Fa dècades que les administracions públiques de tota mena i condició insten el personal a abandonar el vehicle privat i abraçar el transport públic per reduir emissions, esponjar l'espai i estalviar costos.
En el plantejament idíl·lic d'ajuntaments i comunitats, trens i autobusos es despleguen i es desplacen pel territori plens de ciutadans feliços que han decidit desertar dels embussos i pujar a còmodes, nets i perfumats vagons.
En la realitat, la campanya contra el vehicle privat ha collit un notable èxit mentre que els transports públics no han experimentat millores visibles tot i haver experimentat un auge extraordinari en el nombre d'usuaris.
Les mateixes autoritats que han pilotat les profundes transformacions socials en matèria de mobilitat també han advocat, com no podia ser d'una altra manera, per la democràcia a l'hora de prendre o no prendre algunes decisions.
Heus aquí el cas de la Diagonal, sobre el futur de la qual es va celebrar un referèndum el maig de 2010. En tan magna ocasió, el 79,84% dels votants es van inclinar per rebutjar la connexió del tramvia per l'avinguda i també es van oposar a la seva reforma.
Bé, doncs res, ni cas. L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona ja planifica la connexió entre la plaça Francesc Macià i el passeig de Sant Joan. Però mai està dita la darrera paraula.
"Junts i PP no descarten aturar l'obra del tramvia per la Diagonal si guanyen l'alcaldia de Barcelona", adverteix La Vanguardia a la part alta de la seva portada.
La portada de 'La Vanguardia' d'aquest diumenge 15 de novembre.
La informació és de Carlos Márquez Daniel: "La connexió del tramvia per la Diagonal ha aconseguit una cosa insòlita en la política municipal. La unió del Tram veurà la llum gràcies a una inqüestionable majoria municipal, però també de la mà d'un cert esgotament polític després de dues dècades en què aquesta infraestructura s'ha analitzat, fiscalitzat, explicat, defensat i criticat fins a l'últim detall, més que cap altra en la història recent".
"El combat ha consumit tots els assalts, i semblava que el tema havia abandonat la primera línia de debat, tant del govern com de l'oposició. Però no. La licitació de les obres per rematar la tasca es va fer pública el 5 de novembre, i els treballs haurien de començar a l'estiu de 2027, format ja el nou Consistori després de les eleccions de maig".
"El tripartit d'esquerres segueix sumant majoria favorable, però Junts i PP avisen: si conquereixen l'alcaldia, no descarten aturar el projecte".
"El pla no és poca cosa: 217 milions d'euros que inclouen 65,5 milions per a l'ampliació del col·lector de la Diagonal, 54,5 milions per reurbanitzar el tram entre Sant Joan i Francesc Macià (i el que calgui retocar fins a l'avinguda Sarrià) i 97,1 milions que van a càrrec del Govern i permetran instal·lar la part ferroviària. Són 44 mesos entre obres i proves".
"Des del govern de Jaume Collboni, la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Laia Bonet, apunta que el pla té al darrere, a més de molta ciència i estudis sobre les possibles alternatives del traçat (que van ser degudament descartades), “un gran acord entre partits i diferents governs de la Generalitat”. Recorda que tant la fase pendent com la ja executada van disposar de la majoria qualificada del ple municipal".
"Ho recorda la regidora del PSC, i no és poca cosa, que fins i tot estant Junts al Govern, els consellers de Territori de torn, Damià Calvet entre ells (avui regidor de Junts), van dir que respectarien la decisió que sortís del Consistori. Apunta també a les previsions de demanda: 12.500 cotxes menys al dia i 75 milions de desplaçaments anuals, el doble que ara, a més del fet que la connexió tramviària connectarà nou municipis de l'àrea metropolitana".
"Jordi Martí, president del grup municipal de Junts, lamenta que l'alcalde “deixi el seu successor davant d'un fet ja consumat”. És, al seu parer, una “decisió del tot irresponsable que compromet els recursos públics de la ciutat en un moment en què Barcelona i Catalunya pateixen un dèficit estructural d'inversió en infraestructures de transport, especialment en la xarxa de Rodalies”".
"La posició dels postconvergents segueix sent la mateixa des del 2010 (fins al 2009 sí que estaven a favor de la connexió a través de la Diagonal), i és la d'“oposició sobre la base d'arguments tècnics i econòmics sòlids”. L'alcaldable de Junts per a les municipals de maig del 2027 considera “injustificable” el cost econòmic “per a un projecte –prossegueix– que no resoldrà els problemes que diu voler solucionar”".
"Amb tot, Martí, que aposta com a alternativa per una línia de bus, la D30, que travessi tota l'avinguda amb vehicles elèctrics d'alta capacitat, assenyala que, en cas de guanyar les eleccions, avaluarà “amb rigor i responsabilitat l'estat real del projecte, el cost econòmic de la licitació ja en marxa i el legítim dret de compensació que pugui reclamar el guanyador del concurs”".
"Aquesta hipotètica decisió d'aturar el pla ferroviari no afectaria l'obra del nou col·lector i a la urbanització de l'avinguda, des de Sant Joan fins al passeig de Gràcia. Fins a Macià no caldria intervenir perquè d'això se'n va encarregar CiU el 2014 amb Xavier Trias a l'alcaldia".
"Si es creuen les dades de la licitació del tramvia (97,1 milions) amb el 3% d'indemnització que Bonet aporta, en el cas que l'Ajuntament trenqui el contracte ja assignat, l'empresa guanyadora podria endur-se prop de tres milions d'euros".
I: "En aquesta mateixa línia s'encamina el líder del PP a Barcelona, Daniel Sirera, que avança a aquest diari la seva voluntat de “paralitzar” el projecte “sempre que sigui legalment possible”. Diu que una obra d'aquest calibre “no pot imposar-se de manera unilateral sense el consens previ dels veïns, els comerciants i els sectors afectats”".
Més històries sobre la mobilitat barcelonina. "Els embussos es disparen un 79% a la Ronda de Dalt des de 2019, tot i que gairebé no hi ha més cotxes", assenyala El Periódico a portada.
En el sumari, un altre apunt crític: "Un informe de Trànsit també revela que les retencions han augmentat un 54% a la Ronda Litoral, mentre la velocitat mitjana cau en ambdues vies".
La nota ve signada per Gisela Macedo: "Els conductors que utilitzen diàriament les rondes de Barcelona fa temps que comproven que els embussos han empitjorat considerablement en els darrers anys. El que faltava era saber quant".
"El Periódico ha tingut accés a dades del Servei Català de Trànsit (SCT) que revelen la magnitud del problema: la Ronda de Dalt (B-20) acumula un 79,1% més d'hores de retenció que abans de la pandèmia i la Ronda Litoral (B-10), un 54,1% més. Un augment especialment cridaner si es té en compte que, a la Ronda de Dalt, el nombre de vehicles gairebé només ha crescut un 4,7% des de 2019".
"En concret, la Ronda de Dalt ha passat de registrar 11 hores diàries de retenció acumulada de dilluns a dijous el 2019 a 19,7 el 2025. A la Litoral, la xifra ha augmentat de 13,3 a 20,5 hores en el mateix període".
"Per obtenir aquestes dades, Trànsit suma les hores de congestió registrades cada dia als diferents trams de cada via. És a dir, que no significa que hi hagi embussos durant 20 hores seguides, sinó que les retencions acumulades en diferents punts del recorregut arriben a aquesta xifra".
"Una de les qüestions que més crida l'atenció de les dades és que les retencions han augmentat molt més que el trànsit. A la Ronda de Dalt, la mitjana de vehicles que circulen de dilluns a dijous ha passat de 125.631 diaris el 2019 a 131.582 el 2025. Són menys de 6.000 vehicles més al dia, un increment relativament petit per a l'augment de la congestió registrat a la via".
"Com s'explica una diferència tan gran? Fonts del Servei Català de Trànsit assenyalen que el principal problema és que les rondes fa temps que suporten més trànsit del que poden absorbir, així que qualsevol mínima incidència pot saturar-ho tot. "Va tan col·lapsada perquè la demanda supera la capacitat, i això provoca retencions i accidents", expliquen a aquest diari".
"L'empitjorament de la circulació també es reflecteix en la velocitat mitjana dels vehicles, que ha disminuït en ambdues rondes respecte abans de la pandèmia".
"A la Ronda de Dalt, la velocitat mitjana de dilluns a dijous ha passat de 67,4 quilòmetres per hora el 2019 a 65,5 el 2025. A la Ronda Litoral, la caiguda ha estat més gran: de 53,3 a 47,9 quilòmetres per hora durant el mateix període. Trànsit precisa que aquestes velocitats es calculen mitjançant una mitjana ponderada dels vehicles que passen per diferents punts de mesura instal·lats a les vies".
"El que gairebé no ha canviat són les hores en què es produeixen els principals embussos. Tot i que les retencions han augmentat considerablement, l'SCT segueix identificant tres franges horàries especialment complicades: de 7 a 9, de 13 a 15 i de 17 a 19 hores. Són els tres moments del dia en què es concentren de manera recurrent tant les retencions com els accidents".
I: "Un altre dels problemes de les rondes és la gran quantitat d'accidents, avaries i altres incidències que afecten la circulació. De fet, la B-10 i la B-20 són, amb molta diferència, les dues carreteres de Catalunya que més afectacions registren per quilòmetre".
Pàragrafs després, un clàssic. Del text de Macedo: "Per solucionar aquesta situació de col·lapse viari, Trànsit apunta que la millor mesura és millorar el servei de transport públic per aconseguir que una part dels conductors deixi el cotxe. No obstant això, mentre els trens i autobusos no ofereixin les freqüències i connexions necessàries per als usuaris que viuen fora de la capital catalana, deixar el vehicle privat no serà una opció real per a ells".
"En aquest sentit, Trànsit suggereix algunes mesures que recull el Pla Director d'Infraestructures 2021-2030, com habilitar 3.200 noves places d'aparcament en diferents zones d'accés a Barcelona, perquè els conductors deixin el vehicle i continuïn els seus trajectes en transport públic".
I: "Una altra proposta és crear un servei d'autobusos ràpids a la B-10, coneguts com a BRT, amb cinc parades i freqüències inferiors a cinc minuts en hora punta. Aquests vehicles circularien per un espai reservat per evitar quedar atrapats en els mateixos embussos que els cotxes".
Més notícies locals de Barcelona. "El preu dels lloguers fa fora els restauradors locals de les zones premium de Barcelona", indica un titular d'El País.
La portada de 'El País' d'aquest diumenge 15 de novembre.
Escriu Mar Rocabert Maltas: "Els elevats preus del lloguer no només passen factura a les famílies que volen llogar un habitatge a Barcelona. Els locals comercials també s'han encarit i la restauració, que cada cop té un marge de negoci més ajustat, pateix les conseqüències de l'ebullició immobiliària de la ciutat".
"Fins al punt que les anomenades zones premium, com poden ser el passeig de Gràcia, La Rambla, el Port Vell o el passeig de la Barceloneta, ja són impensables per als restauradors petits o tradicionals".
"Aquest terreny s'ha convertit en pastura de grans empreses i fons d'inversió, amb molt més poder econòmic per quadrar els comptes. La majoria dels restaurants de la ciutat, un 86,9%, estan situats en un local de lloguer, segons dades de l'Enquesta d'Activitat del Sector de Restauració de Barcelona de 2025".
"L'alarma del nivell al qual han arribat els lloguers va saltar fa unes setmanes amb el tancament del Merendero de la Mari, una històrica arrosseria situada al Port Vell. La propietària, Rosa Maria Ribera, explicava que feia dos anys de baixa facturació i ja no podien sostenir més el negoci, que tenia un lloguer mensual de 53.000 euros, amb una última pujada del 20% el 2019. Es tracta d'un restaurant molt gran, amb una capacitat de 150 comensals a l'interior i 200 a la terrassa".
"Qui té un local en aquesta zona és el grup Somos Esencia. El gerent, Guillem Mitats, explica que Brisa és un restaurant més petit que el Merendero de la Mari, i no tenen un lloguer tan elevat. “És inassumible un lloguer de 53.000 euros”, afirma Mitats, que no revela el preu del seu contracte, però sí apunta que el lloguer per a un restaurant que funcioni hauria de portar-se com a molt entre el 6% i el 8% de la seva facturació".
"“Nosaltres vam mirar un local al Balcó Gastronòmic i vam decidir no apostar perquè els lloguers ens van semblar massa alts”, afegeix aquest restaurador que acaba d'obrir Casa Lídia al carrer Santaló i en breu obrirà altres restaurants al carrer Tuset".
"Des del grup Sagardi, Iñaki López de Viñaspre, que també té un restaurant al Port Vell, 1881, situat al Museu d’Història de Catalunya, explica que el seu cas és diferent i el seu lloguer més raonable. Amb la seva experiència, opina que els lloguers no estan tan alts en general, que van escalar més abans de la pandèmia, el moment de “màxima especulació”".
"Veu “impossible” posar un restaurant al passeig de Gràcia per aquest motiu, i defensa que el lloguer ha de representar entre el 10% i el 12% de la facturació, no més. Però sí que s'ha atrevit a apostar pel Balcó Gastronòmic del Port Olímpic amb el restaurant basc Kresala".
"Ramon Rodriguez, director del Grup Pantea, també va apostar per aquest nou espai davant del mar per revitalitzar el Port Olímpic, on va obrir fa un parell d'anys dos locals: Eldelmar amb els germans Torres, i Superlocal, un espai de preu més assequible. Assegura que els seus lloguers “estan força equilibrats” i comparteix una forquilla semblant a tenir en compte: “Un bon lloguer ha d'estar entre el 7% i el 10% de la facturació”. En el seu cas, la majoria dels seus locals ho compleixen i un parell d'ells suposen tot just el 5%.
"Roger Pallerols, president del Gremi de Restauració de Barcelona, creu que és “necessari un debat sobre els lloguers a la ciutat”. L'hostaleria és un “sector molt difícil”, amb molt menys marge de negoci que altres comerços que també estan a peu de carrer".
"Una de les partides més elevades és el personal, però també han pujat en els darrers anys els costos de matèries primeres i subministraments, apunta. A més, “el sector es resisteix a traslladar els sobrecostos als clients”, assegura i considera que “el volum de despesa actual no és el que necessiten els restaurants per sobreviure”.
Línies després, Rocabert ressenya que "Pallerols assegura que “la ciutat no passa el seu millor moment, les zones premium necessiten gent amb poder adquisitiu, i Barcelona està desaccelerant”. Creu que potser hi ha més visitants, però això no vol dir que gastin més. “La crisi de les famílies també es dona en altres països”, apunta".
La peça també destaca que "encara que pugui semblar que els bars i restaurants estan en mans de grans empreses, només són entre el 15% i el 20% a la ciutat, però sí que acaparen les zones més concorregudes. El 80% està en mans d'autònoms i petites empreses, que destinen un valor mitjà de 1.871,9 euros al lloguer, amb dades de 2025, 77,6 euros més que el 2024, segons l'esmentada enquesta municipal".
Secció Rosa de Foc. "Els Mossos entren a les entranyes de Blocus per radiografiar els xats que van cridar a saquejar botigues de luxe", apunta El Nacional.
El reportatge és de Guillem RS i Mayte Piulachs, que expliquen que "quatre dies abans dels aldarulls del 24 d'octubre a Barcelona, mentre a TikTok circulava un cartell que convocava els joves a una "manifestació sense permís", a WhatsApp ja s'havia creat un grup amb un nom força més explícit: "Joieria BCN 24 octubre"".
"La fotografia que l'identificava era la d'una joieria de la Diagonal. Els agents de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra han tingut accés als grups i als missatges que van circular abans, durant i després dels incidents".
"Els informes policials, als quals ha tingut accés ElNacional.cat, permeten reconstruir com es va gestar Blocus i, sobretot, com alguns dels participants van aprofitar una convocatòria oberta a tothom per buscar gent disposada a saquejar botigues de luxe".
"El recorregut començava amb un codi QR. El cartell, difós per diversos perfils de TikTok i compartit després a Instagram i Twitter, donava accés a una comunitat de WhatsApp. Un dels grups d'aquesta comunitat es deia "General", s'havia creat el 20 d'octubre i tenia 87 participants quan els Mossos el van començar a analitzar".
"Els agents han estudiat quatre dies de converses per veure com canviava el contingut a mesura que s'acostava la convocatòria. Entre els missatges per concretar a quina hora havien d'estar a Barcelona i les referències als aldarulls de França, que alguns posaven com a exemple, van trobar els primers intercanvis sobre quines botigues volien assaltar. També van trobar la porta d'entrada al grup de la joieria".
"La connexió entre els dos xats la van poder documentar el migdia del 23 d'octubre. Al grup general, un participant va preguntar si primer anirien a Rolex o a Apple. Un altre li va respondre que anessin a una joieria, que allà ja trobarien rellotges".
"Dotze minuts després, aquest mateix usuari va compartir l'enllaç al grup "Joieria BCN 24 octubre", que aleshores tenia 69 membres. El rastre dels missatges permetia veure com es feia la selecció. Qualsevol que hagués vist el cartell podia entrar al grup general i, un cop dins, els mateixos participants dirigien els interessats en els saquejos cap a un xat on ja es discutia obertament què es volien endur".
"Per reconstruir qui feia què, els agents van ordenar les converses per usuari i van comparar les intervencions d'un mateix número als diferents grups. Així van distingir qui proposava establiments, qui feia córrer els enllaços i qui traslladava consignes d'un xat a un altre".
"Al de la joieria van examinar els missatges i els arxius multimèdia des del migdia de la vigília fins a la una del dia següent dels aldarulls. El que van trobar és que les decisions també es discutien. Mentre uns parlaven de robar roba esportiva o aparells electrònics, altres insistien que preferien les joies. Al mateix temps, circulava un avís reenviat d'un altre grup que demanava respectar el petit comerç, els vehicles dels veïns, les ambulàncies i els Bombers".
Com és públic i notori, estem en campanya electoral i els candidats deambulen, merodegen, vaguen i transiten de plató en plató prometent pisos, feines i horitzons acolorits de benestar, progrés i abundància. Enmig de tot aquest rebombori, la candidata de Junts, Míriam Nogueras, troba a faltar que Broncano i Jordi Wild s'interessin per ella i la tractin almenys com a la senyora Ada Colau.
A El Mundo reparen en el periple electoral de la senyora Nogueras. Cristina Rubio escriu que "després d'una setmana marcada per les entrevistes de Santiago Abascal amb David Broncano a La Revuelta i les de Jordi Wild a Alberto Núñez Feijóo, Pedro Sánchez i Ada Colau, Nogueras també ha volgut enviar un missatge al mateix Wild a la seva ciutat natal, Manresa: "Si ens hagués entrevistat li podríem explicar moltes coses"".
La portada de 'El Mundo' d'aquest diumenge 15 de novembre.
I: "Tot seguit, la dirigent ha presumit de les cessions arrencades al PSOE i del sentit dels vots de Junts en temes com els autònoms o la mateixa seguretat. "Jordi, avui el revolucionari és fer la feina i fer-la bé. Si vols saber tota la feina, estarem encantats", ha conclòs".
La crònica parla també de Junqueras, el seu aspecte està causant sensació. Sembla que s'ha tret molts quilos de sobre. Això diu Rubio de Junqueras: "En paral·lel, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha acusat Junts de voler condemnar tota la societat catalana a "un purgatori etern" en dir que es situen al mig i no trien entre el bloc d'esquerres o de dretes davant les eleccions generals del 29 de novembre".
I: ""Si tenen necessitat de purgar alguna cosa, que la purguin, que casos de corrupció han acumulat molts al llarg de la història, i de votacions al costat de Vox, també. Si volen purgar, que purguin, però que deixin de fer mal a Catalunya", ha avisat en un acte a Mataró".
15 de novembre, dia mundial Sense Alcohol, dia mundial en Record de les Víctimes d'Accidents de Trànsit, dia mundial de la Sang del Cordó Umbilical. Dia internacional per a la Prevenció i la Lluita Contra Totes les Formes de Delinqüència Organitzada Transnacional. Dia europeu de la Distonia.
Santoral: Albert Magne, Eugeni de Toledo, Fidencià i companys, Guries i Samonas d'Edesa, Macloví d'Alet, Desideri de Caors, Sidoni de Rouen, Leopold el piadós, Fintà de Rheinau, Josep Mkasa Balikuddembé i Rafael de Sant Josep Kalinowski.
