Estralls dels lladres de coure i el cas Andic

L'actualitat segueix encallada als trens. Les tragedies d'Adamuz i Urda condicionen una precampanya de dol i commoció. La joia de la corona d'Espanya, l'AVE que s'exportà a la Meca, ha col·lapsat.

Un altre col·lapse, el de Rodalies, ja gairebé no és notícia. Els usuaris continuen patint el maltractament de la incertesa, els retards i les vagues. Molts han desertat i han passat a l'autocar, però tampoc és una solució gaire brillant anar de Mataró a Barcelona dret o assegut al passadís.

La persistència de les alteracions en el servei no només s'explica per la manca de manteniment crònica d'una xarxa dissenyada al segle XIX i adaptada a les exigències actuals a base d'improvisació i nyaps.

El robatori de coure és un fenomen a l'alça que està darrere de gran nombre de retards, suspensions i alteracions en l'aventura quotidiana d'utilitzar el tren a Catalunya.

El ministre encarregat del Transport, el titular d'Economia i vicepresident Carlos Cuerpo, va descartar ahir completament que s'interrompi l'alta velocitat entre Madrid i Barcelona per fer la reforma de la línia.

Cuerpo va intentar dissipar la incertesa creada pel seu predecessor, Óscar Puente, que va abandonar el càrrec sembrant dubtes sobre la viabilitat d'arreglar les vies i mantenir el servei.

Hi ha més notícies. Per exemple, que Barcelona lluita per ser la seu de la final del Mundial de 2030, partit que els simpàtics governants del Marroc pretenen endur-se a Casablanca perquè sí i perquè el sultà és amic del cap de la Fifa, que no és a la presó de miracle.

També és notícia la troballa d'unes notables pintures rupestres i que la jutgessa de Martorell que porta el cas Andic cridarà a declarar el cap de premsa de la família per un informe sobre mitjans de comunicació que a més incloïa inversions publicitàries i una proposta per unificar el "relat".

Per parts. El coure. "El robatori de coure a Rodalies, un saqueig de rècord a Catalunya: així actuen els delinqüents a la xarxa més castigada", assenyala un titular de El Mundo.

Escriu Cristina Rubio: "«Ens trobem amb dos perfils: delinqüents ordinaris, solitaris, oportunistes, amb infraestructura zero, que accedeixen a la xarxa ferroviària a l'entorn metropolità sense gairebé dificultats perquè tenen les vies a l'abast; i persones que s'han organitzat mínimament -amb diversos cotxes, per exemple- per fer un cop concret»".

"«Ara mateix no ens estem trobant màfies, grups criminals com a tals i com indica el Codi Penal, amb una estructura determinada i diferents rols». Parla l'intendent Joan Salamany, sotscap de la Comissaria Superior de Seguretat Ciutadana i ho fa per radiografiar un dels fenòmens dels darrers anys, amb Catalunya al focus: el robatori de cable de coure a la xarxa ferroviària de Rodalies, amb un important impacte en la mobilitat del qüestionat servei, retards -ja la principal causa- i afectacions directes als usuaris quan es produeixen les sostraccions".

"Per això, els Mossos han desplegat l'anomenat Pla Via en col·laboració amb Adif, un operatiu integral que busca frenar els saqueigs i vigilar de forma preventiva aquelles estacions o vies marcades en vermell al mapa".

"Des de la seva posada en marxa a finals de juliol s'han detingut 45 persones, dues han ingressat a presó, s'han interposat diverses denúncies i s'han dictat tres ordres d'allunyament de la infraestructura ferroviària".

"Xifres importants si es comparen amb la suma d'aquest 2026, amb 80 arrestos en total, 45 d'ells efectuats arran del Pla Via i dins dels darrers tres mesos. Una dada important, segons reconeix l'intendent Salamany després d'explicar que la primera fase passa per posar el focus en els delinqüents la majoria amb antecedents. «Fins i tot hem arrestat una persona que tenia una ordre d'allunyament de les vies i se la va saltar»".

Quin bàrbar, un delinqüent que es salta una ordre judicial...

Segueix la nota: "Un intent recent de saqueig a Roda de Berà (Tarragona) serveix d'exemple per entendre el fenomen i la resposta policial que està provocant: després dels darrers robatoris registrats, els Mossos havien establert diversos punts de vigilància en llocs clau de la infraestructura".

"De matinada, els agents van detectar dos vehicles que es dirigien cap a una zona propera a les vies del tren a Roda de Berà, van detenir els seus integrants i van decomissar material compatible amb aquesta activitat delictiva. Més tard, un tercer vehicle que s'acostava a la zona vigilada va intentar fugir en detectar els Mossos, tot i que els agents el van interceptar i van arrestar els dos ocupants del cotxe amb material de característiques similars. Entre ambdós hi havia relació, per la qual cosa hi va haver una preparació prèvia per al saqueig".

"Una altra de les constants són els robatoris exprés i les detencions in fraganti. Fa menys d'un mes, agents de paisà van arrestar dos homes, un de 17 anys, per robar 134 quilos de cable de coure a les immediacions de la nova estació de la Sagrera de Barcelona i intentar vendre'l en una deixalleria propera per 1.246 euros. El menor tenia pendent una ordre de recerca i detenció per un robatori amb força. I és que aquí s'entrecreua el problema de la multireincidència, ja que en molts dels casos els arrestats són lladres que fan de delinquir el seu mode de vida".

"Tanmateix i malgrat aquesta ofensiva, les xifres evidencien que el robatori de cable de coure s'ha disparat i instal·lat en els darrers anys a la xarxa ferroviària catalana, ja de per si castigada pels múltiples problemes que pateix".

I: "Després de registrar-se 37 incidències per furts el 2019, 35 el 2020, 30 el 2021 i 34 el 2022, el nombre de denúncies per robatori de cable de coure va començar a disparar-se arribant a un màxim de 184 el 2025. Entre gener i agost d'aquest any, Adif va presentar 229 denúncies per sostraccions davant el sostre de 2025".

Sobre aquest mateix tema i a El Periódico s'indica que "Catalunya estreny el cercle sobre els deixallaires que compren coure robat amb 61 inspeccions: 'Serem implacables'".

El text és de Guillem Sánchez: "A Catalunya es roba, proporcionalment, més coure que a la resta d'Espanya. El teixit ferroviari en aquesta comunitat ronda el 10% de l'Estat, per això crida l'atenció que el 40% del total del cablejat de tren usurpat hagi estat tallat en trams catalans".

"Hi ha diversos factors que expliquen el fenomen: ubicació geogràfica, manca d'inversió o presència de ports de mercaderies com els de Barcelona o Tarragona. Tots influeixen, però n'hi ha un que marca la diferència. A Catalunya, els lladres compten amb més deixallaires que compren el coure robat".

"D'aquí que els Mossos hagin posat en el punt de mira els centres de gestió de residus. Des del juliol, quan es va activar el Pla Via per contenir aquest problema, la policia catalana ja ha inspeccionat 61 locals. Un total de 25 deixallaires han estat denunciats per diferents infraccions. En tres casos s'ha decomissat material que podria procedir de furts".

"El robatori de coure s'ha convertit en un problema de mobilitat i també de seguretat. Aquest tipus de furt resulta perillós per als delinqüents perquè pel cablejat ferroviari circulen milers de volts i tard o d'hora algun mor electrocutat, com va passar a l'abril a la R4 al seu pas per Castellbisbal. I també compromet la integritat dels viatgers perquè, en ser extirpades de cop parts del circuit, poden quedar inutilitzats sistemes de seguretat de les vies que són vitals".

"Joan Salamany, cap de la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana i Planificació dels Mossos d'Esquadra, compara l'activitat dels usurpadors de coure amb la dels lladres de rellotges d'alta gamma. Els delinqüents que arranquen un Rolex, un Patek Philippe o un Audemars Piguet no tenen a qui vendre una joia d'aquest calibre".

"Si l'arranquen del canell d'un turista i fugen corrents, és perquè coneixen un receptador –un comprador que adquireix objectes robats sabent que ho són– que els donarà diners a canvi d'aquesta peça. Amb el cas dels cables de coure robats passa el mateix".

I: ""Els lladres de coure no volen el coure, volen diners. I per convertir en diners el coure necessiten gestors de residus que els paguin pel que roben", raona Salamany. Lluitar contra aquests deixallaires, que amb les seves compres impulsen una activitat delictiva que altera greument la vida de milers de ciutadans, és una prioritat per als Mossos".

Pel que fa a l'alta velocitat, "Cuerpo garanteix la continuïtat de l'alta velocitat entre Barcelona i Madrid: 'Cap previsió de tancar'", destaca El Nacional.

La peça és de Joan Antoni Guerrero Vall: "L'alta velocitat entre Barcelona i Madrid no s'aturarà. Tot i que els darrers dies el dimitit Óscar Puente havia advertit sobre aquesta possibilitat, el seu substitut, Carlos Cuerpo, vicepresident primer i ministre d'Economia, ha admès aquest dijous que "no hi ha cap previsió de tancar ara mateix" la línia d'alta velocitat que enllaça la capital catalana amb l'espanyola".

"El suposat tancament s'havia estudiat per atendre una renovació del sistema ferroviari en una de les rutes amb més activitat de l'àmbit estatal. Després de l'accident d'Urda, on han mort 69 persones, ha quedat en dubte la seguretat de l'alta velocitat espanyola. Això ha generat un debat que ha provocat inquietud entre els usuaris i l'oposició de polítics i sectors econòmics. Per ara, doncs, Cuerpo garanteix la continuïtat del servei".

I: ""Això és un element que vull deixar clar des d'ara mateix", ha remarcat Cuerpo en una entrevista a La Setena. El vicepresident primer ha destacat que la "prioritat número u" és "recuperar la confiança" i "garantir la seguretat" a la línia entre Madrid i Andalusia".

Canvi de terç. Futbol. "Caos al Mundial 2030: Illa pressiona per portar la final a Barcelona i diversos clubs amenacen amb retirar els seus estadis", apunta Vozpópuli.

La nota ve signada per Carlos R. Cózar. Del seu text: "Com ja va avançar aquest diari, l'organisme dirigit per Javier Louzán no descarta que Espanya es retiri de l'organització del Mundial si finalment és el Marroc qui rep milers d'aficionats per a la gran final".

"La FIFA ja ha deixat entreveure que Casablanca és una de les principals opcions que es consideren, gràcies a l'estadi que s'està construint, l'Hassan II, amb capacitat per a 115.000 persones, unes instal·lacions modernes i un emplaçament propici per celebrar un esdeveniment d'aquestes característiques".

"El president de l'organisme, de fet, ha elogiat el Marroc en diverses ocasions. Fa pocs mesos, Infantino va arribar a dir que el país africà és «el país més bonic del món» i que, per aquest motiu, el Mundial de 2030 serà el millor i més bonic de tota la història".

"Arribats a aquest punt, i amb la RFEF exercint pressió perquè Espanya aconsegueixi ser l'encarregada d'organitzar l'últim partit del Mundial de 2030, les darreres setmanes s'ha obert un nou escenari. D'acord amb les diverses fonts consultades per aquest diari, «que Barcelona sigui la ciutat que aculli la final, en cas que la FIFA concedeixi aquest privilegi a Espanya, és una hipòtesi que guanya força»".

"Els informants expliquen que, fins fa poc, ningú dubtava que el Santiago Bernabéu era la gran aposta del futbol espanyol. No obstant això, la Generalitat de Catalunya, així com el Futbol Club Barcelona, estan fent tot el possible perquè el Camp Nou sigui l'escollit".

"El president de la RFEF va donar suport a la candidatura de l'estadi blaugrana i va expressar el seu desig que Espanya aculli el partit més important del torneig: «Tant de bo així sigui. Com sabeu, hi ha possibilitats per a això». El dirigent també va destacar les característiques del futur Camp Nou, al qual va qualificar de «gairebé el millor estadi d'Europa i el més recent», en referència a la seva capacitat prevista per a 105.000 espectadors".

"Precisament, la capacitat, els accessos i l'àrea perimetral del Camp Nou, que seria molt més segura que la del Santiago Bernabéu, han disparat les opcions que Barcelona sigui la ciutat que aculli la final del Mundial de 2030".

"Com detallen les fonts consultades, l'equip de Joan Laporta fa mesos que treballa «per convèncer institucions, administracions i empreses privades que exerceixin pressió a favor de la candidatura, amb l'objectiu de demostrar que la Ciutat Comtal està preparada per fer el salt. Tot això es produeix en plena ruptura entre el Barça i el Reial Madrid, les relacions dels quals es troben en punt mort".

I: "En plena discussió sobre la final, un altre problema plana sobre la planificació i la localització de les seus del Mundial 2030. Segons les fonts consultades per aquest diari, alguns clubs ja debaten si retirar la disponibilitat dels seus estadis. Aquest fet obligaria la Real Federació Espanyola de Futbol a reenviar tota la documentació amb les noves instal·lacions i, sobretot, a buscar emplaçaments que compleixin les exigències de la FIFA".

Línies després s'explica que "Espanya va presentar inicialment onze estadis com a candidats per acollir partits del Mundial de 2030, que organitzarà conjuntament amb el Marroc i Portugal: el Santiago Bernabéu i el Metropolitano, a Madrid; el Camp Nou i l'RCDE Stadium, a Barcelona; San Mamés, a Bilbao; Anoeta, a Sant Sebastià; La Cartuja, a Sevilla; La Rosaleda, a Màlaga; Riazor, a la Corunya; la Nova Romareda, a Saragossa, i l'Estadi de Gran Canària, a Las Palmas".

I: "Tanmateix, la llista ha patit modificacions després de la retirada de Màlaga, que va renunciar el juliol de 2025 per les dificultats econòmiques i organitzatives per adaptar La Rosaleda, i de la Corunya, que va fer el mateix el març de 2026 davant l'elevat cost de la remodelació de Riazor. Per cobrir ambdues vacants, la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha proposat incorporar el Nou Mestalla, a València, i Balaídos, a Vigo".

Cas Andic. "La jutgessa cita a declarar el responsable de comunicació dels Andic per un informe sobre mitjans de comunicació", apunta El País.

Al sumari s'hi diu que "El pla establia la unificació d'un relat, enumerava periodistes i contemplava inversió publicitària".

La informació és de Rebeca Carranco i Jesús García Bueno: "La jutgessa que investiga la mort d'Isak Andic el 14 de desembre de 2024 durant una caminada per Montserrat en companyia del seu fill ha citat a declarar el responsable de comunicació de la família Andic. El directiu és una de les més de trenta persones que passaran pel jutjat en els pròxims dos mesos".

"El seu testimoni ha estat sol·licitat per la Fiscalia arran d'un informe sobre l'estratègia que havien de desenvolupar davant dels mitjans de comunicació per “mitigar l'impacte reputacional” arran de la causa judicial oberta per la mort del fundador de Mango. El pla incloïa argumentaris per unificar un relat, enumerava periodistes i incidia en la possibilitat d'inversions publicitàries".

"L'informe va ser trobat pels Mossos, que van intervenir el telèfon mòbil i altres dispositius electrònics de Jonathan Andic, investigat com a sospitós d'haver matat el seu pare durant la caminada per Montserrat".

"El primogènit d'Isak Andic es troba en llibertat, amb l'obligació de comparèixer setmanalment davant del jutjat, després de pagar una fiança d'un milió d'euros per eludir la presó. Ara la Fiscalia sol·licita la declaració del responsable de l'elaboració de l'informe, Iñaki Ortega, per aclarir els detalls d'aquest pla estratègic, segons fonts coneixedores de la investigació".

I: "Poc després de la detenció de Jonathan Andic per part dels Mossos d'Esquadra, la comunicació sobre la seva situació en la causa judicial va passar a mans d'una nova consultora de comunicació. Ortega continua com a responsable dels assumptes de la família Andic. Consultat per aquest diari, ha remès a les explicacions que doni en la seva declaració com a testimoni".

Cultura. "La Cova de la Font Major amagava centenars de gravats d'art rupestre de l'Edat de Gel que han passat desapercebuts durant segles", anuncia La Vanguardia.

Escriu David Ruiz Marull: "Des del segle XII, la Cova de la Font Major (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà) ha estat un lloc freqüentat amb assiduïtat. Aquest complex de galeries s'estén més de 3.600 metres, resseguint el camí d'un riu subterrani i travessant en gran part el subsòl del nucli urbà".

"A partir de 1957, el lloc va començar a rebre una gran afluència de visitants, entre els quals destacaven els espeleòlegs i els cercadors de tresors. La fascinació pel lloc -que va ser usat des de la prehistòria fins a l'època romana- era tal que, el 1993, fins i tot es va convertir en una atracció turística".

"Ara, un grup d'arqueòlegs de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) acaba de descobrir a l'interior de la cavitat un conjunt format per centenars de mostres d'art rupestre de l'Edat de Gel, el tercer més gran trobat fins ara a la zona mediterrània de la península Ibèrica".

"“Fins ara, els gravats fets durant el paleolític identificats al nord-est de la península eren molt escassos en comparació amb l'abundant registre de la veïna regió franco-cantàbrica”, explica Josep Maria Vergès, coautor de l'article publicat a la revista Antiquity".

"La península Ibèrica acull més del 50 per cent de tot l'art rupestre documentat a l'Europa del Paleolític superior. Tanmateix, la seva distribució és molt desigual i, a tot Catalunya, només s'havien trobat dues representacions fins ara".

"Els experts, a més, creien que les parets de la Cova de la Font Major, una de les set més llargues del món formades en conglomerat (una roca sedimentària composta per grava, sorra i argila), no eren aptes per fer gravats prehistòrics".

"Tot va canviar, però, quan els arqueòlegs van identificar 280 motius paleolítics a la cova. Unes representacions que, en realitat, havien estat allà tot el temps, just davant dels nassos de milers de visitants. Però absolutament ningú se n'havia adonat".

I: "“Es tracta de la major concentració de representacions parietals paleolítiques coneguda fins ara a Catalunya”, reconeixen els experts de l'IPHES-CERCA. “Durant més de sis dècades, els visitants van passar just davant de les superfícies gravades -arribant fins i tot, en alguns casos, a inscriure noms i dates sobre elles- sense adonar-se que les figures tenien un origen paleolític”, afirma Vergès".

6 de novembre, dia per Prevenir l'Explotació del Medi Ambient en els Conflictes Armats i dia mundial del Saxòfon.

Santoral: Sever de Barcelona, beats màrtirs de la persecució religiosa durant la Guerra Civil, Alexandre Sauli, Esteve d'Apt, Fèlix de Toniza, Iltut de Gal·les, Leonardo de Noblac, Melani de Rennes, Pau de Constantinoble, Protasio de Lausana, Teobald de Le Dorat i Winoc de Taruanense.