Punt final a l'acampada de plaça de Catalunya. L'enclavament torna a la ciutat, zona de pas i no lloc, punt zero i simbòlic centre de la capital comtal. La plaça ha estat "alliberada" per ordre de l'Ajuntament i l'execució ha anat a càrrec de forces combinades de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. Les persones sense llar que habitaven el lloc no han tingut la més mínima possibilitat d'eludir el desnonament.
El temps corria en contra de l'Ajuntament que encapçala Jaume Collboni en un endimoniat context de campanya electoral. Donades les hores de l'operatiu, encara no hi ha registre de les previsibles interpretacions dels partits en litigi. Alguna cosa hauran de dir els amics dels llogaters i els antisistema de Sarrià-Gervasi. Que corri la demagògia.
La intenció municipal és encendre l'enllumenat nadalenc el pròxim 26, de manera que hi ha temps més que suficient per guarnir la plaça amb els típics llums de l'època. I pensar que hi va haver un temps en què la municipalitat preferia celebrar el solstici d'hivern abans que el naixement de Jesús en un portal de Betlem...
Hi ha més notícies. Que els estrangers rics s'ho pensen abans de comprar un pis a Barcelona, que els supermercats 24 hores segueixen la seva tossuda proliferació perquè cada vegada és més pròsper el negoci de rentar diners i la inevitable campanya.
Al gra. "Desallotjada de matinada l'acampada de plaça de Catalunya de Barcelona després d'un mes i mig", titula La Razón.
Portada de 'La Razón' el 16 de novembre de 2026
El text és de Guillem RS: "L'acampada per l'habitatge que durant un mes i mig ha ocupat el centre de la plaça de Catalunya de Barcelona ha acabat aquesta matinada, desallotjada i envoltada de furgonetes policials. L'Ajuntament ha executat el desallotjament amb un ampli dispositiu de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra que ha permès buidar l'espai sense incidents greus".
"Hi ha hagut crits i alguns llançaments contra la policia, però la majoria dels acampats, molts d'ells persones sense llar, han marxat després de ser identificats. Darrere d'ells han quedat les tendes, els tendals i els estris acumulats durant setmanes, que els serveis de neteja han anat retirant durant hores, amb camions i també amb dues retroexcavadores".
"Els comerciants i l'oposició havien demanat al consistori aquest desallotjament, que ara l'Ajuntament assegura que s'ha fet per "seguretat". Durant aquesta passada setmana ja s'havia insinuat que es faria el desallotjament per deixar la plaça lliure per Nadal i per poder instal·lar l'enllumenat tradicional d'aquestes festes".
"El dispositiu ha arrencat quan passaven pocs minuts de les dotze de la nit de diumenge a dilluns. Desenes de furgonetes de la Unitat de Reforç per a les Emergències i la Proximitat (UREP) de la Guàrdia Urbana, de l'ARRO i de la Brigada Mòbil dels Mossos han pres el control de la plaça i dels accessos".
"Els agents de la UREP i de seguretat ciutadana de la policia municipal han entrat a l'acampada per identificar els ocupants i fer-los sortir; l'ARRO ha assegurat el perímetre, i la BRIMO ha bloquejat els accessos per evitar que l'arribada de persones de suport als acampats compliqués l'operatiu".
"A l'exterior, una vintena de persones s'han concentrat i han cridat contra el desallotjament, sense que la protesta derivés en incidents greus. El desplegament ha deixat la zona sota control policial mentre, a l'interior, els agents de la Guàrdia Urbana avançaven entre les tendes per anar buidant l'acampada. L'operació, dirigida per l'Ajuntament de Barcelona, també ha comptat amb equips de serveis socials municipals i amb els Bombers de Barcelona".
"La premissa dels agents era identificar totes les persones que hi havia a l'interior. L'objectiu era comprovar qui ocupava l'acampada i verificar si alguna tenia ordres de detenció pendents. Un cop fetes les comprovacions, les persones que no tenien cap requeriment judicial pendent podien abandonar la plaça".
I: "La majoria han seguit les indicacions dels policies, tot i que un grup reduït ha protestat amb crits i ha fet alguns llançaments contra els equips d'ordre públic de la Guàrdia Urbana. Els acampats han denunciat que ningú de l'Ajuntament els havia notificat el desallotjament i l'han qualificat d'"il·legal"".
Paràgrafs després s'explica que "l'acampada s'havia convertit també en un lloc on dormir per a moltes persones sense llar. Aquesta matinada, després de passar el control policial i sortir de la plaça, molts dels desallotjats han hagut de buscar on passar la resta de la nit, sense les tendes on s'havien refugiat les últimes setmanes. (...) Alguns dels concentrats s'han reunit en places dels voltants del punt on han estat desallotjats i molts han decidit continuar acampant, junts, en dues o tres places properes a la plaça de Catalunya".
Seguint amb el tema dels pisos, l'oferta i la demanda, La Vanguardia assenyala que "La compra d'habitatge d'estrangers no residents s'enfonsa un 35% a Barcelona"
Portada de 'La Vanguardia' el 16 de novembre de 2026
La informació és de Maite Gutiérrez: "Els estrangers no residents semblen estar perdent l'interès per comprar habitatge a Barcelona. Aquestes operacions portaven set anys creixent a la ciutat, amb l'única excepció de l'any de la covid, i van assolir un pic el 2024".
"Aleshores, aquest tipus de comprador va adquirir 1.229 pisos, tant com a segona o tercera residència com per posar-los en lloguer. Però l'any passat es va produir una baixada sense precedents. Les operacions per part de no residents van caure un 35%, fins a les 804, segons dades del Col·legi Notarial de Catalunya consultades per La Vanguardia".
"La dinàmica continua aquest 2026, i de gener a juny amb prou feines s'han comptat 258 transaccions protagonitzades per no residents. Si es manté durant tot l'any, el 2026 acabarà amb el nombre més baix d'aquest tipus de compravendes des que existeixen registres".
"No es tracta d'un fenomen exclusiu de Barcelona, tot i que sí és més acusat a la capital. En el conjunt de Catalunya aquestes adquisicions van baixar un 13%, amb 4.290 habitatges, el 3,9% de totes les residències que es van comprar al territori l'any passat".
"“Les compravendes per part de no residents s'havien mantingut força constants els últims anys, tot i que ara disminueixen; no estan fagocitant el mercat”, considera al respecte José Alberto Marín, degà dels notaris catalans".
"En canvi, sí augmenten les adquisicions d'estrangers residents, impulsades pel boom migratori que viu el país. Aquestes han assolit un rècord de 18.064 operacions el 2025, un 7% més que l'any anterior. Barcelona, de nou, és on més augmenten, amb un 10%".
Línies després Gutiérrez anota que "el preu pesa fins i tot entre qui paga al comptat. Raúl Prieto, director de residencial vendes de Forcadell, relata el cas d'una venda recent a Ciutat Vella amb un comprador estranger no resident. Abans de decidir-se, el client va visitar cinc vegades l'immoble i es va envoltar dels seus propis assessors. Va acabar pagant el preu de mercat".
"“Des de fa un parell d'anys, el client de fora ja no paga molt més que el resident”, explica Prieto. Molts arriben amb advocats i arquitectes. Si el pis no els convenç, poden continuar buscant en una altra ciutat espanyola o en un altre país europeu".
I: "Marín apunta també a les noves normes d'habitatge. “Els constants canvis de lleis poden fer pensar que es perd el control de la propietat”, assenyala. L'efecte depèn de l'ús que es vulgui donar al pis. Damián Hecht, soci fundador de la immobiliària de luxe Walter Haus, explica que els límits a les rendes i els canvis en les condicions dels contractes dificulten calcular quant rendirà un immoble que es compra per llogar. A la Costa Brava, on bona part de la clientela estrangera busca una segona residència per a ús propi, aquestes regles tenen menys pes en la decisió".
Línies després s'informa que "la nacionalitat del comprador d'habitatge estranger a Catalunya varia en funció de si resideix a la comunitat o no. En el primer cas, italians, marroquins, francesos, xinesos i romanesos lideren el rànquing. En canvi, en el cas dels no residents, són francesos, alemanys, holandesos, belgues, americans i russos qui més habitatge adquireixen a Catalunya".
I: "La llista varia segons la zona. Mentre que a Barcelona predominen italians, xinesos i francesos entre els compradors estrangers residents i els francesos, americans i alemanys entre els no residents, el mercat internacional de Lleida està dominat per romanesos, marroquins i ucraïnesos en el cas de les persones que hi viuen, i per francesos, andorrans i britànics en el cas dels no residents".
Més notícies de la capital mundial dels badulaques. "Els supermercats 24 hores esquiven la moratòria municipal a Barcelona", avisa La Razón.
La nota ve signada per Alejandro Salinas: "Els últims anys s'ha disparat l'obertura de supermercats 24 hores a Barcelona, especialment al centre de la ciutat. Per això, el govern municipal liderat per Jaume Collboni va anunciar al maig la prohibició d'obrir nous establiments d'aquest tipus a la capital catalana".
"En concret, el consistori va suspendre de forma immediata i temporal –durant un any– la concessió de noves llicències d'autoserveis que poden obrir-se 24 hores. Tal com va detallar l'Ajuntament, a Barcelona hi ha actualment 1.300 locals d'aquest tipus, i en tenir una superfície igual o menor a 300 metres quadrats, no s'apliquen sobre ells les limitacions horàries de la normativa sectorial autonòmica".
"Tanmateix, mesos després de la moratòria, l'oposició municipal denuncia l'obertura de nous supermercats 24 hores a la ciutat. En concret, l'alcaldable d'ERC a Barcelona, Elisenda Alamany, assenyala que diversos locals han obert en plena suspensió a l'Eixample, a Sants, a Gràcia amb la llibreria Ona i, "aquesta mateixa setmana", un nou cas al Clot, que ha acabat tancant després de la denúncia dels republicans".
""I estem segurs que n'hi ha molts més" lamenta Alamany en declaracions a La Razón "Demanem explicacions al govern. Perquè cal recuperar el comerç de proximitat i la identitat de la ciutat. Des d'ERC ens deixarem la pell perquè Barcelona torni a ser Barcelona"".
"En aquest mateix sentit, des del Partit Popular critiquen que la moratòria municipal és "clarament insuficient" i que "demostra la improvisació del govern"".
""Barcelona no pot convertir-se en una ciutat on proliferen sense cap tipus de planificació ni control els mateixos negocis de supermercats 24h a cada cantonada", denuncia el líder popular al consistori barceloní, Daniel Sirera, que exigeix "un control permanent, exhaustiu i coordinat per garantir que tots els establiments compleixen la legislació, les condicions sanitàries, laborals i de seguretat"".
I: "Respecte a les noves obertures, Sirera demana a Collboni que "aclareixi" si durant el temps de moratòria han continuat obrint aquest tipus de locals".
Doncs si ERC i el PP estan d'acord potser és que el tema se li ha anat de les mans a la municipalitat.
Altres històries. A El País li dediquen una peça al cas Andic per aprofundir en les proves pericials realitzades pels Mossos sobre la mort de l'empresari del tèxtil i expliquen fins a set expedicions al lloc dels fets per analitzar el terreny. La conclusió és la sabuda, que no es pot saber si va ensopegar o va ser empès.
Portada de 'El País' el 16 de novembre de 2026
Campanya sense grans novetats. El diari Ara publica una enquesta en què es sosté que tres de cada quatre espanyols lamenten que Puigdemont pugui tornar de l'exili. I s'afegeix que el 60% dels espanyols també "reneguen" de la llei d'amnistia.
Enquestes, és el que tenen. Preguntes condicionades i respostes a mida. Dos de cada quatre espanyols segurament no saben qui és Puigdemont.
16 de novembre, dia internacional per a la Tolerància, del Flamenc, del Patrimoni Mundial i de la Dieta Mediterrània.
Santoral: Margarida d'Escòcia, Gertrudis magna, Roque González i companys, Fidenci bisbe, Otmar de Suïssa, Inés d'Assís, Llúcia de Narni, Edmundo Rich i Euqueri de Lió.
