Vagons a la deriva i Puigdemont, més a prop
El ministre de Transports, Óscar Puente, dimiteix. Xoc entre una locomotora i tres vagons perduts a Martorell. Guanya força l'opció de mantenir la línia d'AVE entre Madrid i Barcelona mentre es repara la via.
En portada: Dimiteix Óscar Puente, el ministre que va plantejar tallar l'AVE Madrid-BCN després de dos accidents mortals
El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, ha dimitit. Es desconeix per ara si hi haurà nou ministre o si, donada la proximitat de les eleccions, el lloc quedarà vacant. Hi ha la possibilitat que de manera interina un altre ministre assumeixi les competències de la cartera que fins ahir a la nit ostentava Puente, home el pas del qual pel ministeri serà recordat pels accidents d'Adamuz i d'Urda. I després, pels seus missatges a X.
Puente havia negat per activa i per passiva que dimitiria. S'havia preguntat en públic quina mena de consol podria proporcionar a les víctimes i les seves famílies la seva dimissió, cessament o renúncia. També va assegurar que la seva manera d'assumir responsabilitats era donar la cara. I va afegir que la dimissió suposava una admissió de culpa que no acceptava.
La paraula d'un polític val el que val. Ahir a la nit, al final de la compareixença davant la diputació permanent del Congrés, l'home X va llençar la tovallola i va deixar al seu compte un acudit de Forges en què es diu que no tots els polítics són iguals. A falta de suports i adhesions dins del seu partit, Puente es va regalar un homenatge en forma de vinyeta.
Abans de caure a la lona i a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Puente va adduir que això de tallar la línia de l'AVE entre Madrid i Barcelona durant dos anys era una mera hipòtesi de treball i que el normal seria acomodar els treballs de manteniment, reparació i substitució a la prestació del servei.
Donada la quantitat de vides i activitats econòmiques en joc, les forces vives de l'economia regional van posar el crit al cel a l'uníson que la Generalitat.
"L'oposició catalana a tallar la línia de l'AVE Madrid-Barcelona força el Govern a descartar-ho", assenyala al respecte un titular de El Mundo.
Portada d'El Mundo el 4 de novembre de 2026
Escriu Gerard Melgar: "Unes hores abans de la seva dimissió, Óscar Puente havia fet marxa enrere en la seva proposta de suspendre completament la circulació de trens de la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona per dur a terme les obres de remodelació l'inici de les quals està previst el 2027".
La renúncia arribava tan sols 24 hores després que el president de la Generalitat, Salvador Illa, expressés públicament el seu rebuig a la possibilitat apuntada pel fins ara ministre, divendres passat, a la qual també s'han oposat la major part dels partits polítics i agents econòmics catalans".
"La casualitat va voler que aquest matí coincidissin en el temps la intervenció de Puente, després del Consell de Ministres, amb la roda de premsa de la portaveu del Govern català, Sílvia Paneque, posterior a la reunió setmanal del Consell Executiu".
![El ministro de Transportes, Óscar Puente, en rueda de prensa tras el Consejo de Ministros del 3 de noviembre del 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/575165.jpg?p=w:320\/h:240&h=f34nozfx"])
"«Celebrem que aquesta sigui la decisió i que es pugui mantenir el servei», va expressar la també consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica després de ser informada de les paraules del ministre de Transports i Mobilitat Sostenible dimitit uns minuts abans. Tot i que va assegurar que «la decisió no està presa», Puente va admetre que el Govern, «després de donar-hi voltes», avui està «més per la tasca de compatibilitzar l'ús de la línia amb les obres»".
"Divendres, a la roda de premsa esperada que va oferir per donar detalls sobre el greu accident d'ara fa una setmana a Urda (Toledo) entre dos trens, amb 69 morts fins ara, Puente també va parlar sobre algunes de les properes decisions que ha de prendre l'Executiu en matèria ferroviària i va al·ludir a les obres del tram que enllaça Madrid amb Calataiud (Saragossa), el primer en el projecte de renovació perquè acumula més deficiències".
"En una de les seves respostes, el dirigent socialista va admetre que el tall de la línia, mentre durin els treballs «és una de les coses que s'estan valorant i no només per seguretat»".
![Gerard Mateo y Óscar Puente](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/575204.jpg?p=w:320\/h:240&h=Ao-ACRQ3"])
Línies després Melgar recorda que "no era la primera vegada que Puente deixava entreveure aquesta idea. Ho havia fet precisament a Barcelona fa poc més d'un any. Al juliol de 2025, en una conferència al Cercle d'Economia, ja va al·ludir a l'opció alemanya a l'hora d'executar obres a les infraestructures ferroviàries. Ho va fer mentre parlava de les inversions de l'Estat a Rodalies quan va dir que el servei català de trens de rodalia «funcionarà bastant millor» en un període de dos o tres anys"".
S'està establint la regla no escrita que cada vegada que un polític promet una millora en el servei ferroviari els déus dels trens i les vies es conjuren per fer miques les previsions optimistes.
"Tres vagons a la deriva xoquen contra una locomotora de mercaderies a Martorell", destaca un titular de La Vanguardia.
![Portada de 'La Vanguardia' el 4 de novembre de 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/575253.jpg?p=c:750:1050:nowe:0:0\/w:1706\/h:2388&h=Z7KVda8h"])
Portada de 'La Vanguardia' el 4 de novembre de 2026
Compte, vagons a la deriva. Com aquells contenidors que naveguen pel mig dels oceans, la càrrega perduda dels grans transatlàntics.
El text és de David Guerrero: "Amb els llaços negres a les cabines de molts trens encara presents, un incident entre dos trens de mercaderies ha estat a punt d'acabar aquest dimarts en una nova desgràcia ferroviària poques hores abans de la dimissió del ministre de Transports. Finalment ha quedat en un ensurt, amb un maquinista hospitalitzat sense ferides greus".
"El conductor d'una locomotora de Renfe Mercaderies s'ha trobat de sobte amb tres vagons a la deriva que van impactar contra ell. Eren part d'un comboi carregat de cereals que es trobava estacionat a les vies del ramal de la multinacional alimentària Cargill, una via privada utilitzada per diverses empreses de mercaderies que està connectada a la xarxa ferroviària general".
![Rodalies Renfe](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/534496.jpg?p=w:320\/h:240&h=Oz4uEFdP"])
"Per causes que es desconeixen, els tres vagons es van desenganxar de la resta del tren i es van escapar cap a la via principal, arribant a l'estació de Martorell, per on circulen tant trens de mercaderies com de Rodalies".
I: "El punt en què s'ha produït el xoc és el desviament de la via utilitzada habitualment per fer maniobres dels combois de mercaderies. En aquell moment, qui es trobava allà era una locomotora de Renfe Mercaderies, sense vagons remolcats, únicament amb el maquinista a bord, que va resultar ferit i va ser traslladat a un centre sanitari seguint el que estableix el protocol".
Canvi de terç. Política. "El jutge Llarena tanca la investigació contra Puigdemont i l'envia al Suprem perquè l'amnistiï", indica un titular de El Nacional.
La informació és de Mayte Piulachs : "Penúltim pas per acabar amb la persecució dels líders independentistes. El magistrat Pablo Llarena ha tancat, finalment, la investigació contra el president Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig per la causa de l'1-O, segons ha comunicat el tribunal aquest dimarts".
"En l'acte, l'instructor també ha resolt enviar la causa a la Sala Penal del Tribunal Suprem perquè arxivi el procediment definitivament en aplicar-los la llei d'amnistia. El Tribunal Constitucional va marcar aquest final en assegurar que la malversació de l'1-O pot ser amnistiada. Un cop coneguda la sentència del TC, a finals d'octubre, l'instructor del Suprem va deixar sense efecte l'ordre de detenció a l'Estat espanyol dels tres polítics de Junts. Comín i Puig ja han tornat al país, després de nou anys d'exili".
![Fotomontaje de Carles Puigdemont y Artur Mas con el Ayuntamiento de Barcelona de fondo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/575195.jpg?p=g:fp:0.48:0.51\/w:320\/h:240&h=M_8994R0"])
"En un segon acte, el jutge rebutja el recurs de reforma que li va plantejar Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont i Comín. Boye ha presentat diversos escrits a l'instructor perquè no demorés més el tancament del sumari i l'elevés a la sala de judici del tribunal espanyol superior, que és el responsable de decretar el sobreseïment de la causa".
Línies després Piulachs assenyala que "el jutge Llarena va indicar que havia de llegir la sentència del TC per tancar la investigació a Puigdemont. Ha trigat gairebé un mes a donar carpetada i la interpreta. En una escueta resolució de quatre pàgines, Llarena afirma: "La impossibilitat de continuar la persecució penal no deriva, per tant, ni d'una despenalització de la malversació i de la desobediència per a la resta de casos anàlegs que puguin cometre's, ni de la desaparició dels indicis que van sustentar el processament contra els encausats, sinó de la decisió legislativa d'amnistiar les conductes concretes investigades i de l'abast atribuït a aquesta decisió per la majoria del Tribunal Constitucional"".
"I, en conseqüència, conclou, que "cal deixar sense efecte el processament, declarar conclòs el sumari respecte d'aquests encausats i remetre'l a la Sala perquè resolgui sobre la finalització de la fase d'instrucció i l'eventual sobreseïment lliure de les actuacions, conforme a la Llei Orgànica 1/2024"".
I: "En el segon acte, el jutge Llarena rebutja la reclamació de la defensa de Puigdemont i Comín que la causa de l'1-O l'havia d'haver enviat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és on tenien el seu aforament i els jutjats ordinaris catalans, que els va negar el setembre passat, abans de la sentència del TC".
Més notícies. "L'excap de gabinet d'Illa, investigat per la seva etapa com a alcalde: 'Hem escrit les bases [del concurs] pensant en vosaltres'", enuncia un titular de El Periódico.
Portada d'El Periódico el 4 de novembre de 2026
La dimissió com a cap de gabinet de Eduard Rivas, exalcalde d'Esparreguera, va ser comunicada a última hora de la tarda de dilluns i coincideix amb l'aixecament del secret del sumari d'un cas en què apareix com a investigat.
La informació és de J. G. Albalat i Jordi Ribalaygue: "Els missatges de mòbil trobats al telèfon de l'exgerent de la Fundació Privada d'Inclusió Laboral (FIL) d'Esparreguera, Jordi M. S., inclouen converses amb Eduard Rivas, exalcalde d'aquesta localitat del Baix Llobregat i, fins aquest dimarts, cap de gabinet del president de la Generalitat, Salvador Illa".
""Hem escrit les bases [del concurs] pensant en vosaltres", li va escriure Rivas al responsable de l'entitat el 29 d'abril de 2020, en relació amb l'adjudicació, per part del consistori, d'un contracte de jardineria, segons un informe dels Mossos d'Esquadra i un escrit de la Fiscalia Anticorrupció als quals ha tingut accés El Periódico".
![Fotomontaje de Illa y Olga Pané frente a los terrenos del nuevo Clínic](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/575199.jpg?p=w:320\/h:240&h=rhjkFOUe"])
"Un jutge de Martorell ha estat investigant, sota secret de les actuacions i en una peça separada d'una causa per presumpta frau en benefici dels exdirectius de la fundació d'Esparreguera, dedicada a oferir feina a persones amb discapacitat intel·lectual, en risc d'exclusió i en situació de vulnerabilitat, la participació de qui va ser alcalde d'aquesta localitat fins al setembre de 2024, quan va ser nomenat cap de gabinet pel president Illa".
"La decisió del magistrat d'obrir aquesta nova línia d'investigació, amb el vistiplau de la Fiscalia, va comportar que els Mossos d'Esquadra, amb un manament judicial, incautessin el mòbil de Rivas per contrastar els missatges trobats anteriorment al telèfon de qui era gerent de l'entitat social".
"L'exalcalde d'Esparreguera encara no ha estat citat a declarar, tot i que, segons les fonts consultades, el jutge de Martorell que instrueix el cas està esperant l'atestat final dels Mossos d'Esquadra, en què es resumiran totes les activitats presumptament delictives i que, en el cas de Rivas, se centra en els expedients d'adjudicació de serveis de neteja viària i manteniment de les zones verdes (jardineria) que el consistori va adjudicar a la FIL el 2023 i 2024. En aquesta causa no només apareix el nom de l'exalcalde, sinó també els d'altres regidors que encara són a l'Ajuntament d'Esparreguera".
![Salvador Illa (centro) conversa con la delegada del Govern en París, Eva Doya (izquierda), el embajador del Gobierno en Francia, Victorio Redondo (detrás), y el jefe de su propio gabinete, Eduard Rivas (derecha)](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/503652.jpg?p=w:320\/h:240&h=-o4M4H53"])
I: "La Fiscalia Anticorrupció considera que aquests fets podrien ser constitutius dels delictes de prevaricació, tràfic d'influències i, fins i tot, malversació de fons públics, que pot comportar penes de presó. Les sospites no només afecten Rivas i Jordi M. S., sinó també Natividad Sánchez García, actual primera tinent d'alcalde d'Esparreguera i que va ser presidenta de la mesa de contractació; a un arquitecte municipal i vocal de la mateixa mesa, i a altres responsables d'obres i tècnics municipals".
Cultura. "El MNAC comunica a Aragó que el 17 de novembre començarà els treballs de devolució de les “pintures profanes” de Sixena", afirma El País.
Portada d'El País el 4 de novembre de 2026
En el sumari s'informa que "Les tasques de desmuntatge i mudança duraran dues setmanes de temps".
Escriu Dani Cordero: "L'empresa encarregada del trasllat de les anomenades “pintures profanes” des del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, a Osca, iniciarà els treballs el proper dia 17 de novembre, de manera que la mudança hauria de culminar la primera setmana de desembre, tenint en compte altres cronogrames presentats prèviament".
"El centre barceloní, que exhibeix aquests murals romànics, així ho ha comunicat al Govern aragonès, acabant així amb la polèmica iniciada fa un mes, quan la vicepresidenta de la comunitat aragonesa, Mar Vaquero, va anunciar que preveia rebre aquesta obra el dijous, 5 de novembre, data que el MNAC ràpidament va rebutjar perquè havia quedat antiquada".
"El calendari que ha presentat el MNAC estableix un temps necessari d'unes dues setmanes des que es desmunten les pintures de la sala d'exposició, es preparen per al viatge en camió i es descarreguen dins el cenobi aragonès, que l'Administració aragonesa considera que està en plenes condicions per rebre-les. Aragó ha adquirit un sistema de pintes on preveu ubicar, almenys per ara, les antigues pintures del segle XII".
![Pinturas profanas de Sijena](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/571033.avif?p=w:320\/h:240&h=y7-DZNsr"])
I: "Les “profanes” són un conjunt de vuit fragments de pintura al fresc arrencats als anys seixanta d'una estança del monestir. Formen part de dos paquets objecte d'un litigi judicial guanyat pel Govern d'Aragó, que té els drets sobre aquest patrimoni de l'Orde Santjoanista del Reial Monestir de Sixena".
"L'altre paquet són les pintures de l'antiga sala capitular, arrencades el 1936, en plena Guerra Civil, després que un incendi arrasés les instal·lacions on s'ubicaven, inclosa la teulada de fusta i deixant-les en un greu estat de conservació".
Aquestes són les que el MNAC es resisteix a retornar. Té de termini fins al maig de l'any vinent, segons resolució de la nova jutgessa que s'ha fet càrrec de l'expedient.
4 de novembre, dia de la Unesco. Santoral: Carles Borromeu, Emeric d'Hongria, Amanci de Rodez, Modesta de Trèveris, Perpetu de Maastricht, Pieri d'Alexandria, Agrícola i Vidal de Bolonya, Nicandre de Mira i Hermas de Lícia.
