Illa defensa Puente i el llop s'expandeix

Trump i Óscar Puente, màsters en X, acaparen les portades. El primer, pel desastre dels republicans a les eleccions de mig mandat gràcies a la gestió erràtica, grollera i destructiva del pastanaga americà, aquell míssil extraviat. I el segon, pels ecos de la seva dimissió. Les funcions de Transports han estat assumides pel titular d'Economia, Carlos Cuerpo.

En l'àmbit català, la sessió de control al Parlament és el condiment principal de l'actualitat política. El president de la Generalitat, Salvador Illa, es va moure amb notable soltura davant les tímides i desangelades escomeses de les diferents oposicions. Caldria preparar-se una mica millor els temes.

A diferència d'antecessors com l'ínclit Quim Torra o Pere Aragonès, Illa domina l'esgrima i l'escenari. No té inconvenient a abordar els assumptes més espinosos, no defuig el xoc i no té cap problema a reivindicar, per exemple, Óscar Puente hores després de la seva abrupta dimissió.

En ple escenari electoral, Illa emergeix com un dirigent decidit a defensar-se en les qüestions més crues, des de la crisi ferroviària fins a l'honorabilitat del seu ex cap de gabinet, Eduard Rivas. I cap dels portaveus de l'oposició no va aconseguir ahir la més mínima erosió sobre el líder del PSC, que, a la contra, va punxar gairebé amb delit a Sílvia Orriols, Ignacio Garriga i Alejandro Fernández. El president no va tenir rival.

També és notícia que els Mossos han detingut els lladres que van assaltar la mare de Xavier García Albiol, i que el llop (espècie) s'ha recuperat a Catalunya amb el naixement de cinc llobatons. La notícia coincideix amb l'aparició als rius d'una alga invasora d'aigua dolça procedent de la Xina. Mentrestant, continua la caça del senglar per acabar amb el brot de pesta porcina.

Els homes i les dones del camp no estan contents. La presència del llop és com la de l'ós, molt bucòlica sobre el paper i potencialment catastròfica. Va passar amb els senglars i amb els cabirols que tants accidents de trànsit causen, a més dels danys als cultius.

Primer de tot, el que va passar a l'edifici adjacent a les feres del Zoo. "Illa reivindica la gestió del PSOE davant Transports i tanca files amb Puente: 'És el meu amic i pot exhibir resultats'", indica La Razón.

Al sumari s'abunda en què "El president ha assegurat que en els vuit anys de govern socialistes s'han produït més inversions i millores en els serveis ferroviaris".

El text és de José Antonio Lavilla: "Com era de preveure, el tràgic accident d'Urda ha ocupat bona part de la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, al Parlament. Ja a l'inici, el president de la Cambra, Josep Rull, ha recordat les 69 víctimes mortals: "Comencem aquesta sessió commoguts i consternats". Tanmateix, el to s'ha tornat més bronc durant les preguntes al líder del Govern".

"El president no ha dubtat a reivindicar els vuit anys de Govern socialista i de gestió al capdavant del Ministeri de Transports, malgrat l'accident de Toledo, el d'Adamuz i el de Gelida. La pregunta de Mònica Sales, líder de Junts al Parlament, ha estat directa: "Està orgullós dels més de 8 anys de gestió del PSOE i del PSC al capdavant de Renfe?"".

"Illa, sense dubtar-ho, ha reivindicat la gestió del seu partit, posant en valor les, segons ell, "més inversions i millores en els serveis ferroviaris" que han suposat les etapes de José Luis Ábalos primer, Raquel Sánchez després i el recentment dimitit Óscar Puente".

"Precisament sobre l'exministre s'ha recordat Sales, quan ha tornat a preguntar a Illa si estava orgullós d'ell: "Exactament de què? De les frivol·litats, de la prepotència, de sumar dues tragèdies a les seves espatlles, de les desinversions, o de no posar un peu a Catalunya durant la pitjor crisi de Rodalies?"".

"I és que, segons la líder (sic) de Junts, "la gestió del PSOE ha estat nefasta, una vergonya", ha dit abans d'acusar Illa de "defensar el PSOE" a tota costa i de donar explicacions pel seu partit però no per Catalunya. "Fa més de vuit anys que el PSOE presideix Renfe, no pot mirar cap a una altra banda", ha sentenciat".

"En el seu torn de rèplica, el president socialista ha afirmat que és "amic" del ministre Puente, i ha defensat la seva figura: "M'agrada la seva sinceritat, m'agrada que sempre dona la cara, que treballa i que pot exhibir resultats". Automàticament, ha entrat en mode campanya i ha associat la resolució dels problemes de Rodalies amb el resultat que surti de les urnes el 29N. A més, ha interpel·lat Junts insinuant que està al costat de PP i Vox: "La involució, els que s'han manifestat contra l'amnistia i bloquegen el català a Europa"".

"Per part del Partit Popular, Alejandro Fernández ha enumerat els, al seu parer, errors de gestió del PSC des que presideix la Generalitat: el "fiasco" de les proves PISA que van convertir Catalunya en el "riure" d'Europa", l'error en l'adjudicació de places docents, els pagaments indeguts "de fins a 168 milions d'euros en l'escàndol de la DGAIA" i, finalment, els problemes de Rodalies que, segons el líder popular, van acumular 90.000 minuts de retards el 2025".

I: "Així, Fernández ha interpel·lat Illa per reivindicar el seu perfil baix: “És possible que sigui vostè avorrit, més que Sánchez i Puente, però és igual de nyap com ells”. El president, per la seva banda, ha contestat recordant-li a Fernández que, a Tarragona, haurà de votar Vox al Senat fruit del pacte entre Feijóo i Abascal".

Illa també ha estat contundent amb Ignacio Garriga, que ha tret a col·lació la dimissió d'Eduard Rivas. El president li ha etzibat que el seu ex cap de gabinet no ha carregat despeses personals al Parlament i que l'adornen uns valors i virtuts superiors als del secretari general de Vox.

I encara més dur ha estat amb la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, a qui ha titllat de "demagoga, maleducada, ignorant i provocadora".

En relació a l'assumpte Rivas, Marcos Lamelas escriu a El Confidencial que "el fins aquest dilluns cap de gabinet de Salvador Illa va presentar la seva dimissió, sumant-se a la llarga llista de caiguts de l'equip de Govern del president català. Eduard Rivas va recórrer a l'excusa que s'ha convertit en un meme de la Generalitat d'Illa: “Per voluntat pròpia”".

"Igual que l'exdirector general de la Policia Josep Lluís Trapero i tants altres abans. En realitat, Rivas dimiteix perquè s'aixeca el secret de sumari del seu cas judicial, esdevingut en l'època en què era alcalde d'Esparreguera".

"Illa ha donat suport a Rivas durant set mesos des que es va fer públic que estava encausat en una causa judicial que afectava la Fundació per a la Inclusió Laboral (FIL) ubicada a Esparreguera, d'on va ser alcalde i patró de l'entitat juntament amb altres quatre alcaldes de la comarca".

"Hi ha missatges al telèfon mòbil de Rivas dels quals es desprendria un possible tracte de favor en l'adjudicació d'aquest servei de neteja a la Fundació d'Inserció Laboral (FIL), segons ha publicat El Periódico citant fonts judicials del cas. "Hem escrit les bases del concurs pensant en vosaltres", va arribar a escriure Eduard Rivas en un missatge. En la causa, la jutgessa instructora de Martorell l'acusa d'agilitzar tràmits a favor de FIL".

I: "Illa va gestionar la crisi de manera peculiar. Dilluns passat gairebé no va trepitjar el Palau de la Generalitat, sinó que es va instal·lar la major part del dia al Palau de Congressos, on el grup Prisa celebrava la jornada World in Progress i on van participar, entre d'altres, el mateix Illa i el president espanyol Pedro Sánchez. L'organització fins i tot li va cedir una sala perquè hi treballés tot el dia, segons expliquen fonts properes a la Generalitat".

Lamelas escriu també que "Rivas defensa la seva innocència ressaltant “haver actuat sempre d'acord amb la legalitat i, seguint els valors d'honor i ètica que sempre m'han guiat, he pres aquesta decisió perquè no vull que hi hagi cap ombra de dubte que pugui interferir en el desenvolupament de la responsabilitat que ocupava fins ara”".

De tornada als trens, El Nacional repara en l'elogi fúnebre de Rufián a cau d'orella d'Óscar Puente. "Junts titlla Rufián d' 'estafa per als catalans' després de dir que Puente ha estat un gran ministre", assenyala un titular del diari esmentat.

El text és de Vicenç Pagès: "El cap de llista de Junts per Catalunya a Tarragona a les eleccions generals del 29 de novembre, Josep Maria Cruset, ha carregat contra el portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, després que aquest s'acomiadés del ministre de Transports dimitit, Óscar Puente, amb unes paraules d'elogi que es van poder sentir perquè el micròfon encara estava obert".

""Has estat un gran ministre", va dir Rufián a cau d'orella a Puente, just després que aquest anunciés per sorpresa la seva renúncia al càrrec. Una escena que ha indignat Cruset, que ha qualificat el dirigent republicà d'"estafa per als catalans"".

"En un tuit a les xarxes socials, el dirigent de Junts s'ha mostrat especialment sorprès per les formes amb què Rufián va transmetre el missatge a l'exministre. "Com més hores passen, més gros em sembla. Per què li ho diu a cau d'orella? Per què es tapa la boca quan ho diu?", s'ha preguntat Cruset, que considera que el portaveu d'ERC era conscient de la naturalesa de les seves paraules i no volia que transcendissin públicament. "Perquè sap que ell, com a cap de llista d'ERC, és una estafa per als catalans i no comptava que el micròfon estigués obert", ha etzibat".

I: "Cruset també ha qüestionat directament que Rufián pugui considerar que Puente ha estat un bon ministre, tenint en compte la gestió de les infraestructures ferroviàries i els accidents que han marcat el seu mandat. "De veritat que ha estat un gran ministre? Això només ho pots dir si et sents espanyol i del PSOE. No hi ha cap altra explicació", ha escrit el candidat de Junts".

Més notícies. "Els Mossos detenen els lladres que van robar la mare d'Albiol: 'Cal ser molt miserable per atracar una dona de 89 anys'", apunta un titular d'El Mundo.

El text, sense signatura, comença així: "Els Mossos d'Esquadra han detingut dos lladres que van robar la mare de l'actual alcalde de Badalona i candidat del PP a les generals, Xavier García Albiol, al carrer. El mateix dirigent ha explicat la notícia en un vídeo difós a les xarxes socials: "Cal ser molt miserable per atracar una dona de 89 anys", ha sentenciat".

"Fa unes setmanes, la mare d'Albiol, tornava de treure diners d'un caixer automàtic quan dos individus estrangers la van aturar pel carrer. Li van dir que tenia una taca a la roba i, mentre un s'oferia a netejar-li-la, l'altre aprofitava la distracció per robar-li els diners en efectiu a la dona, que camina amb l'ajuda de crosses. "Podeu entendre com estava la meva mare, 89 anys, una persona gran..."".

I: "Ara, i després d'analitzar unes gravacions de diverses càmeres de vigilància properes, els Mossos d'Esquadra han pogut identificar i detenir els dos lladres implicats en el robatori. "Aquests delinqüents han tingut molta sort que els hagin detingut els Mossos, perquè si en aquell moment jo hagués passat per allà, no hauria actuat com a alcalde, sinó com a fill", assegura el dirigent en el vídeo".

Món animal, fauna catalana, ecosistema propi. "El naixement de cinc cadells estabilitza la presència del llop a Catalunya", resa un titular d'El País.

La peça és de Marta Rodríguez; "Aquest any han nascut a Catalunya cinc nous cadells de llop (Canis lupus). Es tracta d'uns llobatons que són descendents de la mateixa parella que el 2025 va tenir els primers tres cadells nascuts en territori català en més de cent anys".

"Amb ells es va donar per estable la presència d'aquesta espècie. Actualment el grup el formen nou individus: dos adults, dos subadults nascuts l'any passat, un mascle i una femella –el tercer fa dies que no es detecta al grup i podria haver-se emancipat o haver desaparegut– i els cinc cadells d'enguany".

"El Govern ultima el Pla de Recuperació del llop, espècie definida com a amenaçada en perill d'extinció. També treballa en noves mesures d'acompanyament i protecció de les explotacions ramaderes afectades pels seus atacs, per reforçar la prevenció i agilitzar les indemnitzacions".

Línies després Rodríguez informa que "el llop ha tornat de forma natural a Catalunya. La seva presència està confirmada de manera continuada des de l'any 2000. Inicialment es tractava de mascles solitaris procedents de França que formen part de l'expansió natural de la població italiana que el 1992 va colonitzar els Alps francesos. D'allà es va expandir fins arribar a Catalunya".

"Durant aquests anys s'ha detectat al nord, a comarques del Pirineu, Prepirineu, Catalunya Central i Girona. En una àrea molt extensa entre l’Alta Garrotxa i l’Alt Empordà, està establerta aquesta única manada de llops registrada avui dia en territori català".

"La seva arribada destaca per ser un procés de retorn natural d'una espècie que va desaparèixer fa més d'un segle com a conseqüència directa de la persecució humana. L'escenari era molt diferent a l'actual, perquè gairebé no hi havia presència d'ungulats salvatges, -cérvols, cabirols, daines-, i amb prou feines quedava alguna manada d'isards al Pirineu i poques cabres salvatges als Ports. També el senglar era menys abundant. Actualment les seves poblacions s'han multiplicat provocant greus perjudicis per a la ramaderia, agricultura i seguretat viària".

"Els canvis en la percepció social i la protecció legal del llop han propiciat la seva recuperació natural a gran part d'Europa i l'augment de preses salvatges ha afavorit l'establiment d'aquests llops procedents d'altres punts. Actualment se li assigna un paper clau en l'equilibri de l'ecosistema com a depredador d'ungulats".

Paràgrafs després, la nota esmenta els atacs a ramats i s'explica que hi ha un programa de la Generalitat que inclou "cessió de material de prevenció, foment de gossos de protecció de ramats o suport econòmic als que facin autoprotecció".

5 de novembre, dia internacional Contra la Violència i l'Assetjament Escolar, inclòs el Ciberassetjament, dia internacional de les Persones Cuidadores, dia internacional del Pallasso i dia internacional de la Gestió de Projectes. Dia mundial de Sensibilització sobre els Tsunamis, de la Llengua Romaní i de la Preservació del Llegat Digital.

Santoral: Àngela de la Creu, Isabel, Marc d'Ecano, Guetnoci de Bretanya, Geraldo de Besiers, Fibici de Trèveris, Domènec Mau, Domnino de Cesarea, Bertila de Chelles i Zacaries.