Kafka a Rodalies més Andic i els mossos de muntanya

Rodalies. El drama interminable. Setmana caòtica en la circulació ferroviària. El sistema està destrossat. Les vagues dels maquinistes i la vaga general van impactar brutalment en la mobilitat. El tren no és fiable, no és segur i no és pràctic. Probablement s'hagi convertit en l'última opció per a centenars de milers de viatgers quotidians.

Els relleus a Renfe i Adif semblen el reconeixement d'una certa incompetència dels gestors polítics afins a la guàrdia pretoriana del dimitit Óscar Puente. Segons el personal tècnic de la companyia, els polítics són un acudit la ignorància dels quals sobre el funcionament del transport ferroviari arriba a proporcions oceàniques.

A la perillositat de la infraestructura, un manteniment deficient i el material obsolet cal afegir els procediments absolutament kafkians de funcionament laboral. Això que tots els maquinistes hagin de començar la seva jornada laboral a l'estació de Sants és un monument a la estupidesa burocràtica inigualable.

Passa a totes les grans empreses públiques, però només Renfe i Adif es dediquen a moure viatgers i aquesta mena de laberints laborals té conseqüències inevitables. Retards, mal humor, pèrdues econòmiques i una estranya barreja d'indignació i resignació per part dels soferts usuaris, anònims herois de la vida moderna.

Però hi ha bones notícies. "Un acord d'horaris posa fi al pols dels maquinistes amb Rodalies després d'una setmana caòtica", anuncia un titular d'El País.

Al sumari s'explica que "La ruptura dels acords laborals, el passat dissabte, va obligar els conductors a començar les seves jornades a Sants desorganitzant el servei ferroviari"

Escriu Alfonso L. Congostrina: "Rodalies ha viscut aquesta setmana un dels seus episodis més caòtics des de l'accident ferroviari de Gelida esdevingut al gener. Set dies consecutius de retards generalitzats, cancel·lacions de trens i milers de viatgers afectats per un conflicte laboral entre Renfe i els maquinistes que ha trastocat el servei ferroviari de Catalunya".

"La crisi va començar el passat dissabte —tres dies abans de la primera jornada oficial de vaga— i s'ha prolongat fins aquest divendres, amb incidències a pràcticament tota la xarxa. Dimarts vinent es convoca una nova vaga. Darrere d'aquest caos, hi ha una decisió organitzativa".

"Des del passat dissabte, els maquinistes comencen i acaben la seva jornada laboral a l'estació de Barcelona-Sants, en lloc de fer-ho a les diferents capçaleres de les línies de Rodalies. Una cosa que ha enfadat tant els maquinistes que han respost a aquest perjudici sent escrupolosos amb les seves locomotores".

"És tal la revisió que ara fan els maquinistes que, a la mínima, retarden o anul·len el servei en pro de la seguretat dels viatgers. El resultat no s'ha fet esperar: el caos. Un caos que pot començar a minvar a partir d'aquest diumenge després que Renfe i els sindicats hagin arribat, aquest divendres, a un acord per restablir els horaris, torns i estacions d'inici del servei dels maquinistes. El nou pacte pretén posar fi a les incidències que es repeteixen des de fa una setmana".

Continua la nota: "Per entendre com s'ha arribat a aquesta situació cal remuntar-se al dilluns 2 de novembre. Llavors Renfe i el sindicat de maquinistes Semaf discutien si era possible desconvocar les vagues convocades pel 10 i 12 de novembre (aquesta última es va traslladar al 17). En no arribar a cap pacte, el Semaf va decidir trencar els acords laborals que mantenia amb la companyia".

"Aquests pactes, subscrits també per altres organitzacions sindicals, permetien flexibilitzar l'organització dels torns i millorar les condicions establertes al reglament ferroviari. Davant la ruptura, Renfe va decidir tornar als anomenats gràfics de servei reglamentaris, que estableixen Sants com a centre de treball de referència per als maquinistes de Rodalies a Barcelona. Els nous horaris es van comunicar aproximadament 72 hores abans de la seva entrada en vigor: el dissabte 7 de novembre (just quan va començar el caos)".

És a dir, algú segurament molt estressat i notòriament pertorbat va pensar que era bona idea rebentar l'operatiu habitual amb una disposició més pròpia d'un beneit que d'una ment pensant.

Segueix Congostrina: "Fins aquell moment, els acords permetien que els conductors comencessin les seves jornades a capçaleres com Mataró, Vilanova i la Geltrú, Terrassa o Sant Vicenç de Calders. D'aquesta manera, un maquinista que residia en alguna d'aquestes localitats podia incorporar-se directament al tren que havia de conduir, sense desplaçar-se prèviament a Barcelona".

"També es facilitaven els relleus durant els trajectes i es permetia que alguns treballadors fossin recollits en taxi a prop dels seus domicilis amb destinació a l'estació on començava la jornada. Tot això formava part d'una organització —una mica informal— pactada entre empresa i sindicats que, encara que no figurava al reglament general, contribuïa al funcionament quotidià de Rodalies".

"El canvi ha alterat aquesta logística. Ara, els treballadors han de presentar-se a Sants i des d'allà desplaçar-se fins a les estacions on es troben els trens que tenen assignats. En alguns casos, Renfe els ha de traslladar en taxi fins a capçaleres situades a desenes de quilòmetres de Barcelona".

"A més, els relleus al pas, en què un maquinista substitueix un altre durant el recorregut, resulten més difícils d'organitzar sense la flexibilitat anterior. Per tant, pot passar que un maquinista acabi la seva jornada i hagi de ser rellevat per un altre maquinista —al pas— que encara no hagi arribat a l'estació retardant aquell tren i tots els que vinguin darrere".

El País explica també que "veient-se perjudicats, els maquinistes estan fent comprovacions tècniques de forma molt escrupolosa. Determinades proves de fre requereixen la intervenció de dos maquinistes i alguns combois necessiten verificacions addicionals dels seus sistemes de megafonia. De fet, sobredimensionen aquestes comprovacions provocant retards generalitzats".

La peça conclou així: "Renfe ha reconduït el conflicte i ha signat, aquest divendres, una treva amb UGT, SMAF i CCOO. L'acord torna al gràfic anterior on els maquinistes poden començar la seva jornada a les estacions intermèdies. El nou gràfic entrarà en funcionament diumenge. Dimarts 17 segueix convocada una nova vaga de Renfe".

Igual que l'aleteig d'una papallona a les selves de Borneo pot provocar el desbordament del Po a la península itàlica, els problemes de Rodalies afecten de ple el servei d'autocars que connecten pobles i ciutats de Catalunya amb aquest pol d'atracció fatal que és Barcelona en un model radial tan criticat, d'altra banda, quan són altres qui l'apliquen.

Total, que a Catalunya cal anar i venir de Barcelona i si els trens van malament, els autocars reben un volum de nous clients que no poden absorbir. Conclusió: més caos.

"Els passatgers dels autobusos del Maresme diuen prou: 'Si falla Rodalies, nosaltres som els perjudicats'", adverteix un titular d'El Nacional.

El text és de Guillem Barrera: "El desori a Rodalies d'aquest 2026 ha impactat de ple en el servei d'autobusos. Des que va començar l'any, amb l'accident de Gelida i la posterior crisi ferroviària, la desconfiança dels usuaris cap a Rodalies ha anat en augment".

"Una enquesta recent detalla que gairebé la meitat dels usuaris habituals d'aquest servei s'han plantejat canviar la freqüència d'ús en l'últim any, és a dir, agafar menys el tren o només quan sigui necessari. Això ha creat un efecte dòmino a tota la xarxa ferroviària i, especialment, a la línia del Maresme, la R1, una de les més perjudicades quan plou per la seva proximitat amb el mar".

"Les repetides anomalies en el funcionament del tren han fet que molta gent s'hagi vist obligada a buscar alternatives, com els autobusos, per anar a treballar o estudiar a Barcelona, de manera que ha acabat col·lapsant un sistema que ja operava al límit de les seves capacitats i no estava preparat per engolir aquesta demanda".

"Montse Raya, una de les portaveus de la plataforma Moviment Ciutadà 11.1 i 11.2, dels autobusos Mataró-Barcelona, assenyala que "som els perjudicats pels perjudicats. És a dir, es tracta d'una cadena: si no funciona Rodalies, van pitjor els autobusos"".

"Davant d'aquest escenari, les imatges de les cues quilomètriques de gent esperant l'autobús a la plaça de les Tereses de Mataró i els vehicles plens fins dalt han estat la tònica dels últims mesos. "Des de l'accident de Gelida, molta gent no ha tornat a Rodalies, perquè no funciona bé: cada dia és un problema", assegura Montse Raya".

"Des de la plataforma, de recent creació, denuncien que el dia a dia s'ha convertit en una odissea: "Fins i tot, gent de Canet i Arenys venen en cotxe fins a Mataró per poder pujar a un autobús directe cap a Barcelona". Això genera una saturació sense precedents a les parades mataronines, on s'han arribat a registrar "cues de 300 metres ja a primera hora del matí" per agafar els autobusos e11.1 i e11.2, ambdues línies operades per Moventis, encara que la decisió d'ampliar el servei és de la Secretaria de Mobilitat".

"Però la situació no acaba a Mataró. Altres municipis del Maresme també pateixen aquesta realitat, com Cabrils, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Premià de Mar, dels quals només l'últim disposa d'estació de Rodalies".

"Els passatgers d'aquestes poblacions fa un any que es van organitzar a la plataforma Millorem Bus Baix Maresme. Segons relata Pedro Hernández, membre de la plataforma i usuari de la línia 804 (Vilassar de Dalt-Premià de Mar-Barcelona), la demanda "s'ha incrementat molt més que l'oferta i això ha col·lapsat l'autobús"".

E: "Fins i tot, comenta, "hi ha dies que l'autobús recull els passatgers de la primera parada de Premià de Mar i els de les altres dues s'han de quedar a terra". Això ha fet que la gent hagi començat a desplaçar-se fins a la primera parada i en hores punta es puguin arribar a veure "200 o 300 persones esperant", assegura.

Barrera també escriu paràgrafs després sobre els perills d'anar dret en un autobús que recorre les vies ràpides a vuitanta quilòmetres per hora: "Garantir la seguretat dels passatgers sembla una exigència raonable, però convertir aquesta aspiració en realitat té un obstacle de dimensions considerables: caldrien almenys 700 autobusos més i més d'un miler de conductors addicionals a Catalunya, segons ha posat sobre la taula el Govern després que les plataformes hagin traslladat les seves reivindicacions al Parlament".

I: "La xifra sembla del tot inassumible a curt termini, ja que actualment, Catalunya disposa d'uns 1.600 autobusos interurbans, segons xifres de la Generalitat. Per tant, incorporar-ne 700 més suposaria elevar la flota fins als 2.300 vehicles, un increment del 43,8%. A més, cal buscar els conductors necessaris per fer funcionar tota aquesta flota".

Canvi de terç. Els testimonis del cas Andic desfilen pel jutjat de Martorell i de els seus testimonis se'n dedueix que el suggerit per la investigació entorn de la suposada culpabilitat del descendent de l'empresari és un munt d'escombraries amanit amb ingents quantitats d'especulacions tan plausibles com indemostrables.

El dany reputacional és immens en una muntanya russa on tant pot aparèixer una ajudanta del terapeuta de la terapeuta que es presenta a declarar de manera espontània, com es filtra un informe pericial d'un detectiu xerraire.

Ahir van declarar dos mossos de muntanya, és a dir, dos agents especialistes en el seu àmbit que van al·legar davant la jutgessa i la fiscal que no es pot dir, provar o demostrar que el malaurat Andic fos empès.

A La Vanguardia resumeixen així la testifical: "Els mossos de muntanya desmunten l'indici de la presumpta petjada de Jonathan Andic".

El text és de Mayka Navarro i Toni Muñoz: "Ahir va ser una jornada especialment positiva als jutjats de Martorell per a la defensa de Jonathan Andic, acusat del presumpte homicidi del seu pare. Així ho van traslladar els advocats presents a l'interrogatori després d'escoltar la declaració de dos mossos de la unitat d'intervenció de muntanya (UIM) dels Mossos d'Esquadra, que han tingut un paper protagonista en la investigació".

"Els dos especialistes que van examinar la zona l'endemà i que van participar en més d'una desena de reconstruccions van admetre que no poden afirmar amb absoluta certesa si la caiguda va ser homicida o accidental".

"Una declaració en seu judicial que suposa una injecció per a la defensa que insisteix a constatar la impossibilitat, amb proves, de mantenir que el fill va empènyer el seu pare pel precipici".

"Els policies van elaborar informes tècnics fotogràfics, l'endemà i dos mesos més tard, i van dur a terme una desena de simulacres de la caiguda. Cap d'aquests treballs, però, permet determinar amb total convicció la naturalesa de la caiguda. Així ho van reflectir per escrit als seus informes i així ho han ratificat aquest divendres en una declaració de més d'una hora".

"Per si no fos prou, aquests dos policies van ser també els encarregats d'analitzar la petjada de la relliscada que apareixia al punt del camí des d'on va caure Isak Andic i que va servir a la jutgessa Raquel Nieto com a indici per enviar a presó l'acusat, amb una fiança d'un milió d'euros"

"Els policies que la van examinar van arribar a la conclusió que per aconseguir una petjada similar, el calçat havia d'haver-se fregat contra el terra “com a mínim quatre vegades pels dos sentits”. És a dir, que l'acció havia de ser “deliberada” i no “fortuïta”, “exercint pressió” contra el terra. Els investigadors van sospitar que aquella petjada simulant una relliscada la va fer intencionadament Jonathan per simular que el seu pare havia caigut de forma accidental".

I: "Però ahir al jutjat, aquesta tesi es va desfer. Els dos especialistes van sostenir que “no es pot determinar si la relliscada ja estava feta amb anterioritat a la caiguda”, entre altres raons, per la pluja que havia caigut en dies anteriors. Tampoc es va fer en aquell moment un estudi del calçat comparatiu amb el que portava el pare o el fill aquell dia".

De manera i efecte, la canalla es pot quedar sense l'anhelat espectacle d'un judici amb jurat i els Mossos no de muntanya encarregats de la investigació poden quedar com Cagancho a Almagro.

Política. La campanya ahir va passar per l'emissió de les entrevistes de Jordi Wild a Colau, Núñez Feijóo i Sánchez, els tres candidats que van acceptar passar per aquella mena de plató que sembla l'habitació d'un adolescent consumidor compulsiu de mocadors de paper. La degradació és imparable.

Una de les peces més destacades és la que presenta Josep Nualart a Vilaweb amb motiu d'una conversa amb Dolors Bassa, la consellera de Treball del Govern Puigdemont que va complir pena de presó per l'aixecament.

L'exdirigent republicana carrega sense dissimular contra Gabriel Rufián. Les ganivetades entre companys sempre són interessants. Bassa també rememora alguns fets de la abrupta tardor del 17 que reflecteixen el rotllo exèrcit de Pancho Villa d'aquell pintoresc sanedrí els components del qual decidien fer el pinxo amb la seguretat d'operar a l'ombra i sense conseqüències penals.

Aquí va el més destacat de la peça: "L’exconsellera de Treball, Afers Socials i Família Dolors Bassa va rebutjar l’oferiment de tancar simbòlicament les llistes d’ERC a les eleccions espanyoles del 29 de novembre, contràriament al que van fer el president del partit, Oriol Junqueras, i l’exconseller Raül Romeva".

"Ho ha revelat Bassa en l’entrevista al nou capítol del pòdcast La fi de l’exili: “M’havien comentat d’anar a les llistes, i no vull anar-hi. Jo no m’hi sento còmoda en aquests moments, tot i que continuo dient que el meu projecte és Esquerra Republicana.” Diu que hi ha unes quantes raons que li causen incomoditat, com ara, no haver consultat a les bases el pacte de coalició amb Podem, i el fet mateix d’haver fet una coalició amb un partit d’esquerra estatal (“perquè nosaltres no hem de salvar Espanya de res”); però també la sensació, diu, que ERC “defensa més el PSOE que no el mateix PSC o el PSOE”".

I diu que li sap greu que Rufián “no vagi a la demarcació de Girona a fer un míting, o sigui, que es prioritzi de fer campanya fora dels Països Catalans, i no se’n faci prou aquí”".

Línies després continua així el text: "Lamenta que Rufián “ha fet coses contra allò que s’ha decidit al partit, i se li ha deixat passar”. Per exemple: “Al consell nacional es va dir que al congrés s’havia de parlar en català. I llavors s’argumenta que ell pot triar parlar en català o no. Penso que, en els partits, a segons qui se li exigeix més que no a uns altres. S’ha valorat més allò que aporta en Gabriel Rufián que no el projecte en general”".

Pel que fa al passat i al que podria estar per venir, Bassa "recomana“ a la gent que estigui al govern en un nou embat com el que vam tenir” que tingui tota la informació necessària. “Nosaltres vam ser peces d’un tauler d’escacs. Perquè qui deia què s’havia de fer després de l’1-O era l’anomenat sanedrí. La gent de govern no hi érem. Jo, si fos ara, reclamaria de formar part també d’aquest estat major; voldria ser als debats que tenien, per què s’hi parlava d’exili i a nosaltres ningú no ens n’havia parlat mai.”".

"I explica que es va assabentar per casualitat d’una altra de les accions que s’hi van discutir, l’anomenada operació castell –que no es va arribar a activar– perquè la ciutadania defensés el govern atrinxerat al Palau de la Generalitat després de la declaració d’independència. “Me’n vaig assabentar per casualitat quan, a l’estat major, Meritxell Serret va substituir Carles Mundó, que és qui hi anava del partit fins aleshores.”".

14 de novembre, dia mundial de la Diabetis, dia internacional dels Venedors Ambulants i dia internacional Contra el Tràfic Il·lícit de Béns Culturals".

Santoral: Josep Pignatelli, Trahamunda de Pontevedra, Teodot d'Heraclea, Siard de Mariëngaarde, Rufo d'Avinyó, Llorenç O'Toole, Esteve Teodor Cuénot, Joan de Traú, Dubrici de Bardsey, Jocund, Hipaci de Gangres, Antigi, Andrònic, Alberic, Serapió, Vitó, Venerand de Troyes i Adeltrudis.