resistència davant un Govern de PP i Vox, intentarà trobar la complicitat d'ERC i els Comuns amb l'argument que cal unir forces per plantar cara a un executiu que pot posar en risc l'autogovern de Catalunya i les seves institucions".

Més campanya. El veí de Waterloo està "on fire" després d'haver recuperat una mica de protagonisme amb el triple salt mortal de la seva entrevista a El Mundo, treball periodístic que ha provocat espasmes d'irritació, indignació i al·lucinació en mitjans catalanistes.

Portada d'El Mundo del 21 de novembre de 2026

Portada d'El Mundo del 21 de novembre de 2026

"Puigdemont diu haver-se posat 'al mig' de Feijóo i Sánchez i Nogueras denuncia una pinça per arraconar-los", destaca un titular d'El Nacional.

El "descobriment" del dia a Junts és el nou nom d'ERC, a la qual es refereixen com "l'Esquerra Rufiana de Catalunya".

Escriu Vicenç Pagès: "Junts ha tancat aquest divendres la campanya electoral a Lleida amb un acte a la Llotja en què Carles Puigdemont i Míriam Nogueras han reivindicat la independència política de la formació respecte als partits espanyols i han denunciat una estratègia compartida de PP, Vox i les esquerres espanyoles, inclosa "l'Esquerra Rufiana de Catalunya", per arraconar-los".

"El líder de Junts, que ha intervingut per videoconferència, ha situat la formació al centre del tauler polític i ha acusat els seus adversaris de voler relegar el debat sobre Catalunya, mentre que la cap de llista per Barcelona ha insistit que els comicis del 29N van de defensar el país i no d'escollir entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo".

""Hi ha una sospitosa coincidència d'objectius que comparteixen el nou partit de les esquerres espanyoles, que és fruit del matrimoni entre l'Esquerra Rufianista de Catalunya empeltada de Podemos i les esquerres espanyoles, i el partit de les dretes espanyoles, que és PP i Vox", ha afirmat Puigdemont".

"Segons el president de Junts, tots aquests actors comparteixen l'objectiu que la formació independentista passi a l'ostracisme. "No està parlant d'un partit polític, sinó que està parlant de tots nosaltres", ha advertit".

"Puigdemont ha denunciat que durant la campanya hi ha hagut una estratègia per arraconar Junts tant des de la dreta com des de l'esquerra espanyola. Al seu parer, les formacions que no s'ajusten al que considera políticament correcte són relegades i pressionades perquè abaixin el cap en qüestions com la llengua catalana. En aquest sentit, ha assenyalat directament Gabriel Rufián, a qui ha retret que hagi acceptat aquest marc polític".

"Puigdemont també ha fet referència al cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo i ha reivindicat que Junts aconseguís ser present en el debat televisiu tot i no haver estat convidat inicialment".

""A TVE han convidat Rufián i Colau, i no han volgut convidar Míriam Nogueras. Nosaltres vam ser presents al cara a cara entre Sánchez i Feijóo, perquè no ens conviden i ens fiquem pel mig", ha explicat. Per al president de Junts, aquest episodi exemplifica la voluntat de la formació de situar Catalunya al centre de la política espanyola: "Això és posar al centre Catalunya. No es pot fer política sense Catalunya"".

"El president de Junts també ha acusat PP i Vox de compartir una defensa estructural de l'espanyolitat i de voler convertir el debat polític en una qüestió exclusivament espanyola. "El seu món és Espanya i no les comarques de Lleida i el Pirineu", ha dit. Davant això, ha reivindicat que Junts és l'únic partit que no té vincles amb formacions espanyoles i que no es convertirà en un "corderet obedient"".

"Per la seva banda, Míriam Nogueras ha assegurat que "mentre els partits espanyols es juguen la Moncloa i els ministeris, nosaltres ens juguem Catalunya i el futur dels catalans i les catalanes". En aquest sentit, la candidata ha denunciat els intents d'apartar Catalunya del debat electoral i ha advertit que "aquests dies tothom està molt nerviós" perquè "tots han fet molts esforços perquè Catalunya quedés fora en aquestes eleccions espanyolitzades"".

"En aquest sentit, Nogueras ha assenyalat directament Salvador Illa, Gabriel Rufián i Vox: "Des d'Illa a Rufián i passant per VOX, tots han demanat que Catalunya i els catalans ens apartem"".

"La candidata de Junts ha tornat a carregar contra Rufián per haver situat Junts al mateix sac que PP i Vox. La candidata ha considerat que el dirigent republicà ha "creuat una línia vermella" i li ha retret que ara digui que no rebrà el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont".

I: ""És ell qui ha canviat de bàndol", ha assegurat. Nogueras també ha apel·lat directament als votants d'ERC perquè, segons ha defensat, Junts no és una força subordinada a cap partit espanyol. "Nosaltres estem molt lluny del PSOE, però a PP i Vox no els veiem ni amb els prismàtics", ha afirmat la cap de llista, que ha insistit que Junts no es doblega davant ningú".

Altres notícies. Societat. "Tita Thyssen ven un altre quadre (aquesta vegada un 'hopper') per aconseguir la liquiditat que requereixen el seu tren de vida i el seu fill Borja", anuncia El Mundo.

A l'entradeta s'explica que "La baronessa Thyssen torna a servir-se de la seva col·lecció privada per obtenir liquiditat. Aquesta vegada ha venut un 'hopper' que va heretar de Heini per més de 43 milions que farà servir segur per fer front a les despeses de les seves mansions i donar-li una enèsima mà al seu fill Borja, que té deutes".

La informació és de María Eugenia Yagüe: "Aquest dijous 18 de novembre la Sala Sotheby's, al 945 de Madison Avenue de Nova York, obria les seves portes a les 7 de la tarda per a una de les subhastes més importants de l'any. El quadre d'Edward Hopper The Martha McKeen of Wellfleet, oli sobre tela, pintat el 1944 en plena maduresa de l'artista novaiorquès, era una de les obres més desitjades pels col·leccionistes. El seu valor de sortida s'estimava entre 20 i 40 milions de dòlars. Els últims cinc minuts de la licitació final van ser d'infart per la batalla entre els compradors".

"Finalment, el quadre es va vendre per 47,83 milions de dòlars, el seu valor en euros, 43,59 milions. El llenç, un dels més valorats de Hopper, representa un veler navegant a Cape Cod, Massachusetts, lloc d'estiueig del pintor. Martha era una amiga del matrimoni".

"A la una de la matinada, hora espanyola, la propietària del quadre, Carmen Cervera, va rebre la notícia de l'extraordinària operació econòmica que acabava de concloure. L'obra havia passat per diferents galeries relacionades amb Hopper i va estar en mans de la família Harris fins al 1971, quan va ser adquirida per Heinrich Thyssen-Bornemisza. Durant anys, el hopper va estar penjat al Museu Thyssen de Madrid però a la mort del baró el 2002, el va rebre en herència la seva esposa i va acabar integrat a la col·lecció privada de Carmen Cervera".

Segueix la peça: "No és la primera vegada que la baronessa Thyssen ven algunes de les obres mestres que va heretar del seu marit i d'altres que ha anat adquirint pel seu compte i incorporant a la seva pròpia col·lecció".

"El 2013 es va desprendre de La esclusa, de John Constable, a la sala Christie's de Londres, adquirida per uns 27,89 milions d'euros, quantitat que mai es va confirmar públicament. El pont de Charing Cross, de Claude Monet, va sortir del museu Thyssen el 2019 i el va vendre la vídua del baró per uns 23 milions d'euros a un col·leccionista privat dels Emirats Àrabs".

"Una altra obra important, Escenes de carrer a París a la tardor, pintada per Childe Hassam el 1889, va estar molts anys a Villa Favorita, la mansió del baró a Lugano (Suïssa). Tita la va vendre el 2017 a un col·leccionista nord-americà per uns 5 milions d'euros, la veritable xifra tampoc es va confirmar públicament".

Pàragrafs després Yagüe escriu que "criden l'atenció les vendes d'obres d'art que ha realitzat Carmen Cervera els últims anys, per valor de centenars de milions d'euros. Tot i que només parlem d'operacions conegudes, és probable que hagi fet altres transaccions que no han transcendit".

"Està desmantellant la baronessa el seu patrimoni artístic? Té problemes de liquiditat, tot i que la llista de rics d'aquest diari estimava la seva fortuna el 2026, incloent-hi art, inversions i patrimoni, en 1.480 milions d'euros, mentre altres publicacions consideren que només les seves propietats immobiliàries ascendirien a 1.000 milions d'euros?"

"Són xifres que maregen, tot i que en contrast amb la seva enorme fortuna, Tita no fa una vida ostentosa i més ara, que des del seu contratemps de salut, una greu pneumònia patida la passada primavera, segueix reclosa a les seves residències d'Andorra i Sant Feliu, sense que ningú l'hagi tornat a veure en públic ni hagi rebut més visites que les de les bessones Carmen i Sabina. Aquesta última viu amb ella, a més de Borja i la seva esposa Blanca Cuesta. I la veritat és que les seves despeses ordinàries són molt elevades".

"Després de vendre Villa Favorita el 2015 per 80 milions d'euros, la baronessa encara conserva les residències de Marbella, Sant Feliu, Andorra, Mallorca, Barcelona i Madrid, totes elles amb servei permanent, a més d'un petit hotel de luxe a la Costa Brava".

I: "El seu manteniment suposa un cost elevadíssim. Segurament no li basta amb els 6,5 milions d'euros que rep de l'Estat espanyol pel lloguer de la seva col·lecció privada durant 15 anys. Un acord que Tita i el seu fill Borja, propietari d'algunes obres incloses a la col·lecció de la seva mare, van signar el 2022 amb l'aleshores ministre de Cultura Miquel Iceta i que els Thyssen poden renegociar transcorregut aquest termini".

Al text també s'explica que "el digital La Veu Lliure d'Andorra publicava aquest dijous que amb la venda del hopper Tita Cervera estava buscant liquiditat per ajudar el seu fill en el deute que manté amb l'entitat MoraBank d'Andorra. Borja Thyssen deu des de fa temps a aquest banc més de 5 milions d'euros d'un crèdit impagat pel qual va acabar denunciat als Jutjats del Principat".

I: "La seva mare va voler treure importància a l'assumpte, qualificant el deute d'un "malentès". Per la seva banda, els advocats de Borja van comunicar que ja hi havia un acord amistós per resoldre el tema. En canvi La Veu Lliure assegura, citant fonts del Banc, que aquest octubre passat encara no s'havia satisfet cap quantitat".

Més històries de rics, però menys, molt menys. El malson dels jugadors del Barça amb un grup de "trasnochados", segons els defineix El País, que fan guàrdia per aconseguir un autògraf.

Portada d'El País del 21 de novembre de 2026

Portada d'El País del 21 de novembre de 2026

"De l'autògraf de Cubarsí al selfi amb Lamine: el negoci a la porta del Barça", titula una de les seves peces de l'edició catalana el diari esmentat.

Al sumari s'explica que "Dels prop de 50 persones que esperen la sortida dels futbolistes i de les futbolistes destaca un grup: set o vuit nois, a vegades més, tots amb pinta de trasnochados".

De la crònica de Juan I. Irigoyen: "A la porta de la Ciutat Esportiva mana el postureig, tot i que també hi ha curiosos i algun que altre friki. I, per descomptat, “famílies que porten els seus nens a veure els seus ídols”, com s'encarreguen de subratllar des de les oficines del club. Sobretot, els dies festius".

"Però entre tant grupi modern, sense el lliurament d'un veritable fandom, s'hi amaga un trapicheig. Petit, potser. Però negoci al cap i a la fi".

"Dels prop de 50 persones que solen esperar la sortida dels futbolistes i de les futbolistes destaca un grup particular. Són set o vuit nois, a vegades més, d'entre 17 i 21 anys, tots amb pinta de trasnochados (en el millor dels casos, perquè es van quedar viciats al Call of Duty), que repeteixen una i altra vegada la mateixa rutina: apareixen prop de les 11 del matí i marxen cap a les 14".

"Mentrestant, desesperen la seguretat del club, incordien el curiós i l'aficionat de tota la vida i intimiden els jugadors. “La primera sensació és d'angoixa. Se't tiren a sobre del cotxe. No saps ben bé què volen”, explica en un àudio de WhatsApp un dels nois de Hansi Flick".

"D'entrada, l'estratègia dels nois és camuflar-se entre els aficionats. Cadascun pot treure de la seva motxilla fins a quatre o cinc cartells, tots igual de cridaners, tots amb noms diferents. Si no aconsegueixen captar l'atenció de Lamine, que sigui la de Cubarsí".

"És a dir, adeptes a la doctrina atribuïda a Groucho Marx: “Aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc d'altres”. La seva intenció és aconseguir un autògraf; millor encara, una samarreta signada. A internet, una samarreta signada per Lamine Yamal amb certificat d'autenticitat s'ha arribat a oferir per uns 800 euros, el doble que una de Pedri".

"Algunes jugadores i jugadors del Barcelona ja els coneixen. Encara queda algun empanat com Koundé. Al club no saben com parar-los. “No es pot fer res. És la via pública. I advertim als de seguretat que vagin amb compte quan vulguin apartar-los dels cotxes”, expliquen des de l'entitat blaugrana".

"La solució? Decideix el futbolista: Lamine es nega a signar i només posa amb menors; Alexia només signava a les nenes; Fermín espera dins la Ciutat Esportiva fins que el semàfor es posi en verd, i Bernal prefereix fer una volta llarga vorejant el centre d'entrenament abans de creuar-se amb ells".

I: "Però ells també tenen els seus trucs: coneixen les rutes dels jugadors i els temps dels semàfors. Acceleran amb els seus patinets fins a atrapar-los. A vegades, ho aconsegueixen. I el seu dia, llavors, pren sentit. Qui ho agraeix, però, no és la butxaca dels nois sinó, segons expliquen als despatxos del Camp Nou, la d'un senyor calculador que els envia dia sí i dia també a la porta de la Ciutat Esportiva i, als més espavilats, fins i tot a la terminal de vols privats de l'aeroport d'El Prat".

21 de novembre, dia mundial de la Pesca, de la Televisió, del Vestit i de la Salutació. Dia internacional de l'Espina Bífida. Setmana internacional per a la Reducció de Residus.

Santoral: Presentació de Santa Maria Verge, Gelasi I papa, Albert de Lieja, Maur de Verona, Agapi de Cesarea, Ruf de Roma, Maur de Cesana i Marí de Porec.