Piquets de dia, vàndals al capvespre

La majoria dels mitjans constata que la vaga no va ser general i que si no fos pels talls de carreteres i els piquets tancant estacions i comerços, el fracàs hauria estat per fer dimitir els secretaris generals de Comissions i UGT, Unai Sordo i José María Álvarez. De fet, no en surten precisament reforçats.

Indicadors com el consum d'electricitat desmunten els discursos triomfalistes dels sindicats, l'operativa dels quals va comptar amb uns serveis mínims a Catalunya realment mínims. Els transports públics només van funcionar (és un dir) durant les hores punta. S'havien establert en un 25%. La resta del dia, el Metro i els trens van romandre tancats i els autobusos, a les cotxeres. I ni així van aconseguir els sindicats un seguiment ressenyable.

La manifestació a Barcelona va degenerar en greus disturbis al centre de la ciutat, amb intents de pillatge, destrucció de comerços, enfrontaments amb els Mossos i exhibició pirotècnica.

Els sindicats han malbaratat una bala de plata en una vaga que, en no ser estrictament contra ningú, ho va ser contra tothom. Durant tot el dia es van succeir els incidents. Columnes de piquets van passejar pels eixos comercials amenaçant els botiguers i els seus clients. Molt informatiu tot, sí.

Tot i així, hi ha mitjans que veuen el got mig ple pels sindicats. Per exemple, a El Diario titulen que "La vaga general per l'habitatge a Catalunya atura la indústria, buida les aules i omple els carrers".

Al sumari d'aquesta crònica resumeixen així el dia: "El Govern ha xifrat en un 15% la reducció de demanda energètica a la comunitat en les primeres hores del matí, cosa que situa el seguiment entorn del doble de la mitjana espanyola".

A Público al·ludeixen al factor meteorològic. "Centenars de milers de persones porten la lluita per l'habitatge als carrers d'Espanya desafiant la pluja". Sí, un gran desafiament. Manifestar-se plovent... Heroic.

A La Vanguardia assenyalen això a portada: "Impacte desigual de la vaga, però amb notable mobilització".

La paraula "desigual" també surt al titular principal de El Periódico: "Milers de persones omplen els carrers després d'una vaga desigual".

A l'Ara van d'aquest pal: "Protesta massiva i vaga parcial". El vers lliure el constitueix El Punt Avui amb aquest titular: "La vaga general triomfa a Catalunya".

Hi ha més lectures dels fets de la jornada. "Els Mossos no aconsegueixen evitar les destrosses de botigues que els informes de l'11N preveien", assenyala un titular crític d'El Nacional.

Escriu Guillem RS: "La manifestació i, sobretot, les accions de grups de vàndals antisistema posteriors a la marxa de CCOO, UGT, el Sindicat de Llogateres i la resta de convocants de la vaga general d'aquest 11N s'havien catalogat amb un risc de 4 sobre 4 per part de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra".

"Els analistes d'Informació dels Mossos feia dies que alertaven els comandaments de la policia catalana del risc d'incidents greus pel fet de ser una jornada de vaga, pels antecedents en manifestacions per l'habitatge i també per la presència de grups violents vinguts fins i tot de França".

"Els informes no han fallat. La previsió era de 50.000 persones a la manifestació al passeig de Gràcia. Al final, segons la Guàrdia Urbana, n'hi ha hagut 55.000, lluny de la xifra dels organitzadors, que l'han elevat fins a 400.000 persones".

"També s'ha complert el guió que havien previst els especialistes dels Mossos en Informació. Els incidents es concentrarien a la tarda, en acabar la manifestació institucional, i els comerços del passeig de Gràcia, alguns de concrets, serien l'objectiu dels grups d'encaputxats".

"Així ha estat. Quan els sindicats han comunicat que s'havia desconvocat la marxa, han començat els incidents. Els primers aldarulladors a atacar, vestits de negre, s'han enfrontat amb la policia a la Gran Via, on agents de la Brigada Mòbil han hagut de retrocedir, i després han començat les destrosses a les botigues. Després de destrossar els aparadors, els vàndals hi han accedit per endur-se productes".

"Durant gairebé vint minuts, els encaputxats han actuat amb total impunitat al passeig de Gràcia, entre la Gran Via i la plaça de Catalunya, el tram on es concentra la desena d'establiments que han rebentat els violents -segons les primeres estimacions, a falta de valoració final i oficial".

"Les previsions eren que es farien pintades reivindicatives durant tot el dia, sobretot a la tarda, i que, en acabar la manifestació, quan encara quedessin persones fent el recorregut en sentit mar pel passeig de Gràcia, s'iniciarien les destrosses".

"Tot i que la policia catalana havia desplegat desenes d'equips d'ordre públic de la Brigada Mòbil i de l'ARRO, els equips no estaven ubicats al passeig de Gràcia, on s'han registrat els incidents, i no han pogut intervenir fins al cap de trenta minuts".

"Des de la Gran Via, diverses furgonetes de la Brimo han ocupat tota l'amplada del passeig de Gràcia i, ara sí, han escombrat tots els manifestants, tant els violents com la resta dels que encara quedaven a la zona, fins a la plaça de Catalunya. Allà els han contingut amb una línia policial contra la qual s'han llançat pedres, material pirotècnic, pintura i artefactes incendiaris".

"La maniobra, que ha estat àgil, amb alguns cops de porra, ha permès guanyar el passeig de Gràcia, però ha arribat massa tard per evitar els atacs als comerços de la zona que tots els informes preveien".

I: "Els empresaris ja van patir, fa tres setmanes, l'atac de Blocus i avui han tornat a ser l'objectiu dels vàndals. El malestar dels comerciants és evident. Es pregunten com és que el Govern ha deixat que es consumessin els atacs contra les botigues si els informes de la Comissaria General d'Informació ja preveien aquests incidents. Els equips d'ordre públic estaven en diversos carrers, a l'espera d'intervenir, i quan ho han pogut fer ja era massa tard".

A El País destaquen la resposta del president de la Generalitat, Salvador Illa. Rebeca Carranco, autora de la crònica, deixa constància que "el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reaccionat als disturbis amb un missatge a X: “Ni la violència ni el vandalisme representen les persones que s'han manifestat pacíficament avui durant tota la jornada. A Catalunya, qui la fa la paga”".

I: "Els Mossos d’Esquadra han detingut 50 persones pels incidents. segons ha avançat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha informat que l'Ajuntament es personarà a les causes judicials sobre les destrosses".

A la peça també es parla dels lemes més utilitzats: "Els manifestants han començat a corejar consignes com ‘Vaga, vaga, vaga general!’, ‘Rendista, desperta, se t’ha acabat la festa’ i ‘Visca la lluita de la classe obrera’. Participaven a la manifestació el secretari general d'UGT de Catalunya, Camil Ros; la secretària general de CC.OO. de Catalunya, Belén López; la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo; el president de PSC-Units al Parlament, Ferran Pedret, i la secretària general i portaveu d'ERC, Elisenda Alamany, entre d'altres".

I: "El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonés, després de considerar un èxit la jornada de vaga general d'aquest dimecres, ha llançat un advertiment als partits polítics a pocs dies de l'inici de la campanya electoral: “Se'ns ha acabat la paciència”".

Hi ha molt malestar, també a l'oposició. Junts, PP, Vox i Aliança Catalana s'han mostrat molt crítics amb el que qualifiquen de "passivitat" dels Mossos.

A Vozpópuli escriu sobre això Óscar Benítez: "Poques vagues tan controvertides com la de l'11-N. No només per la seva condició de protesta convergent amb els interessos electorals de l'Executiu, sinó pels diferents episodis violents que van tenir lloc en el seu transcurs, especialment els protagonitzats pels piquets autodenominats informatius".

"I, si a la vigília els col·lectius de l'esquerra radical com Irídia o Alerta Solidària es van mobilitzar davant possibles episodis "repressius", el seu desenvolupament, especialment a Barcelona, ha aixecat una polseguera política després dels retrets als Mossos per la seva inacció davant la bel·ligerància d'alguns piquets, cosa que a alguns ha recordat la seva actuació —o la seva absència— durant l'1-O".

Línies després la nota apunta que "el primer dels dirigents polítics a manifestar crítiques va ser Daniel Sirera, líder del PP a Barcelona. Sirera es va mostrar inquiet davant la violència esdevinguda a les Rondes, els incidents a la Plaça de Catalunya o al barri d'Horta, on l'entrada del Metro va aparèixer amb un contenidor bolcat obstruint l'accés. Va preguntar a diversos mossos que coneixia sobre el que havia passat i el motiu pel qual el cos s'abstenia d'intervenir. "La seva resposta em deixa glaçat: 'Tenim ordres de no actuar", va revelar el dirigent".

"Una lectura coincident amb la de la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols. Qui, respecte als talls de circulació a Ripoll a causa de les protestes, va relatar que s'havia vist obligada a trucar fins a cinc ocasions a l'intendent cap regional dels Mossos i notificar a la consellera d'Interior la seva intenció d'acudir als jutjats perquè aquests, finalment, es prestessin a ajudar la Policia Local de Ripoll a "garantir la lliure circulació"".

I: ""Les ordres polítiques que els comandaments dels Mossos han rebut avui per potenciar la vaga vulneren els drets fonamentals dels ciutadans", va assegurar".

La dirigent ultra també va dir haver vist professors d'institut de Ripoll vandalitzar un supermercat.

Més notícies. Famoses en lluita. Ester Expósito i Samantha Hudson, heroïnes de la classe obrera. A La Vanguardia ho expliquen així: "Les mobilitzacions, repartides per les principals ciutats del país, han reunit diferents personalitats. Entre elles, la participació d'Ester Expósito a la manifestació de Sant Sebastià".

"L'actriu s'ha sumat a la manifestació convocada a la capital guipuscoana, en defensa del dret a l'habitatge. Expósito hi ha acudit acompanyada de Carlos González, l'actor que interpreta Alberto a 'La bola negra', l'aclamada pel·lícula dirigida per Javier Calvo i Javier Ambrossi".

"Samantha Hudson ha estat una altra de les cares conegudes que ha participat a la manifestació celebrada a la Gran Via de Madrid. L'artista, que s'ha vist afectada per una de les càrregues policials, ha relatat el que ha passat durant una connexió amb el programa El pulso, de La Séptima. En ella, ha assegurat que “he estat a punt d'ofegar-me”".

I: "A la manifestació de la Gran Via també hi eren María Barrier, comunicadora, Mariang, copresentadora del pòdcast La pija y la quinqui, i l'actriu Laura Weissmahr, que ha hagut de ser atesa pels serveis mèdics".

Si no coneixen aquests noms és que són boomers i necessiten una actualització del disc dur. No n'hi ha prou amb saber de l'existència de Rosalía i Jordi Wild.

Canvi de terç. Aprofitant que hi havia vaga, la cúria ha aprofitat per anunciar el relleu de Juan José Omella al capdavant de l'arquebisbat de Barcelona. Cinc anys portava l'home de pròrroga. El substitut és Octavi Vilà, català, catalanoparlant de perfil catalanista, al gust i a plena satisfacció dels inventors de l'eslògan "volem bisbes catalans".

"Octavi Vilà, l'amic de Puigdemont, nomenat nou arquebisbe de Barcelona", resumeix un titular d'El Mundo.

L'autor del text és Oriol Trillas, que escriu que "la Santa Seu ha fet oficial aquest matí (per ahir) la designació de fins ara bisbe de Girona, Octavi Vilà Mayo, com a nou arquebisbe de Barcelona, en substitució del cardenal Omella, que va complir 80 anys el passat mes d'abril".

"Per entendre el perfil del nou arquebisbe de Barcelona convé remuntar-se a la seva etapa al capdavant del monestir de Poblet, on ja va deixar mostres d'una sensibilitat política molt allunyada de la que havia caracteritzat el seu antecessor. Nascut a Tarragona el 1961, Vilà va ser elegit abat de Poblet el 2015 i bisbe de Girona el febrer de 2024, rebent l'ordenació episcopal dos mesos després".

"Mentre va estar a Poblet, no va dissimular la seva simpatia pel procés independentista. Així, poc després d'haver estat escollit abat, segons va explicar també en aquestes pàgines Cayetana Álvarez de Toledo, en una visita que li va fer juntament amb John Elliott, sense cap preàmbul i a boca de canó, li va preguntar impertinentment a l'historiador pel paral·lelisme entre 1640 i la situació actual".

"En aquest monestir, durant el seu mandat, un dels seus monjos, Fra Lluís Solà, va arribar a dir que: «En aquests dies ominosos -encara em dura l'esgarrifança després d'escoltar l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas sobre la compareixença dels nostres consellers a l'Audiència Nacional i el seu posterior trasllat a presó-, en aquests dies plens d'ignomínia, he acostumat a resar els salms imprecatoris posant nom i rostre als nostres enemics»".

"Pel que fa a la seva relació d'amistat amb Puigdemont es remunta a l'especial vincle que va tenir l'expresident amb el monestir cistercenc, on va ser hoste durant dos o tres estius quan era jove. Quan ja era president de la Generalitat, va fer una visita privada a Poblet de gairebé un dia sencer".

"En ser nomenat Vilà bisbe de Girona, Puigdemont va reaccionar públicament amb especial entusiasme. Va escriure que el nomenament l'havia "omplert d'alegria" i va agrair al Papa que hagués fet una elecció "intel·ligent i sensible" per a la diòcesi. I en la seva primera entrevista a la ràdio del bisbat gironí, el nou prelat es va referir expressament al "president Puigdemont" i va afirmar que els unia una "bona amistat"".

Línies després s'explica que "es produeix, doncs, un gir copernicà en la persona del bisbe de Barcelona. D'un aragonès constitucionalista a un nacionalista indissimulat. Curiosament, es produeix aquest canvi sobtat en una diòcesi en què els catòlics nacionalistes són absolutament irrellevants, com es va posar de manifest en la recent visita del Papa on les banderes que es veien, fins i tot a Montserrat, eren majoritàriament les d'Espanya i El Vaticà".

12 de novembre, dia mundial de la Pneumònia i de la Usabilitat.

Santoral: Millán de la Cogolla, Agustina Pietramonti, Josafat Kuncewicz, Cunibert de Colònia, Hesiqui de Vienne, Labuí de Daventer, Macari de Maleo, Margarit Flores i Nil d'Ancira.