Segons la majoria de les cròniques sobre el debat entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, el campió (llegeixi's el president del Govern) jau sobre la lona totalment noquejat. Segons aquests textos periodístics, Sánchez no hauria fet ni amenaça de defensar-se davant l'allau de cops del candidat del PP.
És impossible determinar l'efecte electoral del cos a cos entre els màxims aspirants a residir a la Moncloa tot pagat. Es dubta sobre els traspassos de vot com a conseqüència d'episodis televisius com el d'ahir a la nit, d'un interès tan superlatiu que no hi va haver televisió de mitjana audiència que no l'emetés.
Sánchez va sorprendre amb un vestit marró i un to inusualment calmat. Feijóo, per la seva banda, es va llançar a la jugular presidencial des de l'inici del combat.
Però no estaven sols al quadrilàter, ja que planava l'ombra del veí de Waterloo que no havia de participar a la campanya i l'està rebentant amb les seves "confessions" al periodista Urreiztieta a El Mundo, bèsties pardes tots dos, periodista i diari, de l'independentisme.
Portada de 'El Mundo' el 20 de novembre de 2026
Segona entrega de les declaracions del líder de Junts al diari d'Unedisa. Nova bateria de canonades contra el president del Govern. L'ex fugitiu s'ha quedat a gust. Parla de tot, incloses les seves fugides (insisteix que no va sortir de casa seva al maleter), que no es pot creure això del diligent Santos Cerdán, que Sánchez havia d'estar al corrent de la corrupció i que li van oferir una foto casual als passadissos del Parlament europeu que no era el que ell volia.
"Carles Puigdemont: 'El PSOE em va proposar una foto amb Sánchez als passadissos del Parlament Europeu'", s'intitula aquesta entrega.
P: La foto amb Pedro Sánchez que mai es va arribar a fer, va ser una petició seva o una oferta del Govern?
R: Hi va haver una possibilitat que jo vaig rebutjar d'una trobada al Parlament Europeu. No vaig voler perquè la trobada que proposaven no tenia res a veure amb el que a nosaltres ens interessava. Va ser una proposta del Partit Socialista per fer-nos una fotografia. Jo particularment volia tenir una conversa política tranquil·la, discreta, llarga, amb el president Sánchez, per veure fins on vol arribar, què pensa d'això, on és el problema. Una conversa normal amb algú a qui has fet primer ministre. I això no es va produir mai. El que oferien era una cosa que no diré que m'ofengués, però em va donar la sensació que no havien entès res de com sóc jo ni del que penso.
P: Com havia de ser aquesta imatge?R: Una fotografia amb Pedro Sánchez, primer als passadissos del Parlament Europeu i després al plenari el dia que ell va comparèixer. Però jo no vull una foto. Si ha de ser una trobada sense foto em va perfectament. No m'interessa la foto, collons.
P: Vostès han vist durant els últims mesos com els seus grans interlocutors al PSOE, Cerdán i Zapatero, s'han vist involucrats en procediments judicials per corrupció. El primer ha estat a la presó acusat de cobrar comissions. El segon s'ha convertit en el primer expresident del Govern investigat per corrupció a Espanya. Com s'ha quedat després d'aquestes decisions judicials?
R: Em va sorprendre moltíssim, sobretot el cas de Santos Cerdán. El tenia i el tinc per una persona correcta, humil, que mai ha canviat la seva condició encara que tingués a sobre una gran responsabilitat política. Aquesta és la impressió que a mi em va donar, tot i que només el vaig conèixer a les trobades que van tenir lloc a partir de les eleccions. No em va semblar una persona que encaixés en el típic perfil del brivall corrupte que intenta cobrar comissions per tot arreu. Em va saber greu a nivell personal. A nivell polític ell era un lampista i dins de les dificultats que teníem es dedicava a això i era una persona que parlava poc del que feia. Quan va ser detingut vam saber que afectaria moltíssim el procés de negociació.
P: Li sorprèn que Zapatero ocultés joies per valor d'un milió d'euros o que pogués cobrar una comissió per un rescat públic?
R: No el vaig conèixer en la seva etapa de primer ministre i per tant no sé quins són els usos i costums quan reps regals o no. El més normal és que quan reps regals passen a ser patrimoni de l'Estat. Jo aquí amb les obres d'art que m'han enviat les tinc sempre a l'entitat pública sense ànim de lucre i no són meves. Però em sorprèn que Zapatero sigui el primer ministre espanyol processat. Ho dic amb tota honestedat, em sorprèn moltíssim perquè no sé per què no es va processar Aznar amb els atemptats de l'11-M o per què el senyor Rajoy no ho està pel ‘M. Rajoy’. Em segueix cridant l'atenció, quan veus el que passa a França, que ja ha tingut diversos expresidents condemnats o poden tenir aquesta vegada una presidenta que ja arribarà condemnada a l'Elisi, que a Espanya el primer president imputat sigui el senyor Zapatero.
P: Hem vist durant els últims anys com dos secretaris d'Organització del PSOE han entrat a la presó per cobrar comissions, condemnat el germà del president, processada la seva dona. Què sabia Pedro Sánchez de tot això?
R: Ni idea. Per mi és inconcebible que el primer ministre d'Espanya no tingués com a mínim indicis de tot això, no ho puc entendre. No seria explicable. Vull dir també que em va sorprendre moltíssim la virulència de la seva roda de premsa després de la detenció de Santos Cerdán, en què el va condemnar. Em va sorprendre moltíssim i no em va agradar perquè era un col·laborador seu. No coneixes moltes coses del sumari i, si les coneixes, és que les coneixies d'antuvi. O ets un cínic o és que t'és igual el que passi. Podia dir ‘anirem fins al final’, però amb Cerdán va anar molt més enllà.
P: El Partit Popular s'ha dirigit a vostès directament o indirectament a través de mediadors per animar-los a una moció de censura?
R: No, hi ha contactes amb el PP a nivell parlamentari, com crec que també és conegut per molta gent. Però no hi ha hagut un alineament amb l'estratègia del PP en la seva campanya contra el PSOE. Sí que hi ha hagut coincidències en alguns punts. N'hi ha hagut, n'hi pot haver en el futur, però no més enllà del que han dit públicament. No hi ha hagut cap proposta. Necessitaria el concurs de Vox i nosaltres som com l'aigua i l'oli amb Vox.
P: Tampoc hi ha hagut ‘llista de la compra’ per part del PP o d'algú proper a ells?
R: No hi ha hagut ni ocasió que això fos així.
P: En l'imaginari col·lectiu figura que vostè es va fugir d'un maleter el 2017. Com va ser exactament?
R: Primer, jo no em vaig fugir, perquè quan vaig sortir de casa meva i quan vaig arribar a Bèlgica no existia cap querella i, per tant, cap imputació ni cap situació judicial contra mi. Per tant, el terme fugit ja sé que s'ha fet popular, però no és correcte. En segon lloc, m'agradaria saber quin és el document fundacional d'aquesta bola del maleter, perquè no l'he trobat. Jo mai he estat en un maleter. Vaig sortir en un cotxe assegut al seient del darrere amb vestit i corbata. Així és com sempre vaig en moments de risc perquè si em detenen he de ser detingut com a president de la Generalitat. Per tant, l'aspecte era important: no anar amb xandall, sinó formalment. Vam passar la frontera sense cap control. I si hi hagués hagut un control no em podien haver aturat perquè no hi havia cap ordre.
P: Les enquestes en aquests moments reflecteixen que l'escenari més probable seria una majoria folgada per part del PP i Vox. Si es donés la circumstància que Pedro Sánchez necessités els vots de Junts per governar, té clar què faria?
R: És una pregunta difícil de respondre ara perquè la campanya electoral ha començat i no sabem què està disposat Pedro Sánchez a vendre. La nostra experiència ens diu que és capaç de vendre el que sigui. No obstant això, veig molt poc probable que el senyor Sánchez estigui en condicions d'articular una majoria. Com tampoc que estigui en condicions de convèncer-nos a nosaltres que aquesta vegada sí complirà el que pactem. No sé exactament quina serà la força que tindrà tot aquest grup per aplicar els hipotètics acords als quals arribéssim, per exemple, en la Llei de Delegació de Competències en matèria d'Immigració.
P: Miriam Nogueras ha insinuat recentment que Junts es podria obrir a un suport hipotètic al Partit Socialista si Sánchez fa un pas al costat. Hi està d'acord?
R: Quan vam formular aquesta proposta ho vam fer precisament perquè no es produís una situació inacceptable en democràcia i és que un Govern perdi la majoria parlamentària i insisteixi en governar. Ha dimitit el primer ministre belga perquè ha constatat que no pot tirar endavant el seu projecte.
L'entrevista en dues parts de Puigdemont marca el tram final de la primera setmana de campanya. Hi ha reaccions per a tots els disgustos.
"Els retrets de Puigdemont enfaden Illa, que veu Junts al mig de PP i Vox: 'Mai m'ho hauria pensat'", destaca El Nacional.
La peça és de Marta Lasalas: "Les declaracions del president a l'exili, Carles Puigdemont, assegurant que Junts ha aprofitat l'ambició desmesurada de Pedro Sánchez per derrotar Espanya han impactat amb contundència en la campanya electoral i, de manera especial, en la del PSOE".
"Si aquest matí el cap de llista del PSC, Jordi Hereu, ha sentenciat que Junts ja no està al centre i ha pres partit, a la tarda ha estat el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, Salvador Illa, el que des de Viladecans, on ha protagonitzat un míting, ha desqualificat les paraules de Puigdemont".
"Illa ha assegurat que Junts s'ha situat "al mig de PP i Vox, amb PP i Vox". "Mai m'ho hauria pensat!", ha retret".
Línies després Lasalas escriu que "fins ara, Illa retreia en cada míting que la cap de llista de Junts, Míriam Nogueras, quan se li va demanar que es posicionés amb PSOE o amb PP-Vox, va assegurar que el seu partit estava al mig. I en cada míting replicava ironitzant que s'apartessin si estaven al mig perquè destorbaven".
"Però aquest dijous, després de l'entrevista de Puigdemont a El Mundo, ha canviat el seu discurs: "Avui no els dic això, avui els dic que estan al mig, de PP i Vox, amb PP i Vox". "Això és el que es desprèn, voten amb ells", ha assegurat".
I: "Ha afegit que Junts ha deixat clar que està al costat d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, i ha retret que aquest és el costat que perjudica Catalunya, el dret a l'habitatge, les pensions com a política pública, la sanitat, la defensa de la llengua i la cultura catalana, "la defensa del catalanisme entès com un element de construcció d'una Espanya plural i diversa". "D'aquest costat estan? Mai m'ho hauria pensat!", ha retret".
A Nació Digital furguen en l'entrevista i asseguren que hi ha "Indignació a Junts per l'entrevista de Carles Puigdemont a «El Mundo»".
La nota és d'Oriol March: "Segons una desena de fonts consultades per Nació, existeix un sentiment de "perplexitat" i "indignació" a les files de la formació pel moment, el periodista triat -Esteban Urreiztieta, que va publicar la informació falsa dels comptes de Xavier Trias a l'estranger- i per les conseqüències que se'n poden derivar, perquè aporta "munició" al bloc de la dreta".
""És terrible", resumeix un dels consultats. "És una jugada estúpida", destaca una altra veu amb incidència de portes endins, que també apunta a un element de futur: "Embruta el seu llegat". Fonts de la direcció assenyalen que l'entrevista estava feta des de feia temps, i que ha contribuït a "sacsejar" la campanya".
"El protagonisme d'aquest primer dijous de campanya, en efecte, és per a Puigdemont, que des que es va publicar l'entrevista ha estat al centre del debat. "A mi em fa vergonya", ha indicat Gabriel Rufián, candidat d'ERC, en el debat organitzat per La Vanguardia i RAC1 aquest matí (per ahir). Míriam
Nogueras, cap de files de Junts al 29-N, li ha recordat que ell també va atendre El Mundo".
Segueix la peça: "El nucli dur de l'expresident de la Generalitat dins de Junts es va assabentar del contingut de la conversa durant la tarda de dimecres, segons remarquen les fonts consultades per Nació".
En aquest mitjà sospiten que l'entrevista és cosa de Gonzalo Boye. Així ho explica March: "L'advocat del líder de Junts té molta ascendència en l'entorn de Puigdemont i són múltiples els dirigents del partit que el situen no només com a home clau de la defensa jurídica, sinó també com a peça fonamental de l'estratègia política. Boye, consultat per Nació, nega haver jugat cap paper en aquest episodi i no en fa valoracions".
I: "En una entrevista aquest matí a El Programa de Ana Rosa, a Telecinco, l'advocat ha insistit en la idea que Sánchez "no és una persona decent". Preguntat pel moment de la conversa, ha indicat que no es poden deixar les versions públiques de la relació entre Junts i els socialistes en mans del "trilerisme" del líder del PSOE. "No és fiable, no és de confiança", ha manifestat".
"I si hi ha un canvi de govern a Espanya amb PP i Vox com a protagonistes? "El ciutadà mitjà vol obrir l'aixeta i que surti aigua. Que el govern sigui centrat, que gestioni bé. Els extrems haurien d'estar fora d'aquesta campanya", ha insistit l'advocat, que ha garantit que Puigdemont tornarà després dels comicis".
Més sobre l'entrevista. "Puigdemont rebenta la campanya a Nogueras: sola, criticada a Junts i assetjada per una altra força secessionista", resumeix un precís titular de El Confidencial.
Al sumari podem llegir que "El sector de Laura Borràs posa pals a les rodes de la campanya electoral dels postconvergents en plena lluita electoral contra els republicans de Rufián".
El text és d'Antonio Fernández i comença així: "A Míriam Nogueras, candidata de Junts per Catalunya (JxCAT) a les eleccions del 29-N, els revessos li arriben per terra, mar i aire. Des de dins —amb l'entrevista de Puigdemont a El Mundo— i des de fora de Junts. Tot se li acumula per dificultar-li la campanya electoral".
I: "Les seves històriques diatribes amb Gabriel Rufián, el candidat d'ERC que en algunes demarcacions va en coalició amb Podemos, han assolit nivells mai abans coneguts. La seva tradicional discrepància, de la qual fan gala al Congrés, s'ha disparat a la campanya i no hi ha dia que tots dos no es llancin punxes feridores, ja sigui a través de les xarxes o als mítings i discursos en què participen".
Però la imprevista aparició de Puigdemont al diari advers podria ser plom a les ales per a Nogueras, que a més va estar francament grisa en el debat de RAC 1.
Mentrestant, un titular d'El Independiente assenyala que "Vox està a les portes d'irrompre per primera vegada al bastió gallec del PP i al de l'independentisme català"
El sumari centra el focus: "S'hi juguen un escó a la Corunya en competència amb el BNG. A Girona té gairebé assegurat entrar, després de 15 anys de sequera del PP i el centredreta espanyol".
Del text d'Ángel Carreño: "Entre precampanya i l'inici de la campanya electoral, Vox ha donat especial atenció a les províncies catalanes i gallegues, amb una alta afluència tot i que el major nombre de visites i actes es concentra a Castella i Lleó, Andalusia, Castella-la Manxa, la Comunitat Valenciana o la província de Barcelona".
"A Galícia, diferents dirigents nacionals des d'Abascal, fins a Jorge Buxadé, José María Figaredo i Samuel Vázquez, hi han acudit fins a tretze vegades. A la Corunya set d'elles, amb un gran míting preelectoral del líder de Vox el 21 d'octubre, el pas de Buxadé per Ferrol i la Corunya el 31, de la portaveu de Famílies Ainhoa García a la Corunya el 14 de novembre, i amb Figaredo de visita per la capital, per Cee i per Fisterra el 15 de novembre".
"En el cas de les catalanes, després d'una gira inicial a les quatre províncies al setembre per anar aplanant el recorregut per territoris abans de les generals, previstes aleshores per a l'estiu de l'any vinent, Vox ha visitat fins a 11 vegades la comunitat amb presència d'Abascal o d'Ignacio Garriga, entre d'altres. Principalment la província de Barcelona amb set aparicions, seguida de tres a Girona i dues a Tarragona, on el partit no ha aconseguit mai representació".
"Que Vox sap que es juga la representació en ambdós enclavaments és un fet si es compara l'activitat del partit respecte als processos anteriors. Per exemple, el 28-A el 2019, només hi va haver una visita a la Corunya i cap a Girona. El 10-N aquell mateix any dues i una respectivament. Es va repetir la mateixa dada a les generals de 2023, pel 7-4 actual entre preeleccions i campanya".
"Què diuen les dades? Hi ha diversos sondejos que posen la mirada en el pla provincial a favor de Vox i aquesta entrada, encara que hi ha contrastos, el que el deixa a les portes de la proesa. Són GAD3, que els dona un diputat per Girona, juntament amb un altre de Junts i un empat a dos entre PSC i ERC, mentre no contempla res a Galícia; Sigma Dos dona aquest 2-2 a PSC i ERC, i deixa a Vox, PP i Junts en disputa per dos escons en què Vox parteix amb opcions, a la Corunya preveu un i un afegit a Pontevedra; el CIS, per la seva banda, veu aquesta mateixa disputa a Girona, i deixa opció d'entrar a Vox a la Corunya amb un dels vuit escons. De fet, l'equip de dades d'El País en 20.000 simulacions amb la mitjana d'enquestes actual, determina que Abascal es juga un diputat amb el BNG allà".
"A Girona ho veu garantit. Altres com SW Demoscopia auguren representació a Catalunya a Vox, de 5 a 7, però sense esmentar províncies. No donen res a Galícia".
I: "Les claus per a aquest canvi són essencialment dues. La primera, la preocupació per la immigració que ve despuntant a Catalunya, amb la irrupció d'Aliança Catalana a nivell municipal i autonòmic. Una bona part dels seus votants prioritzen aquest assumpte sobre la independència, una cosa que a més no és compartida per tots, el que pot fomentar un trasllat de fins a tres de cada deu votants, segons el CEO català tenint en compte que els de Sílvia Orriols no es presenten a les generals".
Canvi de terç. Els mitjans segueixen atents als esdeveniments judicials al voltant del cas Andic. Segons El País, "Les incoherències sobre el terreny de Jonathan Andic sustenten la investigació".
Portada de 'El País' el 20 de novembre de 2026
Escriuen Jesús García Bueno i Rebeca Carranco: "La investigació sobre la mort del fundador de Mango, Isak Andic, segueix instal·lada en la incertesa, sense que es pugui afirmar per ara amb absoluta certesa si va ser accidental o homicida perquè no hi ha proves directes".
"Així ho sosté l'Audiència de Barcelona en una resolució en què avala, però, que existeix un “quadre indiciari” sòlid, encara que desigual, ja no només per continuar considerant Jonathan Andic com a investigat per l'homicidi del seu pare, sinó perquè es mantinguin les mesures cautelars imposades al maig per la jutgessa de Martorell (Barcelona)".
"El tribunal, però, ha perfilat amb més nitidesa els contorns del cas Andic: atribueix més pes al que va passar a Montserrat el dia dels fets i resta força incriminatòria a un possible mòbil econòmic o a les relacions entre pare i fill".
"Que el cas és complicat ho saben els Mossos, la fiscal i la jutgessa i ho recorda l'Audiència de Barcelona, sobretot perquè “no existeix un testimoni directe” del que va passar que no sigui l'investigat, i perquè tampoc existeix “una prova científica que estableixi per si sola que la víctima fos empesa”".
Línies després segueix així el text: "El que hi ha són “indicis indirectes”, que no es poden valorar “aïlladament”, sinó de forma “conjunta”, en relació els uns amb els altres. I, a diferència del que va considerar la jutgessa d'instrucció, no tots tenen la mateixa “força”. L'anàlisi de la resolució, de 118 pàgines, permet desgranar aquesta volàtil jerarquia d'indicis".
"I els que estan al capdamunt tenen a veure amb les circumstàncies de la caiguda, amb tot el que va passar aquella jornada d'hivern a Montserrat i amb el contrast entre les anàlisis sobre el terreny i les canviants declaracions de Jonathan Andic. Els magistrats s'abonen així a les dades fefaents, a fets objectius, mentre releguen altres qüestions (com el mòbil) a un pla secundari, de context".
Pàragrafs després s'explica que "la resolució (de l'Audiència de Barcelona) deixa en segon pla qüestions que semblaven centrals per als investigadors. Per exemple, la relació entre pare i fill, que per a la jutgessa és dolenta i és el teló de fons del crim. Els magistrats conclouen que va ser “intensa i canviant”, amb “períodes d'enfrontament, expressions de ressentiment” juntament amb missatges d'“aproximació, agraïment i reconeixement”, sobretot en els mesos anteriors a la defunció".
"No s'acredita, malgrat aquestes tensions, “un mòbil homicida”. I tampoc s'han d'interpretar com a voluntat de matar les expressions “metafòriques” que, en el marc de la teràpia, va dir Jonathan sobre que el pare havia de “morir en els nostres caps”".
I: "Les tensions econòmiques com a explicació del crim també perden, almenys per ara, consistència. “No existeix un mòbil econòmic simple basat en una amenaça certa de desheretament”, sostenen, malgrat alguns missatges aportats per la Fiscalia en el sentit que Isak Andic havia plantejat la possibilitat de deixar la meitat de la seva fortuna a una fundació benèfica".
20 de novembre, dia mundial de la Infància, dia universal del Nen, dia mundial de la Vasectomia, dia internacional de la Memòria Trans, dia mundial de la Taula de Multiplicar i dia de la Industrialització d'Àfrica.
Santoral: Edmundo, rei dels anglos de l'Est, Fèlix de Valois, Octavi, Solútor i Adventor de Torí, Ampelo màrtir, Bernward de Hildesheim, Nerses, Octavià, Basili d'Antioquia i Teonest de Vercelli.
